Potser m’ho fa la vista, però quan surten els portaveus del
govern català a parlar de l’emergència sanitària els veig cada vegada més
desenfocats. No sé si us passa a vosaltres, però fa quinze dies apareixien en
pantalla a parlar d’allò tan greu que passava pel món exterior de la seva
ínsula catalònica i se’ls veia perfectament nítids. Ara que el mal l’estem
patint a dins de casa segueixen parlant de com de malament ho fan en el món
exterior i no només s’estan tornant borrosos sinó que alguns dels que sempre
xerren a distància des de les xarxes tendeixen a desaparèixer i d’altres valdria més que ho fessin durant un temps.
El comportament dels governants davant les crisis greus com
la que estem passant és el que permet detectar la seva enteresa i valorar la
seva capacitat real de govern. I el que està tenint el govern de la Generalitat
de cares enfora és, senzillament, indigne.
Dic de cares enfora perquè estic segur que tota l’estructura
de l’administració s’ha bolcat tan bé com ha sabut a intentar resoldre la crisi.
Convençut que cap alt càrrec o càrrec mig s’ha desentès de la situació i està
intentant treure el màxim de suc d’uns recursos clarament insuficients per la
magnitud del desastre. Recursos que vull recordar que han estat insistentment
retallats els darrers anys per gent de la mateixa corda dels que ara clamen al
cel per la falta de recursos.
Però el trist paper que estan fent les ocurrències del
president i la rebequeria permanent en relació al govern espanyol de la
consellera portaveu, -per citar-ne dos-, són de jutjat de guàrdia. No només perquè
generen una profunda desconfiança cap a qualsevol possible gestió de la crisi
entre la població, sinó també perquè expressen un aprofitament malaltís de la
mateixa cap a posicions partidistes, que és la darrera cosa que volen sentir
les persones que estan malaltes, que tenen por d’estar-ho o que, fins i tot, han
perdut alguna persona propera per la pandèmia.
I és més, la possible raó que poguessin tenir en relació a
demanar mesures més estrictes al govern de l’estat, la perden amb la
insistència, la perden quan acusen de fets que no són, la perden quan es neguen
a acordar allò que fins i tot les comunitats de la dreta accepten, la perden
quan fan proclames buides que saben que no poden complir i que si tinguessin
capacitat saben perfectament que ells no les voldrien complir.
Segur que cadascú té els seus experts de capçalera que li
aconsellen fer una cosa o una altra, i segur que totes les actuacions tenen
pros i contres, però també segur que les decisions que cal prendre s’han de fer
de manera holística, -valorant no només l’aspecte sanitari, sinó també el
social, el laboral o el de la igualtat-, i amb perspectiva de futur per evitar
que quan passi la crisi sanitària no quedem submergits en una crisi social de
proporcions descomunals que ens fracturi encara més el país i generi més
desigualtat.
El temps de passar comptes vindrà després. Quan hàgim guanyat
la crisi, que ho farem. Aleshores és quan podrem dir, jo ja t’ho deia. Però
ara, com que cap savi té una única i veritable resposta actuem solidàriament. I
si ens equivoquem, fem-ho junts, que sortir-ne serà més fàcil.
Publicat a Diari de Girona 25/03/2020
https://www.diaridegirona.cat/opinio/2020/03/25/desenfocats/1036141.html
Publicat a Diari de Girona 25/03/2020
https://www.diaridegirona.cat/opinio/2020/03/25/desenfocats/1036141.html