dissabte, 23 de març de 2013

És una qüestió d'ous

Dimecres passat el Parlament va aprovar una proposta de resolució per unanimitat que insta el govern de la Generalitat a iniciar d'immediat els tràmits per aturar les obres de Can Juncadella a Lloret i revisar tot el projecte que es va autoritzar.
Que es concedís el permís per refer un galliner existent i que aquest s'hagi convertit en una edificació de 3000 metres quadrats és, francament, una qüestió d'ous. De molts ous.
Sobretot perquè això passa en un espai protegit i no es van tenir en compte els tres informes negatius del Departament de Medi Ambient. Si hi afegim que un dels propietaris és el president del Kazhakstan i que la finca està preservada pels propis guardes de seguretat que no deixen entrar-hi ningú, un té la sensació que qui ha estat manant en aquest espai és la testosterona del poder real i no les administracions que, submises, van aplanar tant com van poder el camí perquè es pogués fer i desfer.
El gest del Parlament, per insòlit, s'ha de resoldre també de manera insòlita. Crec que és la diferència entre el que faria una "república bananera" i un estat de dret. És clar, nosaltres no som ni república ni estat, però tenim institucions i les hem de fer valer.
I és aquí on no podem jugar a crear un bucle infinit passant-nos la pilota dient que "jo no puc aturar res perquè depèn de la llicència de l'ajuntament" o "jo no puc aturar res perquè urbanisme ho ha autoritzat", com hem anat veient aquesta darrera setmana amb els respectius responsables municipals i d'urbanisme.
Si hi ha un jutge que considera que això té indicis de delicte, si hi ha un Parlament que creu per unanimitat que s'ha d'aturar i revisar-ho, s'ha de fer. I aquí ha d'entrar en joc, si cal, el conseller de territori, que potser hauria de demanar a l'ajuntament que obri un expedient de revisió cautelarment i ordenar a urbanisme que revisi tot el projecte tenint en compte tots els informes, també els negatius.
Si no som capaços d'aturar això, després no diguem ploriquejant que si fóssim un estat resoldríem les coses perquè aquí no hi ha cap Madrid que intervingui.
És una qüestió de dignitat. Però, és clar, sobretot, és també una qüestió d'ous... de gallina, naturalment.

dijous, 14 de març de 2013

Qui defensa la funció pública?

Tenim els sindicats de la funció pública indignats. I amb raó. El govern ha decidit retallar novament una paga extra de tota la funció pública perquè no hi ha diners.
D'acord. No hi ha diners. Agafem el camí fàcil: trenco els acords adquirits amb els meus treballadors i els pago novament un 8% menys de salari. Total, són treballadores i jo sóc de la classe superguai... que es fotin.
A més tinc deutes amb les entitats financeres. A aquests no els aniré a demanar que reestructurem el deute i que ja els pagaré quan pugui... tan malament com s'ho estan passant els pobres bancs i les caixes amb la crisi.
A més, he de pagar els concessionaris d'autopistes i les empreses constructores. Amb aquests no puc qüestionar drets adquirits perquè em tenen agafat pel d'això...
Els sindicats es queixen que encara no hi ha cap previsió de pressupost per l'any corrent, que no els han ensenyat ni un sol número d'aquells que justifiquen que s'hagi de retallar el seu sou i no una altra cosa, però que la decisió de retallar ja està presa. Que l'única negociació que hi ha hagut és: per on vols que tallem, per la dreta o per l'esquerra?
Avui hem donat suport al Parlament a una moció que demanava que es deixés sense efecte aquesta retallada, que es negociés amb la part social i que no se'ls acudís aplicar ara la reforma laboral també a la funció pública que, de moment, no hi entra.
Doncs bé, no s'ha aprovat. I ERC ha tornat a salvar el cul a CiU dient que està en contra de les retallades però que s'ha de retallar bé, i presentant una mena de refregidet amanit per no fer tanta sang.
Vaja, li ha regalat un pot de vaselina perquè no ens faci mal.
I el problema és que en el retrat de les votacions ens hem quedat molt poquets amb el color verd en defensa de la funció pública.
Perquè la retallada als funcionaris és doble: als qui treballen a la funció pública i als qui reben el servei, que es prestarà en condicions pitjors. Això sí, com sempre, tothom queda cada dia més retratat.

diumenge, 3 de març de 2013

Si fan fracking a Catalunya, el responsable serà el govern de Catalunya i els partits que li donen suport

La resposta que em va donar el conseller Puig l'altre dia al Parlament quan li vaig preguntar sobre el fracking va ser tirar pilotes fora i dir que Madrid és responsable de les extraccions.
Mentida. O veritat a mitges, com vulgueu.
Si es fa fracking a Catalunya és perquè CiU vol fer fracking. I perquè ERC li deixa fer. El govern de la Generalitat el forma un partit en minoria que no podrà aplicar aquesta tècnica si el seu soci vota a favor de la proposició de llei per prohibir-ho que presentarem al Parlament. Perquè?
Doncs perquè la Generalitat té la competència en matèria d'autorització d'investigacions i de prospeccions mineres i també les competències en matèria d'ordenació del territori i d'urbanisme que li permet regular l'entorn d'aquestes activitats. Madrid és responsable de les extraccions, però no es farà cap extracció si no s'autoritza la prospecció. I això és el que fa CiU, autoritza la prospecció sense ni tan sols l'avaluació d'impacte ambiental que li recomana la Unió Europea. I això és el que ara mateix no li està impedint el seu soci de govern.
Això és també el que passarà a Riudaura si els ciutadans i les ciutadanes no ho impedim.
El senyor Philip, de Teredo Oils, declara en una entrevista que farà fracking, però que farà "bon fracking", sense additius. Al contrari, segons diu, que la seva competència, Montero, que aquests sí que faran servir productes químics. Declara que començarà aquesta estiu, que farà 5 pous, un cada dos mesos. Declara que farà una carretera asfaltada i ampla que portarà al pou i per on passaran cada dia els camions que s'emportaran les aigües de rebuig. Declara que la Generalitat li ha estat facilitant tots els permisos i que gairebé els té a punt. Declara que no li importa el que diuen els municipis afectats perquè el que importa són els propietaris dels terrenys i pagant sant pere canta. Declara que, si va bé, començarà després amb Sant Joan de les Abadesses, on sí que faran fracking amb additius i volen treure petroli i gas.
Jo declaro que aquest senyor, encara que tingui 92 anys i se li hagi de tenir un respecte per l'edat, és un indesitjable per al nostre país. I declaro que li vaig preguntar al senyor Puig si li ho impediria i contestant amb evasives em va dir que no; per tant, el poso en el mateix sac. I declaro que els partits que, per acció o per omisió, permetint l'atemptat mediambiental més gran que s'haurà fet mai a les comarques gironines, seran responsables del trinxament del territori i que no me'ls creuré mai més quan vinguin a parlar-me de pàtries i de sobirania. Perquè la pàtria som les persones i el territori i no les banderes i la principal sobirania per la que hauríem de començar hauria de ser l'energètica.

dissabte, 2 de març de 2013

Només als peixos morts els arrossega el corrent del riu



Aquest matí a l'Hospitalet hem fet un acte sobre educació. El títol era encertat: Recuperem la il·lusió per l'educació. Encertat perquè si ens deixem vèncer pel desànim caurem en la resignació. Encertat perquè sense il·lusió, malgrat les patacades, no refarem els espais perduts.
Hi havia una taula rodona molt potent amb en César Coll com a "estrella". Segueix estant molt encertat, molt lúcid i molt clar: "Ens hem de rearmar ideològicament perquè la dreta està guanyant la batalla ideològica. Ens cal un projecte potent alternatiu. Això és el que els farà més por". Quanta raó, sincerament, quanta raó.
Però també hi havia la Gemma Lienas, la Núria Sempere i el Miquel Àngel Essomba. Confiem en els professionals, reivindiquem la feina feta, treballem l'educació com un tot, busquem solucions col·lectives que l'educació no només és un problema de recursos, deien.
Al final m'han fet tancar l'acte com a membre de la comissió d'Educació del Parlament. I m'ha agradat la frase de Santos Guerra que ha esmentat el tinent de l'alcalde Lluís Esteve al principi: "Només als peixos morts els arrossega el corrent del riu". Doncs bé, som peixos, els he dit, però no estem morts, i no ens arrossegarà el corrent mentre puguem seguir nedant.
I seguirem nedant, estic segur, perquè l'educació, igual que la poesia, és una arma carregada de futur. I el futur és nostre, companyes i companys. Ben nostre.