115 dies

Ahir vaig estar al memorial de les Camposines. Petit homenatge amb el nom d'uns quants dels milers de desapareguts a la batalla de l'Ebre. Vaig tornar a constatar que encara hi havia el de l'avi que no vaig conèixer. Hi ha també l'ossari amb les restes que encara avui troben els pagesos quan llauren. Petita contribució del Memorial Democràtic -que alguns voldrien esborrat- a la dignitat d'uns joves abocats a matar i a morir, sabent amb prou feines per què i per qui de tan joves com eren.
Però sabien que defensaven la república. No lluitaven per un tros de terra, ni per Catalunya, ni per Espanya... sabien que defensaven la república que els donava feina, futur i llibertat. 115 dies sagnants que van definir el curs de la nostra història. I van perdre. I allà hi vam perdre tots. La bota del feixisme els va esclafar i encara avui la seva ombra ens atenalla com una herència mal digerida.
Jo me'n considero hereu. Com tants centenars de miles d'hereus dels perdedors d'aquella contesa que hem construit la nostra identitat col.lectiva des de la memòria d'una lluita per la llibertat i pels drets que es va veure truncada.
No oblidem ni traïm el seu sacrifici quan construim l'imaginari del futur. La societat que tenim avui és molt més el retrat fugisser del que no va poder ser el 1939 que del mite simbòlic del 1714.
Bevem dels mites, d'acord. Però desafiem la història continuant la lluita pels ideals dels que van perdre.