Avui hem fet una passejada pel GR que passa pel Cap de Begur. Un dia fantàstic, una mar d'un blau intens i un paisatge privilegiat. Des de l'alçada els penya-segats arraconen les petites onades que llepen les platges, ara buides. Aiguablava, Fornells..., al fons, el far de Sant Sebastià ens avisa que, a la nit, ens picarà l'ullet.
Supèrbia. És la paraula que m'ha vingut al cap contemplant la magnificència dels elements.
I és la paraula que als humans ens perd... o no ens deixa avançar.
Reclamo humilitat a l'esquerra d'aquest país que ha vist créixer les seves expectatives després de les eleccions. I la reclamo perquè la supèrbia per uns guanys obtinguts no enterboleixi la realitat dels seus límits. Que ningú no es cregui hereu de la veritat absoluta perquè aquesta no existeix i que posi a treballar aquests guanys en la conquesta d'una confluència d'interessos que doni a la ciutadania l'esperança imprescindible per superar aquesta crisi des d'una alternativa diferent a la que ens imposa l'obediència a les finances.
Tothom carrega amb la motxilla plena del seu passat, que és la que és, feta d'orgulls i decepcions, però arrossega la motxilla buida del present. Ens cal reconstruir l'esquerra nacional d'aquest país i ho hem de fer des de la diversitat de cadascú i amb la complicitat de la gent.
Cap dels nostres votants ens ho perdonarà si fem el contrari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada