Publicat al Diari de Girona el 19/07/2020 https://www.diaridegirona.cat/opinio/2020/07/19/descontrol-absolut/1053332.html
Segurament mai com fins ara s’havia fet tan evident la
incompetència del govern que tenim a la Generalitat. Alguns ho sospitàvem pel
coneixement previ que teníem d’uns quants consellers i conselleres, que ara han estat obligats a situar-se a
l’escenari com a actors principals: poc tremp, pensàvem.
Passant els mesos hem anat descobrint amb fatalitat i estupor
que el govern es compon d’uns quants visionaris elitistes de fonamentalisme
ranci i volada curta, -els provinents de les files de fidels puigdemontistes-,
i uns quants passerells amb molta veu, poca feina i cap rodatge, els provinents
de les files de fidels junqueristes.
Amb aquesta carcassa, la sospita de poca capacitat de gestió dels
més de trenta mil milions d’euros anuals de pressupost d’aquest govern recollits
dels nostres diners feia una mica de paüra, sobretot afegint-hi les seves declaracions
permanents que traduïdes serien alguna cosa així com “nosaltres no som d’eixe
món, que venim a fer repúbliques i no collonades”. I és clar, vista la seva
actuació des que són consellers i la distopia entre el que fan i el que diuen,
no podem més que confirmar-ho: falten molts quilovats de competència.
Si això ja seria així en una gestió normal, en una situació
com l’actual ens toca tremolar a tots. Naturalment, gestionar una crisi global
com la pandèmia que estem vivint sobrepassa totalment les escasses capacitats i
voluntats d’aquestes honorables persones. Gestionar aquesta crisi amb la
imprevisibilitat que té requereix polítics d’alçada amb ganes de fer política i
no jocs malabars. I d’aquesta espècie, -que sincerament costa molt de trobar
veient el panorama global-, aquí no en tenim cap.
Malgrat les seves veus irades de fa uns dies reclamant que
els deixessin sols i els retornessin les competències, malgrat el permanent estira
i afluixa demanant exactament el contrari del que deia que calia fer el govern
espanyol, malgrat algunes decisions preses i després retirades perquè eren
senzillament sortides de to o atrezzo dilatori, malgrat tota aquesta
prepotència, no s’estaven preparant prou, o almenys no com altres, per allò que
ens queia al damunt. D’aquí el desastre de les residències de gent gran, el
descontrol a la recerca de material tant per als sanitaris com per a la
població, les informacions presumptament científiques permanentment
contradictòries, les ordres confuses als centres docents, el desgavell de les
ucis i la xuleria de no acceptar ajuda en plena crisi. És a dir, tot el capítol
u del manual de l’inútil emprenyat.
I ara? Ara que tenen no només les competències, sinó la plena
capacitat de decisió per executar-les, prenen decisions sobre les que no tenen
competència que permeten marcar perfil encara que no resolguin res; o segueixen
amb l’autisme de no acceptar ajuda tot i que la gent que han contractat per fer
el seguiment és clarament insuficient per evitar que es disparin els brots
infecciosos; o els plega la gent que hauria d’estar al timó sanitari de la
crisi i no són capaços de substituir-la; i la coordinació entre els diferents
nivells de control de l’epidèmia és un autèntic desgavell, de manera que quan
apareix un cas, el més probable és que no s’arribi a temps d’evitar que s’escampi.
Mentrestant, no només no han sigut diligents per reclamar
dels pagesos de Lleida controls i garanties pels temporers de la fruita, sinó
que ni tan sols han sabut convèncer la població que anar de festa avui no pot
ser com era abans.
I allò que semblava que teníem superat després de tants de
dies de confinament, resulta que està tornant a créixer i està posant en
evidència que ni teníem previst que passés, ni teníem res preparat per
evitar-ho.
Estem ensenyant, a més, els descosits i els estrips dels
nostres sistemes de protecció social, especialment del sanitari, que en mala
hora els governs molt catalans i molt de dretes d’aquest país van començar a
retallar ara fa deu anys i encara no han parat.
Però aquest descontrol absolut també està ensenyant sobretot que
no hi ha ningú que governi al Palau de la Generalitat. Com a mínim ningú a qui
li puguem reconèixer amb claredat la capacitat efectiva i l’autoritat moral per
fer-ho.
Cal canviar aquest govern abans que la població entri en
pànic.