tag:blogger.com,1999:blog-23974053189863496002024-02-19T19:03:11.671+01:00A fer punyetes!El bloc d'en Marc Vidal i Pou@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.comBlogger147125tag:blogger.com,1999:blog-2397405318986349600.post-68186356512948865722021-12-20T20:21:00.000+01:002021-12-20T20:21:57.824+01:00Maleits siguin els que potinegen amb la llengua<p style="text-align: left;"><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Segurament podrem estar d’acord en què la manera més senzilla
per al desenvolupament lingüístic d’un infant és que aquest pugui fer-lo en la
seva llengua familiar habitual. Ara bé, la manera més senzilla no vol dir
l’única ni necessàriament la millor. Perquè la construcció lingüística va
estretament lligada a la construcció social i al desenvolupament personal i
això comporta sovint la recerca d’equilibris per a trobar les solucions més
eficients a cada situació en el llarg procés de creixement i aprenentatge.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: 12pt; text-align: justify;">En el cas de la llengua a Catalunya, per entendre’ns, allò
que sembla més senzill no ho és tant: no </span><span style="font-family: arial; font-size: 12pt; text-align: justify;">podem optar materialment per a
l’aprenentatge en cadascuna de les llengües familiars dels nostres infants
perquè n’hi ha desenes; som un país d’acollida, recordeu? I si optéssim per a aprendre
cadascú en la seva llengua familiar només en les dues majoritàries, hauríem de
fer un aprenentatge segregat per ser més eficients. És a dir, els nens i les
nenes que aprenen en català van a una classe, els que aprenen en castellà van a
una altra i els que tenen un origen diferent que es fotin. Això, socialment, és
un desastre.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">Aquest és precisament el dilema que es va produir a la
transició i que a Catalunya es va resoldre amb la immersió en català. És a dir,
davant la impossibilitat de fer l’aprenentatge amb la llengua pròpia de cadascú
sense crear segregació a les escoles per origen lingüístic, decidim una llengua
franca als centres, la mateixa per tothom, en el benentès que aquesta ha de
servir com a vehicle per a crear les estructures lingüístiques i facilitar
l’aprenentatge de les altres llengües escolars.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">Aquesta va ser una decisió tècnica: es decideix que a
l’escola hi ha d’haver una llengua vehicular que facilita el procés d’estructuració
lingüística i obre les portes a l’aprenentatge de les altres llengües. En cap
cas, en aquest procés, dues llengües podrien ser vehiculars. I en cap cas les
altres llengües quedaven bandejades.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="clear: left; float: left; font-family: arial; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="892" data-original-width="635" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiQGRM3VsW3brkhYtTe4bmh1txQeTTrevgRgqyvcdTq2f7qnbfyXPmwaa5wH1pyaSEA93PXrEbKPtKRvAAk8gEXWLES-qjtgXSvcT6KLfCeowmAFycLlNr-d7-VArF0z1i88wPC1Ak_a57hZIgF3W2WcDUad0omwm51T79VI3Cry4TbGSaFCvus9whb5A=w285-h400" width="285" /></span><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">Però també hi va haver una decisió política. La decisió
política va ser que aquesta llengua franca d’aprenentatge comú als centres
docents fos el català, com a llengua pròpia del país, i que l’objectiu fos el
coneixement equitatiu del català i del castellà al final de l’escolarització
obligatòria.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">I aquesta decisió política es va prendre no només per una
qüestió cultural com és garantir la riquesa de la pluralitat lingüística d’un
país, sinó també per un consens identitari que avui dia s’ha trencat. Dic
identitari expressament, malgrat el ressò pejoratiu que avui li atorgaria a
aquesta paraula, perquè aleshores era la recerca d’una nova identitat més
moderna, més culta, més justa i més democràtica el que buscaven sortint de la
dictadura des de la burgesia catalana fins a les classes treballadores, incloses, i especialment implicades, les
d’origen castellanoparlant provinents de les migracions interiors dels anys
cinquanta i seixanta.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">I aquest consens es materialitzava en la llengua perquè era
la llengua que identificava la nova Catalunya que expressament es volia no
excloent i respectuosa amb les llengües i les identitats d’origen. Era l’època
de “Catalunya un sol poble”, amb tota la càrrega simbòlica i naïf que li
vulgueu posar avui.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">La joguina va funcionar bé i encara funciona. Millor que a
València, millor que a Balears, que comparteixen les mateixes llengües
d’aprenentatge amb sistemes diferents; infinitament millor que a la Catalunya
Nord, on el català ha estat residual molts anys. Va funcionar bé i potser per
això es va voler instrumentalitzar la llengua políticament per fraccionar
identitats. Si parles català o parles castellà ets dels meus o ets dels seus.
Va començar a finals dels noranta amb el PP de Vidal-Quadras i va ser el leitmotiv
de Ciutadans des de la seva creació al 2006.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">Des d’aleshores aquests grups polítics no han parat amb més o
menys mentides, amb més o menys anècdotes extrapolades com a sentències, amb
més o menys demagògia, fent servir les llengües, el català i el castellà, per
confrontar.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">I qui ho ha rematat han estat els deu miserables anys de
procés: aquella llengua que a la transició era la que tothom assumia i demanava
com a llengua comuna d’aprenentatge s’ha acabat convertint gràcies a manifestos
com els del grup Koiné, a articles com els de l’ex-honorable, a tuits
incendiaris com els de l’imbècil que demanava apedregar la casa de Canet o a
declaracions odioses per massa fatxes com les del professor de català jubilat a
Planta Baixa de TV3, en la llengua percebuda com a sectària per aquells que se
n’han sentit exclosos.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">Refer l’acord sobre com han de ser els projectes lingüístics
als centres docents serà la part més fàcil. No en va segueix essent útil la
decisió tècnica de fer la immersió en català i utilitzar aquesta com a llengua
vehicular. No en va tenim una nova llei d’educació, la llei Celáa, que permetrà
adequar les recents resolucions judicials que s’han fet en base a la llei Wert
ja modificada.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">Aquesta part és la més fàcil. La difícil, la que impediria
avui el consens polític sobre la llengua que es va fer a la transició, és recuperar
una identitat compartida en un país que pugui sentir-se orgullós de tenir, de
conèixer i de fer servir dues llengües majoritàries i de protegir i respectar
les desenes de llengües minoritàries de les ciutadanes i ciutadans que hi
viuen.<o:p></o:p></span></span></p>
<span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: 12pt;">Catalunya és avui un mirall trencat i està lluny de
ser un sol poble. Uns i altres s’han ocupat d’esmicolar-lo i encara ho
segueixen fent. Maleits siguin els que potinegen amb la llengua. Caldrà cercar
nous consensos, certament. Però primer hauríem d’arraconar aquells que
segueixen utilitzant aquesta eina de concòrdia com un element de confrontació
d’identitats.</span></div></span>@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2397405318986349600.post-1057003821703615052021-04-14T12:21:00.000+02:002021-04-14T12:21:17.147+02:00Només queden els ionquis<p style="text-align: left;"><i><span style="text-align: justify;">Publicat al Diari de Girona el dia de la república de 2021:</span><a href="https://www.diaridegirona.cat/opinio/2021/04/14/nomes-queden-ionquis/1099782.html" style="text-align: justify;" target="_blank">https://www.diaridegirona.cat/opinio/2021/04/14/nomes-queden-ionquis/1099782.html</a></i></p><p style="text-align: left;"><span style="text-align: justify;">Parlo dels ionquis del procés.
D’aquells milers de persones que van provar la droga dura que els portava de
manera fàcil, immediata i indolora a l’Ítaca de Kavafis amb un demà feliç ple
d’aventures, ple de coneixences, i que els feia anar més lluny de l’avui que
ara els encadena.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Totes les drogues generen
addicció, i aquesta no ho pot ser menys; tant que, quan despertes a la crua
realitat que t’ensenya les vergonyes d’una bola que s’ha anat fent gran i més
gran i ningú sap com aturar, et negues a acceptar-la i busques desesperadament
la dosi que et permet seguir somiant. Encara que aquesta dosi et porti a un món
cada vegada més inversemblant i més complex. Però ja se sap, qui és addicte no
entén de raonaments, només entén la fe.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUdYH5EM1AW148qckPK7RtzG85RC3-w9gjIMEAHErJaWyxmHm3BoGdJbdEF_aIWjiFSFlz4Gglud9l-MLB40TMCzsHBuydxl_hQiPkVRZMGjV8syEs9fJ0G9DhMeI_SqgNfZRW6FZ63vU6/s332/ramon-casas-186619321-14-638.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="332" data-original-width="237" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUdYH5EM1AW148qckPK7RtzG85RC3-w9gjIMEAHErJaWyxmHm3BoGdJbdEF_aIWjiFSFlz4Gglud9l-MLB40TMCzsHBuydxl_hQiPkVRZMGjV8syEs9fJ0G9DhMeI_SqgNfZRW6FZ63vU6/w285-h400/ramon-casas-186619321-14-638.jpg" width="285" /></a></div><br /><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I de mantenir la fe, que tothom
sap que és cega, ja se n’ocupen els xamans a l’estranger, inventant
desbordaments democràtics, o reclamant legitimitat després de presentar-se a
unes eleccions i perdre-les, o inventant carnets a dotze euros per identificar
la parròquia.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Mentrestant, mentre s’alimenten
els somnis, mentre es fan proclames buides, mentre es reclamen pureses pàtries,
el país se’n va a la merda i uns quants pretenen mantenir les cadires que des
de fa massa anys han permès que el poder, a Catalunya, no canviï de mans.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Trista i dissortada pàtria la que
ha passat per aquestes mans, i tristos i dissortats compatriotes els que hem
patit aquesta nefasta plaga d’incompetents que, alimentant focs d’encenalls,
han portat el país a les cotes més baixes d’autogovern, de situació econòmica, de
teixit industrial i comercial, de drets i serveis a les persones, de cultura, o
de desprestigi de les institucions que vam aconseguir amb lluita i sacrificis
des que vam deixar enrere la dictadura.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I si algú creu que no, que es
faci aquesta pregunta: amb quina d’aquestes facetes estem millor que fa deu
anys? Fem memòria: des que Artur Mas recupera la Generalitat per CiU el
novembre del 2010 i primer aplica les retallades més dures de la història del
país pactant la legislatura amb el Partit Popular, suposadament per pal·liar la
crisi econòmica, i després es declara independentista i convoca les eleccions
del 2012 on es fot una castanya sobirana, fins al salt al buit que provoca
l’il·luminat Puigdemont amb la declaració unilateral i el desgovern surrealista
de Quim Torra, han passat més de deu anys on Catalunya ha anat de derrota en
derrota fins a la victòria final, perdent un llençol a cada bugada. O dos.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La realitat és un país
desdibuixat, que ha perdut la iniciativa de la innovació i el dinamisme
econòmic, que ha deixat de ser l’epicentre del disseny i la cultura, que no
enlluerna com abans essent punta de llança de la defensa dels drets i les
llibertats de les persones, que no ha estat a l’alçada en els moments més
crítics de la crisi sanitària. Catalunya llangueix perquè ningú no governa:
alguns només somien i d’altres només s’aprofiten, com sempre han fet.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I els més ionquis de tots, que
tot us ho creieu perquè us va la marxa, no em vingueu amb la cantarella que tot
és culpa dels altres perquè no és cert. Els altres, -que no sabem mai qui són-,
poden tenir culpes en moltes coses, però deixar passar les oportunitats de país
que altres territoris han aprofitat en aquests deu anys és culpa exclusiva d’un
govern inútil que només ha sabut mirar-se el melic.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I ara, quan alguns desperten del
malson i, per fi, creuen que cal encetar un camí diferent, encara que sigui per
evitar perdre-ho tot; quan podrien fer un govern nou amb l’objectiu, la
capacitat i la voluntat de redreçar el país amb les eines que es tenen, amb
l’única renúncia de les presses i les fal·làcies, els narcos del procés posen
tots els impediments perquè els perilla el negoci, que no és altre que el
negoci del poder.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I així estem la immensa majoria
de la ciutadania d’aquest país, independentistes o no, farts de la deixadesa,
farts d’aquests jocs de trons de pessebre casolà, farts d’unes persones que no
estan a l’alçada de la responsabilitat que van adquirir quan se’ls va votar.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Al final, només els quedaran els
seus ionquis. El problema és que creguin que amb això ja fan prou.<o:p></o:p></p>@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2397405318986349600.post-45374011205977544232020-12-04T18:16:00.001+01:002020-12-04T18:19:34.301+01:00Trump, les mentides i la llei d’educació<p><i>Publicat al Diari de Girona el 4/12/2020: </i><i><a href="https://www.diaridegirona.cat/opinio/2020/12/04/trump-mentides-llei-deducacio/1077009.html">https://www.diaridegirona.cat/opinio/2020/12/04/trump-mentides-llei-deducacio/1077009.html</a></i></p><p><span style="text-align: justify;">Que en Donald Trump és un
mentider és un fet constatable i acceptat pel mateix personatge. El que no
sembla tan clar és distingir, en el president taronja, entre si és mentider
compulsiu o mentider estratègic o, segurament, una combinació d’ambdues formes
d’engany. En canvi, el que sí que està acreditat després de les eleccions
americanes és que aquestes mentides, utilitzades adequadament, arrosseguen,
generen addicció i poden acabar donant molts vots i massa poder.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La mostra, els setanta milions
que l’han votat. No tots són de l’Amèrica profunda, amb el revòlver a punt i la
mala llet congènita. Hi ha de tot. Però segur que qui l’ha votat ha trobat en
la seva forma de mentir una solució senzilla als enormes i complexos problemes
que viu avui la societat nord-americana. Alguns són crèduls de mena i
prefereixen les conspiracions a l’estúpida realitat. Altres tenen fe,
simplement perquè hi estan acostumats, perquè per això es van inventar les
religions. Els més, -probablement els més-, prefereixen creure en les solucions
simples que els ofereix un líder, que encetar una reflexió profunda que els
portaria segurament a contradiccions massa vitals per ser assumides
personalment.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.diaridegirona.cat/opinio/2020/12/04/trump-mentides-llei-deducacio/1077009.html" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="1368" data-original-width="2048" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_1zl5aE_SlsI2L27qbv4gyhIjUuZJAKAhTrQK0aEzgkvzNc1BzzLF40mEdhDpZE_81EPk0hBXXe0MhPox3VD5p8UqWhKeH0XiPWvdOChSbcWpC5L722hJdq2g8l0njSFHXiabItFDnMRn/w400-h268/trump-loser-scaled.jpg" width="400" /></a></div><br /><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">És a dir, simplicitat davant de
complexitat; immediatesa davant de reflexió. Són les claus, no de Donald Trump,
sinó de tots els mentiders del món que, ara i abans, d’una manera o altra, han
estat líders a les seves societats. En qualsevol cas, els resultats per
aquestes societats han acabat sent desastrosos.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No cal que parlem del Brexit, per
exemple, o de com un mecanisme aparentment democràtic com és un referèndum, posa
en qüestió la validesa de la pròpia democràcia quan s’ha mentit reiteradament
sobre les conseqüències dels resultats de les diferents opcions a refrendar. I
si parlem a escala casolana, en el país del pessebre amb caganer, no podem
oblidar a quin atzucac ens han portat totes les mentides abocades durant el
“procés” i quin grau de fe cega han aportat, que encara hi ha gent que les
segueix creient i defensant tot i ser reconegudes pels propis autors.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ara bé, posats a imitar aquests
comportaments, no hi ha res com la dreta espanyola. Castissa, xulesca i
prepotent, menteix sense vergonya, igual que fa Trump, compulsivament, però
també estratègicament. Això és el que ha fet, en tromba, amb la nova llei
d’educació recentment aprovada al Congrés dels Diputats.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Diuen els casposos que la gent no
podrà aprendre el castellà a Catalunya amb la nova llei. No és cert. Perquè
l’únic que aquesta fa és retornar a la situació anterior a la llei Wert, situació que
havia permès un aprenentatge correcte de les dues llengües durant un grapat
d’anys; com a mínim amb uns resultats de castellà igual de correctes que a les
comunitats monolingües. Ho sabem tots els que vivim a Catalunya. Com sabem de
quina manera s’ha mentit utilitzant la llengua com a arma per generar
confrontació i rèdits polítics i com, fora de Catalunya, s’ha aconseguit
col·locar aquesta mentida com una veritat inqüestionable.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tampoc és cert que s’estigui
deixant sense espais educatius l’alumnat de necessitats educatives especials.
El que fa la llei és prioritzar la inclusió de l’alumnat especial en els
centres ordinaris. La realitat d’aquesta mentida, -d’altra banda bastant
miserable per la por que inocula a les famílies amb fills o filles en aquesta
situació-, és que pot afectar determinats lobbies de centres d’educació
especial privats que són els que controlen l’oferta de places en una bona part
del territori espanyol, si finalment hi ha una bona oferta pública i una bona
gestió de la inclusió en els centres ordinaris, cosa que ara mateix no passa.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ni és cert el mantra eternament
repetit de què limitarà la llibertat d’elecció de centres a les famílies, en
referència a les que volen escolaritzar els seus fills en escoles concertades.
Tu podràs seguir escollint l’opció que vulguis, com ara. La diferència és que te
l’hauràs de pagar tu si aquesta opció no és la que socialment es considera
adient o necessària per tenir un concert. Això sí, el que fa la llei és posar
la xarxa pública com l’eix vertebrador del sistema educatiu i la xarxa
concertada com a subsidiària amb uns controls similars als dels centres públics
quant a admissió i escolarització. Naturalment això limita l’exercici continuat
de control social dels grups de poder propietaris d’una bona part del pastís
educatiu.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Més enllà d’aquests tres exemples
i alguns altres fakes que estan fent córrer aquests dies, el que és evident és
que hi ha uns interessos de classe, i no tant de classe en relació amb els
diners que tens, sinó en la forma d’entendre el món. El que queda clar és que
la dreta sempre és reaccionària. El que sembla de calaix és que no només
mentiran impunement, sinó que posaran tots els obstacles que puguin per que res
del seu món de privilegis canviï.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I és que això que fan, cala. Les
mentides són atractives, i molta gent de bona fe, trobant respostes simples als
seus complexos problemes quotidians no només escolta els mentiders, sinó que
els pot acabar aplaudint i, fins i tot, abraçant, com ha passat a Amèrica... i
com també està passant aquí.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Mentir és lleig, però en mans de
la dreta és extremadament perillós. Vacunem-nos contra la falsedat, que
l’escola Trump no ha fet més que començar.<o:p></o:p></p>@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2397405318986349600.post-84490499118889955342020-07-18T10:39:00.003+02:002020-07-19T10:54:37.497+02:00Descontrol absolut<div><i>Publicat al Diari de Girona el 19/07/2020 </i><a href="https://www.diaridegirona.cat/opinio/2020/07/19/descontrol-absolut/1053332.html">https://www.diaridegirona.cat/opinio/2020/07/19/descontrol-absolut/1053332.html</a></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Segurament mai com fins ara s’havia fet tan evident la
incompetència del govern que tenim a la Generalitat. Alguns ho sospitàvem pel
coneixement previ que teníem d’uns quants consellers i conselleres,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que ara han estat obligats a situar-se a
l’escenari com a actors principals: poc tremp, pensàvem.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Passant els mesos hem anat descobrint amb fatalitat i estupor
que el govern es compon d’uns quants visionaris elitistes de fonamentalisme
ranci i volada curta, -els provinents de les files de fidels puigdemontistes-,
i uns quants passerells amb molta veu, poca feina i cap rodatge, els provinents
de les files de fidels junqueristes.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Amb aquesta carcassa, la sospita de poca capacitat de gestió dels
més de trenta mil milions d’euros anuals de pressupost d’aquest govern recollits
dels nostres diners feia una mica de paüra, sobretot afegint-hi les seves declaracions
permanents que traduïdes serien alguna cosa així com “nosaltres no som d’eixe
món, que venim a fer repúbliques i no collonades”. I és clar, vista la seva
actuació des que són consellers i la distopia entre el que fan i el que diuen,
no podem més que confirmar-ho: falten molts quilovats de competència.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Si això ja seria així en una gestió normal, en una situació
com l’actual ens toca tremolar a tots. Naturalment, gestionar una crisi global
com la pandèmia que estem vivint sobrepassa totalment les escasses capacitats i
voluntats d’aquestes honorables persones. Gestionar aquesta crisi amb la
imprevisibilitat que té requereix polítics d’alçada amb ganes de fer política i
no jocs malabars. I d’aquesta espècie, -que sincerament costa molt de trobar
veient el panorama global-, aquí no en tenim cap.</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkTvjckLVKFiW_OJYQ2M4AbSqZrIjwPYNOZKST2BvXGf5Aqfct2H3NkNDbE0rT9zMBwxA_GR_R0-gQ2tiyA5ea3u-THCUjfNviXXHnogSOVnmAfhPZLMzQhXg3hgCTqTAm40tAOIEFL8UW/s1600/caos.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkTvjckLVKFiW_OJYQ2M4AbSqZrIjwPYNOZKST2BvXGf5Aqfct2H3NkNDbE0rT9zMBwxA_GR_R0-gQ2tiyA5ea3u-THCUjfNviXXHnogSOVnmAfhPZLMzQhXg3hgCTqTAm40tAOIEFL8UW/s1600/caos.jpg" /></a></span></div>
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Malgrat les seves veus irades de fa uns dies reclamant que
els deixessin sols i els retornessin les competències, malgrat el permanent estira
i afluixa demanant exactament el contrari del que deia que calia fer el govern
espanyol, malgrat algunes decisions preses i després retirades perquè eren
senzillament sortides de to o atrezzo dilatori, malgrat tota aquesta
prepotència, no s’estaven preparant prou, o almenys no com altres, per allò que
ens queia al damunt. D’aquí el desastre de les residències de gent gran, el
descontrol a la recerca de material tant per als sanitaris com per a la
població, les informacions presumptament científiques permanentment
contradictòries, les ordres confuses als centres docents, el desgavell de les
ucis i la xuleria de no acceptar ajuda en plena crisi. És a dir, tot el capítol
u del manual de l’inútil emprenyat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">I ara? Ara que tenen no només les competències, sinó la plena
capacitat de decisió per executar-les, prenen decisions sobre les que no tenen
competència que permeten marcar perfil encara que no resolguin res; o segueixen
amb l’autisme de no acceptar ajuda tot i que la gent que han contractat per fer
el seguiment és clarament insuficient per evitar que es disparin els brots
infecciosos; o els plega la gent que hauria d’estar al timó sanitari de la
crisi i no són capaços de substituir-la; i la coordinació entre els diferents
nivells de control de l’epidèmia és un autèntic desgavell, de manera que quan
apareix un cas, el més probable és que no s’arribi a temps d’evitar que s’escampi.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Mentrestant, no només no han sigut diligents per reclamar
dels pagesos de Lleida controls i garanties pels temporers de la fruita, sinó
que ni tan sols han sabut convèncer la població que anar de festa avui no pot
ser com era abans.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">I allò que semblava que teníem superat després de tants de
dies de confinament, resulta que està tornant a créixer i està posant en
evidència que ni teníem previst que passés, ni teníem res preparat per
evitar-ho.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Estem ensenyant, a més, els descosits i els estrips dels
nostres sistemes de protecció social, especialment del sanitari, que en mala
hora els governs molt catalans i molt de dretes d’aquest país van començar a
retallar ara fa deu anys i encara no han parat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Però aquest descontrol absolut també està ensenyant sobretot que
no hi ha ningú que governi al Palau de la Generalitat. Com a mínim ningú a qui
li puguem reconèixer amb claredat la capacitat efectiva i l’autoritat moral per
fer-ho.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Cal canviar aquest govern abans que la població entri en
pànic.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2397405318986349600.post-847188665037960392020-06-07T09:33:00.002+02:002020-06-07T09:33:47.157+02:00Com si ens haguessin entrat a robar a casa<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Publicat al Diari de Girona el 07/06/2020</i></span></span><br />
<a href="https://www.diaridegirona.cat/opinio/2020/06/07/haguessin-entrat-robar-casa/1046740.html"><i>https://www.diaridegirona.cat/opinio/2020/06/07/haguessin-entrat-robar-casa/1046740.html</i></a><br />
<br />
<br />
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La “mare superiora” del clan Pujol va deixar anar aquesta
frase quan va veure Pasqual Maragall prenent mides i passejant pel pati dels
tarongers acompanyat dels Carod-Rovira, Saura i altres malfactors que s’havien
atrevit a fer un pacte contra natura per governar la Generalitat, tot i que
l’astut hereu Mas havia guanyat per uns pocs escons la llista del futur
president.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Amb la naturalitat de qui ha estat a l’ombra del poder durant
trenta anys i ha mogut els fils que li han semblat bé al més pur estil búlgar,
la Marta Ferrusola resumia amb aquesta frase no només el tarannà del partit
pujolià sinó el presagi de les maniobres fosques i joc brut que aquest partit va
desenvolupar durant els set anys que va durar el primer govern d’esquerres de
la Catalunya postfranquista per desplaçar del tast del poder aquells que “de
fora vingueren i de casa ens tragueren”. Escàs poder però suficient per fer-los
adonar en poc temps que perdrien, i no de manera suau, la mamella que tenien
aferrada i que era la seva subsistència. La del clan i la del règim.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9my2M2nZnrMCjQpDQKZHvays6HOoIakbZC3OEoCCnyaZvZn3d7EvnRgAvPcH3NG5IKwID5ySGRKvNNK5Rnl37k6lcICLZ6jRMHrX36f1aGzJco1YvPPvWj09d8Jqn1AZsgql5IMa2lcti/s1600/780_0008_5927410_c1b43add9e429361b2be57e47acdbfd3ver2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="602" data-original-width="800" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9my2M2nZnrMCjQpDQKZHvays6HOoIakbZC3OEoCCnyaZvZn3d7EvnRgAvPcH3NG5IKwID5ySGRKvNNK5Rnl37k6lcICLZ6jRMHrX36f1aGzJco1YvPPvWj09d8Jqn1AZsgql5IMa2lcti/s400/780_0008_5927410_c1b43add9e429361b2be57e47acdbfd3ver2.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Potser només els que ho vam viure des de dins de l’estructura
de govern sabem com de innobles van ser les actuacions d’alguns dels prohoms de
l’aleshores primer partit de Catalunya. I el treball incessant per conjurar a
la contra totes les forces fàctiques del país: econòmiques, socials, mitjans de
comunicació, teixit associatiu, el món de la cultureta...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Des del primer dia érem un govern il·legítim; des del primer
dia hi havia consellers als que se’ls demanava la dimissió, des del primer dia varen
fer aparèixer la coalició com un desgavell, des del primer dia varen atiar els
fantasmes d’un comunisme que ens ho prendria tot als bons catalans que de les
pedres en fem pans...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En realitat, sota l’espessa capa d’un nacional catolicisme
bondadós i de reminiscències carolíngies i un punt carlines que havia teixit
amb paciència d’orfebre un espavilat Jordi Pujol, s’amagava tot un sistema
clientelar, tota una teranyina d’influències, on els tramposos podien fer
trampes i als poderosos no els calia gaires justificacions. Estic convençut que
havíem tocat os perquè això és el que van veure perillar. I és el que crec que
un tercer govern d’esquerres hagués posat a la picota i se l’havia de fer caure
com fos aprofitant les ficades de pota que, òbviament, van existir, massa
sovint pel meu gust.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Així, doncs, quan a dia d’avui, al primer govern de coalició
d’esquerres que hi ha a l’estat espanyol després de la dictadura, estrenat de
fa escassament cinc mesos i amb la gestió sobrevinguda més difícil de tota la
història de la democràcia espanyola se l’acusa també de tot això, -de govern
il·legítim, de comunisme bolivarià, fins i tot d’assassinar els avis,- m’ha fet
pensar en la frase de la senyora Ferrusola.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I m’ha fet pensar en la conjura dels necis que aleshores es
va desfermar perquè ara també estan traient a passejar a la contra tots els
dinosaures, els de la judicatura, els de les forces de l’ordre, els franquistes
nominals, els purpurats i els de la noblesa, i els friquis abanderats que tenen
criades per picar cassoles.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Seria molt berlanguià tot plegat si no fos altament
preocupant. Perquè és evident que aquest govern també ha tocat os. I perquè és
evident que els hereus modernets del nacional catolicisme espanyol tenen molt a
perdre i no s’ho deixaran fer tan fàcilment. I aquests són l’única alternativa
real a l’actual govern més enllà de la que cadascú pugui somiar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Cal criticar l’acció política mal feta i cal demanar
responsabilitats per l’acció de govern, naturalment. Però posar ara pals a les
rodes perquè caigui el govern d’Espanya per un suposat interès superior és
afavorir els interessos de la gentussa que vol l’immobilisme.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Perquè no estem parlant només de perdre una oportunitat de
fer els canvis polítics en profunditat que jo penso que el país necessita i
algú altre pot pensar que no. No estem parlant de política.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">No és això només el que hi ha en joc. Estem parlant sobretot
de l’ostentació del poder. Estem parlant essencialment del control social. I
del perill d’involució de la democràcia. Aquesta és la partida i l’hauríem de
guanyar.</span></span>@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2397405318986349600.post-84058986755306041782020-05-03T17:24:00.000+02:002020-05-04T11:55:06.127+02:00Que no em desconfini en Torra!<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Publicat al Diari de Girona 04/05/2020</i></span></span><br />
<a href="https://www.diaridegirona.cat/opinio/2020/05/04/que-no-em-desconfini-torra/1041942.html">https://www.diaridegirona.cat/opinio/2020/05/04/que-no-em-desconfini-torra/1041942.html</a><br />
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">És ben bé que no hi ha res pitjor per millorar que creure’s
el millor. Vull dir que mentre consideris que ho fas tot bé no hi haurà espai
per l’autocrítica, -element clau per avançar-, i tendiràs a buscar fora les
causes dels teus escassos resultats. És a dir a culpar els altres si les coses
no van bé, encara que tu en siguis el responsable.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Estic fart de sentir des de fa temps que tenim la millor
sanitat del món. Que tothom ve aquí a curar-se durant les vacances i que som
l’enveja dels veïns. Tristament la pandèmia ha posat les coses al seu lloc: els
països amb una estructura sanitària i sociosanitària més forta, amb recursos
adequats als nivells de població i amb una gestió pública eficient d’aquest
recursos, han pogut aturar el cop sense tants costos personals i socials com
aquí.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">De veritat creieu que el fet de tenir el rècord de personal
sanitari afectat per coronavirus no té res a veure amb la solidesa de les
nostres estructures sanitàries i amb la seva suficiència econòmica? No tindrà
res a veure amb els anys d’austeritat, on l’economia desbocada cap al negoci
fàcil prioritzava abans el manteniment del dèficit que el manteniment dels
drets per la via d’una fiscalitat equitativa? No trobeu una curiosa i macabra
coincidència el fet que les dues comunitats amb més casos i amb més víctimes,
Madrid i Catalunya, que a part de ser les més poblades estan en el grup de
percentatges per habitant més alts, són les que van liderar les retallades i
les privatitzacions del sector?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ja no ens en recordem quan a Catalunya tancaven els Caps
nocturns i plantes senceres d’hospitals? Ens falla la memòria quan es feien
transferències de gestió al sector privat amb l’excusa de l’eficiència?</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Han
estat deu anys continuats de depredació del sistema sanitari com per seguir
escoltant la cançoneta de què aquí som collonuts i els altres no saben què es
fan. I més a Catalunya, amb un sistema diferent que proveeix el servei públic sanitari
amb varietat de titularitats i amb una elevada presència d’empreses privades i d’empreses
públiques de gestió privada, que permet una gestió molt més flexible però que
sense control i planificació pot esdevenir perillosament laxa.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Segur que amb un sistema sanitari més ben dotat la pandèmia
ens hagués agafat igualment desprevinguts, però no haguéssim patit tant. Ni
pels recursos extraordinaris que s’han hagut de buscar com fos, ni pel
sacrifici suplementari que han hagut de fer moltes persones treballadores del
sector.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Òbviament ni tenim el millor sistema sanitari del món ni ho
fem tot bé. Pregunteu-los-hi als sanitaris, quan hàgiu acabat d’aplaudir-los a les
vuit, pel seu sou, per les hores que fan, pel material que tenen i pel
reconeixement social de la seva feina, no ara que tothom els té per corbata
sinó quan les aigües corrien plàcides.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Potser el teníem fa temps el millor sistema, abans que la
dreta cavernícola a Espanya i la dreta estelada a Catalunya decidissin
aprofitar la crisi econòmica del 2008 per fer pagar als de sempre el seu cost i
permetre mantenir els guanys també dels de sempre. No en va, en aquests darrers
anys els rics s’han fet més rics i s’ha incrementat exponencialment la
desigualtat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjycRFwat6RgE7qrEf2GWUC9Ns3HN2jcS1oYA6UXBT0K0w-wiAYAyTUlMzkigeZdF8LHQJi5YkwDOJ15f2OQoHeqRjhC0_A23dE7hlSW_U5TbMltifVRwjjUlexvbaMx6RxCMuQh0fIn_54/s1600/baixa+%25282%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="272" data-original-width="185" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjycRFwat6RgE7qrEf2GWUC9Ns3HN2jcS1oYA6UXBT0K0w-wiAYAyTUlMzkigeZdF8LHQJi5YkwDOJ15f2OQoHeqRjhC0_A23dE7hlSW_U5TbMltifVRwjjUlexvbaMx6RxCMuQh0fIn_54/s400/baixa+%25282%2529.jpg" width="272" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ara tornarem a patir una crisi descomunal. Seria hora que
recordéssim qui va pagar els plats trencats de l’anterior i amb quins governs
es van prendre les decisions. A Espanya, - tot i que això és només un
indicador-, ha canviat el color del govern. A Catalunya, no. Segueixen
havent-hi els hereus d’aquell Artur Mas que quan es va trobar enmig de la crisi
no va trobar altra solució, davant la incapacitat de resoldre res, que fer el
mateix que tots els governs de dretes, però canviar el discurs. Ell va fer
hegemònic el discurs de si fóssim independents nosaltres ho faríem tot bé, no
com els altres que ho fan tot malament. I amb un cretinisme desbocat,
massivament ens ho vam creure.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En aquest temps d’incerteses tots els consellers catalans que
apareixen a la televisió el mantenen i el cultiven cada dia: nosaltres ho
faríem bé, ells ho fan malament.
Mentrestant el país se’ls hi desfà a les mans per la seva inacció o la
seva incompetència. Ells ens volen desconfinar i guiar el nostre futur?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Mama, por. Que no em desconfini en Torra.</span></span>@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2397405318986349600.post-79582272103361749042020-04-09T20:02:00.001+02:002020-04-09T20:02:22.365+02:00Fil a l'agulla<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si d’alguna cosa podem tenir la
certesa amb la crisi d’aquesta pandèmia és que ara mateix no hi ha cap certesa.
Ni de com hi hem entrat, ni de com en sortirem, ni de com de diferent veurem i
viurem la vida quan això s’acabi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No hi ha certeses, però sí que hi
ha algunes evidències. La primera de totes, al meu entendre, és que ha agafat
tothom amb el peu canviat. Per exemple els científics que, davant la novetat i
la urgència, han hagut d’especular i no sempre han acordat camins coordinats. O
el sistema sanitari i el de suport social que, baquetejats per les retallades insistents
de la dreta economicista, han tingut molt menys coixí de suport del que hagués
estat convenient. I no diguem tot el nostre engranatge polític, tant el que li
ha tocat gestionar la crisi governant en alguna de les administracions, com el
que està a l’oposició, acomodats encara al nefast joc de pim-pam-pum-i-tu-més
que moltes persones dedicades a la política porten practicant els darrers anys.
I òbviament el ciutadà mitjà, acostumats com estàvem a viure en una suposada
arcàdia feliç, malgrat tots els indicis de desigualtats galopants i de
destrucció planetària.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La segona evidència és que tothom
-persones, organitzacions, sistemes socials- hem quedat ben retratats amb les
virtuts i amb les misèries de cadascú. Des de l’abnegació de molts sanitaris
més enllà de la seva obligació laboral -que no només mereixen ser aplaudits
cada vespre sinó sobretot ser escoltats quan reclamen condicions de treball
adequades- fins l’afany de protagonisme d’alguns acadèmics que fan propostes
pròpies sense compartir amb la comunitat científica i sense valorar-ne les
conseqüències més enllà del seu àmbit de coneixement. O des de la constatació
que un sistema sanitari públic fort i ben compensat és el pal de paller de
qualsevol crisi sanitària, fins la demostració de què la privatització dels
serveis que haurien de ser públics porta conseqüències tan nefastes com l’agreujament
de la situació en el drama de les residències d’avis.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I en aquest retrat també és ben
diferent el paper semblant a la serenitat, -malgrat els errors que a toro
passat tots veiem-, que aconsegueix transmetre un govern espanyol que fa tot
just tres mesos que estrena experiment de coalició, o el lamentable paper de
confrontació i falsedats de l’oposició, segurament la més fatxa de la recent història
de la democràcia espanyola. Per no esmentar la comunicació patètica d’un govern
de la Generalitat ancorat en el seu monotema de nosaltres-bons-espanya-dolenta i
que, en canvi, permanentment dóna mostres d’estar sobrepassat per les
circumstàncies en les seves capacitats de gestió. Com de diferent seria aquesta
oposició si prenguessin exemple de molts pobles i ciutats on han intentat,
sense mirar el color i a peu de carrer, pal·liar els efectes d’aquest desastre
per la ciutadania. I ja vindrà el temps de passar comptes. Ara no toca.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hi ha una tercera evidència que
és que aquest malson s’acabarà. El problema és que no sabem quan ni com. Sí que
sabem que tindrà costos. No només parlo del que ja està tenint en vides
humanes, sinó del dia després. Tampoc parlo només dels costos econòmics que
alguns ja vaticinen devastadors, ni del cost polític per aquells que els ha
tocat gestionar la crisi. Em preocupen sobretot els costos socials en una
comunitat humana ferida encara per les desigualtats generades per la crisi
anterior, abocada a l’individualisme depredador i amb un teixit laboral molt
feble. És evident que caldrà un pacte d’estat i és evident que caldrà un pacte
amb Europa on mesurarem el tremp, la capacitat i l’alçada de mires de les
institucions i els que les conformen. Serà l’hora de la política de veritat i
no dels focs d’encenalls als que estem acostumats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però el que surti d’aquests
pactes només podrà posar pedaços a la realitat. L’intent de tornar a la
normalitat anterior, l’intent de resoldre la crisi econòmica i social, -i tant
de bo que ho facin- seran només això, pedaços il·lusoris a una realitat tossuda
que ha canviat definitivament. I, per tant, crec que hauríem de posar el focus
més enllà. Mentre pensem amb pragmatisme en resoldre l’angoixant dia a dia, ens
hauríem d’obligar també a pensar i explicar el món que volem després.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tinc la convicció que aquesta
globalització del desastre significarà per la humanitat un canvi de paradigma
en aspectes essencials. En la convivència social, en la percepció de la pròpia
feblesa, en el govern de les decisions col·lectives o en la fragilitat del
planeta que habitem, per citar-ne alguns.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm3Z0iB9jrgjAfggrcJWGmzunEmAsEmhUHcioj-M2aAKwS5vNTxCvjai83oZ1Maxnx4OPDhooVE4ejKfqN04Dl_K-yVugJco_sikKDCTJZSZP-EFulTHWYGRuB9ayS_zTAGCqaRFgf4DwI/s1600/unitat_3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="479" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm3Z0iB9jrgjAfggrcJWGmzunEmAsEmhUHcioj-M2aAKwS5vNTxCvjai83oZ1Maxnx4OPDhooVE4ejKfqN04Dl_K-yVugJco_sikKDCTJZSZP-EFulTHWYGRuB9ayS_zTAGCqaRFgf4DwI/s320/unitat_3.jpg" width="212" /></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja ho va ser l’11S amb l’atac a
les torres bessones i totes les conseqüències geopolítiques que va comportar. Recordeu
com era el món abans? Recordeu com ens hem anat tornant més porucs, més
individualistes i més tancats en la pròpia realitat, en paral·lel a un accés
universal i immediat a una realitat virtual que és al mateix temps el nostre
aparador i el nostre guardià? En aquest canvi de paradigma es va imposar una
hegemonia cultural molt allunyada dels vells desitjos utòpics d’un creixement
harmònic i igualitari de l’espècie humana i del respecte pel planeta on viu. És
una hegemonia que ens ha estat encaminant al desastre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hi tornarem? Amb aquest nou canvi
de paradigma aprofundirem en el tancament en les essències territorials de
territoris cada vegada més petits que donen seguretat perquè hi ha un
“nosaltres” bo i un “ells” culpable? Tornarem a la confrontació amb l’enemic
intangible i a l’acumulació preventiva<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i
insaciable de bens materials? Aquest és el perill.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però hi haurà lliçons d’aquesta
pandèmia de les quals hauríem d’aprendre perquè l’hegemonia dominant fos la del
bé comú. Tenim la possibilitat. Cal reflexió serena, cal diàleg constructiu,
cal pacte sensat. És a dir, torna a ser l’hora de la política. Caldrà més
internacionalisme en polítiques territorials davant dels enquistaments
patriòtics. Caldrà més cooperació en polítiques socials davant les
confrontacions estèrils. Caldrà compartir més en polítiques econòmiques davant
l’acumulació gormanda. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Són tres receptes clàssiques de l’esquerra,
avui més vàlides que mai. Fil a l’agulla.<o:p></o:p></span></div>
<br />@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2397405318986349600.post-52361125340584687022020-03-22T21:04:00.000+01:002020-03-25T18:35:22.905+01:00DESENFOCATS<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Potser m’ho fa la vista, però quan surten els portaveus del
govern català a parlar de l’emergència sanitària els veig cada vegada més
desenfocats. No sé si us passa a vosaltres, però fa quinze dies apareixien en
pantalla a parlar d’allò tan greu que passava pel món exterior de la seva
ínsula catalònica i se’ls veia perfectament nítids. Ara que el mal l’estem
patint a dins de casa segueixen parlant de com de malament ho fan en el món
exterior i no només s’estan tornant borrosos sinó que alguns dels que sempre
xerren a distància des de les xarxes tendeixen a desaparèixer i d’altres valdria més que ho fessin durant un temps.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El comportament dels governants davant les crisis greus com
la que estem passant és el que permet detectar la seva enteresa i valorar la
seva capacitat real de govern. I el que està tenint el govern de la Generalitat
de cares enfora és, senzillament, indigne.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj88toXc7Io_h1KGnJyGMfjmHkVwVYJQ4wSuR_TACvHjS3D6MV5wR8TXr4P7N9456avS7MPUsg6DuCgHUEbze09sC6uuw4lFb6LMulMA0f8ojpskCu5Y0SMnJOxqP-2PDCry4QciMcdgkO7/s1600/20200322_205658.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj88toXc7Io_h1KGnJyGMfjmHkVwVYJQ4wSuR_TACvHjS3D6MV5wR8TXr4P7N9456avS7MPUsg6DuCgHUEbze09sC6uuw4lFb6LMulMA0f8ojpskCu5Y0SMnJOxqP-2PDCry4QciMcdgkO7/s400/20200322_205658.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dic de cares enfora perquè estic segur que tota l’estructura
de l’administració s’ha bolcat tan bé com ha sabut a intentar resoldre la crisi.
Convençut que cap alt càrrec o càrrec mig s’ha desentès de la situació i està
intentant treure el màxim de suc d’uns recursos clarament insuficients per la
magnitud del desastre. Recursos que vull recordar que han estat insistentment
retallats els darrers anys per gent de la mateixa corda dels que ara clamen al
cel per la falta de recursos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Però el trist paper que estan fent les ocurrències del
president i la rebequeria permanent en relació al govern espanyol de la
consellera portaveu, -per citar-ne dos-, són de jutjat de guàrdia. No només perquè
generen una profunda desconfiança cap a qualsevol possible gestió de la crisi
entre la població, sinó també perquè expressen un aprofitament malaltís de la
mateixa cap a posicions partidistes, que és la darrera cosa que volen sentir
les persones que estan malaltes, que tenen por d’estar-ho o que, fins i tot, han
perdut alguna persona propera per la pandèmia.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I és més, la possible raó que poguessin tenir en relació a
demanar mesures més estrictes al govern de l’estat, la perden amb la
insistència, la perden quan acusen de fets que no són, la perden quan es neguen
a acordar allò que fins i tot les comunitats de la dreta accepten, la perden
quan fan proclames buides que saben que no poden complir i que si tinguessin
capacitat saben perfectament que ells no les voldrien complir.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Segur que cadascú té els seus experts de capçalera que li
aconsellen fer una cosa o una altra, i segur que totes les actuacions tenen
pros i contres, però també segur que les decisions que cal prendre s’han de fer
de manera holística, -valorant no només l’aspecte sanitari, sinó també el
social, el laboral o el de la igualtat-, i amb perspectiva de futur per evitar
que quan passi la crisi sanitària no quedem submergits en una crisi social de
proporcions descomunals que ens fracturi encara més el país i generi més
desigualtat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El temps de passar comptes vindrà després. Quan hàgim guanyat
la crisi, que ho farem. Aleshores és quan podrem dir, jo ja t’ho deia. Però
ara, com que cap savi té una única i veritable resposta actuem solidàriament. I
si ens equivoquem, fem-ho junts, que sortir-ne serà més fàcil.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Publicat a Diari de Girona 25/03/2020</i></span></span><br />
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://www.diaridegirona.cat/opinio/2020/03/25/desenfocats/1036141.html">https://www.diaridegirona.cat/opinio/2020/03/25/desenfocats/1036141.html</a></span></span></div>
<br />@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2397405318986349600.post-74627357311292187332019-10-15T23:45:00.000+02:002019-10-15T23:45:46.978+02:00Ara és l’hora, catalans<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ara és l’hora d’estar alerta.
Perquè potser ens quedarem sense cap més juny ni eines per esmolar. La
duríssima condemna als polítics empresonats posa punt final a una estratègia
equivocada. Molt equivocada. Seguida per alguns de manera esperançada amb actes
de fe col·lectius sense precedents, però instigada per d’altres amb engany,
nocturnitat i traïdoria sabent com sabien que no conduïa a la independència
sinó a un abisme social que, pel que sembla, poc els importava. És la porta on
ens trobem. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La finalitat justificava els
mitjans. Em confessaven als passadissos del Parlament que si arribàvem fins al
final l’Estat cediria i s’avindria a negociar. Dedueixo que mai van tenir al
cap la proclamació d’independència tal com l’explicaven i com deien que la
tenien preparada, sinó aquest pols de força encegats per l’onada de gent que s’apuntava
a l’esperança que ells venien. Creure’s els desitjos o profecies autocomplertes,
digueu-li com vulgueu.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzOaHJmVgGZ3KISSw1mDh_UyCfo9O-h8wCKpybGmUXNjFM1EVKEBWNlbEgc4HbagUlGA0QDaY5dSTBmzUxMua8qZHUKZ_-62inVUcfUWWeN-Sz0ACx4kEnnBmMFTwl6Tuh-UHOh11pvwzT/s1600/araeslhora.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzOaHJmVgGZ3KISSw1mDh_UyCfo9O-h8wCKpybGmUXNjFM1EVKEBWNlbEgc4HbagUlGA0QDaY5dSTBmzUxMua8qZHUKZ_-62inVUcfUWWeN-Sz0ACx4kEnnBmMFTwl6Tuh-UHOh11pvwzT/s400/araeslhora.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I un pols de força amb l’Estat!
Que no és ningú en concret. Però que quan engega la maquinària són molts i
tampoc no l’atura ningú. Innocents o visionaris? Herois o ineptes? Tant se val.
La qüestió és que l’estratègia muntada amb tots els amplificadors mediàtics al
servei d’aquesta estratègia no ha servit per avançar sinó per retrocedir uns
quants graons en la capacitat de presa de decisions pròpies des de Catalunya.
No només no som independents, sinó que som més dependents i en camí de ser-ho
més. Al final, les accions, no es mesuren per les promeses, sinó pels
resultats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">No entraré a opinar sobre si la
sentència és justa o no. No sóc jurista. Diré que és dura, molt dura. I també
diré que els vull tots i totes al carrer quan abans millor. No només perquè a
nivell personal amb molts d’ells hem compartit moments de debat o de treball,
sinó perquè qualsevol solució al conflicte territorial que estem vivint passa
per un diàleg amb els interlocutors que cada sector reconeix com a propis. I
ara mateix són els que estan a la presó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Si la sortida de la presó és un
requisit per permetre un desbloqueig necessari, n’hi ha d’haver un altre: el
reconeixement dels errors. La fermesa i el manteniment dels principis no està
renyida amb la recerca de nous camins quan el que has seguit t’ha portat a un
carreró sense sortida. I reconèixer-ho seria de savis. I això va també fel
futur nou govern d’Espanya. Mai la resposta a una estratègia equivocada ha
estat tan inútil i desencertada com la que va fer el govern de Mariano Rajoy al
repte sobiranista. Tot un avís per navegants pel nou president.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I també per l’actual govern de la
Generalitat. Tensionar permanentment la societat, posar contra les cordes els
funcionaris, atiar el conflicte als carrers, és d’una irresponsabilitat sense
precedents en un govern democràtic que ens hauria de fer reflexionar si ens el
mereixem. En res ajuda a l’alliberament dels presos. Alguns sembla que
prefereixin màrtirs a dintre de les presons que polítics a fora.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ja hem perdut com a societat i com a país en aquest
joc maldestre moltes bugades. Ara és l’hora d’estar alerta perquè ho podem
perdre tot. La revolució dels somriures està fent massa ganyotes<span style="font-size: 11pt;">.</span></span></span>@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2397405318986349600.post-33614451575113210252019-03-23T23:18:00.000+01:002019-03-23T23:18:51.608+01:00L'estratègia de l'inútil<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">No em negareu que el principal objectiu de la política és ser
útil a la gent, al col·lectiu. Cadascú amb els seus paràmetres d’interpretació
del món i de la realitat, que poden ser molt diferents i sovint contrastats,
però útils al cap i a la fi, com a mínim per a aquelles persones a les que se
suposa que pretens representar. Dit d’una altra manera, si el que fas quan et
dediques a la política no és útil, dedica’t a fer esclops.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Si apliquéssim aquest principi a la realitat tindríem tanta
abundància d’esclops que no sabríem què fer-ne.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Mireu, deixeu-me ser dolent: Aznar va ser útil a la gent. A
una determinada gent. Va saber fer un treball metòdic i conscient per
desmantellar una bona part de l’estat del mig-estar que teníem a Espanya per
afavorir el domini social dels sectors que acaparen el capital, afeblint la
contestació, la rèplica o la dissidència de tota la resta del país. Don
Mariano, en canvi, va claudicar. Va començar en aquesta línia, però aviat se’l
van treure de sobre el sector dels poderosos perquè va deixar de ser-los útil.
Expliqueu-me, si no, l’ascens de Ciutadans partint de res.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPq5YmlwR5b58JloINbXZS64Dh20-qsn-kKp5fp71Cf3KOcyPdS18xhCmlZPcA5SAzeTywXRKn9rE8OxiwmkOAika1JZKkiCwuDK32TSHhZ_yrnJgz6FnwMEumjz6uYuUsBf3mvLOfHW9Q/s1600/emoticon-pixabay.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="462" data-original-width="821" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPq5YmlwR5b58JloINbXZS64Dh20-qsn-kKp5fp71Cf3KOcyPdS18xhCmlZPcA5SAzeTywXRKn9rE8OxiwmkOAika1JZKkiCwuDK32TSHhZ_yrnJgz6FnwMEumjz6uYuUsBf3mvLOfHW9Q/s400/emoticon-pixabay.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Pujol també va ser útil a un grup molt nombrós de catalanets
que van confiar en el seny del peix al cove i que van endevinar que a Catalunya
la burgesia gris del franquisme podia ser el pal de paller d’una reconstrucció
econòmica feta en nom d’un catalanisme conservador i amable. Com a
contrapartida, van acceptar de grat el creixement d’una xarxa clientelar
geogràficament molt estesa que marcava una hegemonia social basada en la
tradició, els costums i l’aparença de modernitat, i que va permetre al clan
omplir-se les butxaques amb tranquil·litat. L’astut Mas, en canvi, va fer figa.
Intentant tapar la pudor i els esquitxos de l’herència, va voler ser Moisès en
el pas del Mar Roig i es va quedar només en la inflamació popular d’abans de
passar-lo, que encara dura. Naturalment, va deixar de ser útil a ningú i va
anar a parar a l’aigua.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Només he parlat de la dreta governant, però és de justícia
dir que contra aquestes polítiques conservadores d’aquests governants, hi ha
hagut personatges de pedra picada que s’han dedicat a la política des de la
perspectiva d’esquerres i que han aconseguit avenços socials importants, tot i
haver-se de confrontar al tsunami conservador generalitzat que patim des de fa
temps. No em feu dir noms, però a poc que hi penseu de polítics útils de l’esquerra
us en sortiran uns quants.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Uns i altres, lamentablement, han desaparegut de l’escena
política del país. Avui dia, salvant una llista d’excepcions que tinc al cap i
no diré, la collita de polítics –i
polítiques-, que no són útils a qui haurien de representar, és aclaparadora, i
la profunditat del desgovern que això provoca, a Espanya i a Catalunya, està
començant a afectar l’estructura de les institucions democràtiques, permet
l’aparició de mesures populistes, profundament volàtils, i facilita l’ascens d’unes
dretes radicals, que estan avançant pas a pas en la construcció d’una hegemonia
de pensament social perillosíssim.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Prefereixo mil vegades la tan desprestigiada política que es va
fer a la transició que la liquiditat estúpida d’algunes propostes i d’algunes
mesures que tendeixen a inflamar l’esperit dels propis però que no permeten
avançar ni un centímetre en cap direcció. És a dir, que no serveixen per res.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Deixeu-me posar un exemple recent de la llarga llista
d’inutilitats polítiques perpetrades els darrers temps, tant a Catalunya com a
Espanya: Digueu-me si no és profundament inútil l’afer dels llaços grocs als
edificis institucionals durant la campanya. Digueu-me si no és profundament
inútil que Ciutadans encengui la metxa i que l’honorable, -amb la seva
característica ceguesa pràctica-, munti el pollastre que ha muntat. És
profundament inútil, no serveix a ningú per res però té, tristament, una llarga
corrua de fidels.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Insisteixo que només és un exemple i que tristament en
trobaríem molts els darrers temps a banda i banda de tota la pell de brau
d’allò que en podríem dir l’estratègia de l’inútil. Allò que en català en diem
fer molta fressa i poca endreça.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">És urgent confrontar l’estratègia del pragmatisme en política
a l’estratègia d’allò que és inútil. Perquè actuant amb pragmatisme avances
poc, però actuant pendent del relat i del simbolisme no només no avances res,
sinó que et quedes enrere i vas allunyant cada vegada més gent cansada de tant
d’inútil dedicat a la política.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<span style="font-size: 14pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Cal, inexorablement, canviar de protagonistes.</span></span>@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2397405318986349600.post-39828679369222518242018-12-13T23:47:00.000+01:002018-12-13T23:47:33.812+01:00¡La calle es mía!<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Jo no sé si els que van començar a popularitzar el crit “els
carrers seran sempre nostres” com a resposta a la intolerància i a les actituds
feixistes de determinats grups radicals sabien que l’origen de tan curiós eslògan
es troba precisament en una tristament famosa frase d’un intolerant i un
feixista com en Fraga Iribarne, quan essent ministre de governació a la
dictadura i responsable d’actuacions policials que van tenir com a conseqüència
la mort de joves manifestants va dir allò de “la calle es mía”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Certament, ni que només fos per una casualitat en la
coincidència, crec que és una mala frase encara que hagi fet fortuna. La prova
que ha anat fent fortuna està en les seqüeles que apareixen amb absoluta
facilitat com “els mossos seran sempre nostres” –vist el que es veu i com es
tracta el cos policial, aquesta frase ja deu haver caducat-, o “les escoles
seran sempre nostres”, o “l’escudella de Nadal serà sempre nostra”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Tant li fot el que serà nostre. L’important pel que ho diu és
que ho sigui, de nostre. I aquí està la gravetat del tema; no de la frase, sinó
d’allò que pensa aquell qui la diu, o de qui la diu sense pensar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl0NzOBqmvQdJJ8Ncrm8D0QyKDWMV0nUHTNS96TcZjnslC7cYMAiX7myEVhSL1j8RwXrDptnGC7QCSW6st-AwmNyDe9_GlSp9UI2aD6ztzbvTLm3nvnjix4OJFl1sLQ8mHXHpq0p2Vr1pu/s1600/carrer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="159" data-original-width="318" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl0NzOBqmvQdJJ8Ncrm8D0QyKDWMV0nUHTNS96TcZjnslC7cYMAiX7myEVhSL1j8RwXrDptnGC7QCSW6st-AwmNyDe9_GlSp9UI2aD6ztzbvTLm3nvnjix4OJFl1sLQ8mHXHpq0p2Vr1pu/s400/carrer.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Perquè tal com està la situació política al país no ens podem
permetre persones que pensin això ni persones que actuïn sense pensar, tot i
que l’exemple paradigmàtic de totes dues nefastes maneres de ser i de fer es
concentrin en el qui hauria de donar exemple d’actuació com és el president del
país.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Penso que hi ha dos motius essencials per rebutjar aquesta
frase i les seves seqüeles. El primer, perquè indicar i reivindicar un sentit
de propietat per un espai públic no només és un contrasentit, -si és privat no
és públic-, sinó que contradiu l’esperit democràtic i social, és a dir
republicà, de poder compartir aquests espais amb tot el conjunt de diversitats
i colors d’una societat avançada. Reclamar un espai públic com a teu és,
essencialment, intolerant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">El segon motiu és perquè reclamar els carrers, o les
carreteres, o les escoles, o el que sigui com a nostre, així, en plural, indica
necessàriament un “nosaltres” i un “vosaltres”. I aquest element és molt
perillós perquè pot desestabilitzar qualsevol grup social. Pensar socialment en
termes d’uns i altres és només una espurna, però és l’origen de la flama de la
divisió en blocs que portada a l’extrem pot arribar a un trencament social amb
conseqüències imprevisibles.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Tots els totalitarismes comencen per exagerar aquesta espurna
de la divisió entre “vosaltres i nosaltres”. I en temps on a l’ultradreta li costa
poc guanyar adeptes amb el populisme fàcil, hauríem de ser molt curosos en les
nostres accions, en les nostres expressions i, potser, perquè no?, valorar si
la defensa de les nostres idees no ens porta a actuacions primàries que poden
esdevenir irresponsables perquè sense adonar-nos-en, -o no-, podem estar fent
servir les mateixes eines que aquesta ultradreta que rebutgem, amb la qual cosa
els hi estem regalant el primer avantatge a la batalla que necessàriament
hauríem de guanyar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Per això són tan irresponsables les darreres actuacions del
senyor Torra, amb la patinada sideral de la via eslovena i amb la patètica i adolescent
desautorització dels mossos, perquè parteixen d’un concepte patrimonial del
país per part del “nosaltres” que ell defensa i que el fa un personatge a qui
li va enormement balder el vestit de la presidència per a tothom.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Per això són també tan contraproduents les actuacions de
grups incontrolats als carrers i a les carreteres, perquè també comparteixen
aquest concepte de patrimonialització particular de l’espai públic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">En temps convulsos cal serenitat i projecte, cosa que no té
ni l’actual govern ni els que actuen pel seu compte. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Sigui quina sigui la ideologia que cadascú bonament defensa i
la utopia de país que tingui al cap, és urgent i necessari treballar per un
projecte de país compartit que pugui ser acceptat, o com a mínim reconegut, per
aquell que pensa diferent que tu. I per arribar-hi és imprescindible actuar amb
total serenitat i sense rastre d’intolerància.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;">Fins que no fem aquest pas estem perduts. Avui no necessitem
ni herois, ni visionaris. Totes les atzagaiades que fem ara d’un signe o d’un
altre, resten. I cada dia que passa estem donant més arguments als intolerants.<o:p></o:p></span></div>
<br />@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2397405318986349600.post-83318858313507223402018-11-09T16:59:00.000+01:002018-11-09T16:59:17.674+01:00La vella xiruca i el règim del 78<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Em va fer molta pena, una pena
terrible, veure per internet el que se suposa que hauria de ser el meu
president fent el passerell amb una colla de gent cantant “l’hora dels adéus”.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El ridícul al que aquesta persona,
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i tota la camarilla <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que l’anima, està portant les institucions
democràtiques que van sortir després de la dictadura no és només una suma
d’actes d’inconsciència per banalització, -un darrere l’altre-, sinó que és una
falta de respecte imperdonable cap a tota una generació que es va deixar la pell
per recuperar aquestes institucions.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
He cantat moltes vegades l’hora
dels adéus. Com molta gent de la meva generació. Hem anat moltes vegades de
colònies, amb amics, amb familiars i amb alumnes. Hem fet focs de camp, -quan
encara es podia fer foc-, cantant cançons i parlant del país; hem ballat
sardanes i hem begut ratafia. I hem pujat moltes muntanyes del nostre país. Sí.
Tot això ho he fet i estic molt content d’haver-ho fet. Com molta altra gent.
Però avui dia substituir el bon govern pel costumari català és d’una neciesa
extraordinària.<o:p></o:p></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinmub-DCAVjNAQvnGJy97kk3iGtYLZ7xMZIOv3aK-bVi8Sg45L936M82vzt23BbFzhRAPzIF3zwr499qq83fqfpFowtlKkhH1nmsAv-5fjDkGmSioZfWctnfg9uLmZwFZS-fUK-otALfDX/s1600/vella+xiruca.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="339" data-original-width="500" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinmub-DCAVjNAQvnGJy97kk3iGtYLZ7xMZIOv3aK-bVi8Sg45L936M82vzt23BbFzhRAPzIF3zwr499qq83fqfpFowtlKkhH1nmsAv-5fjDkGmSioZfWctnfg9uLmZwFZS-fUK-otALfDX/s400/vella+xiruca.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
En una època on parlar obertament
era delicte, la societat va trobar eufemismes. Allò que en dèiem “la vella
xiruca” va impregnar durant molts anys un cert associacionisme que, sense
esperar militàncies, podia trencar el silenci de formigó entre la gent que s’hi
acostava. Era òbviament naïf, molt naïf. Però va ser una vàlvula d’escapament
imprescindible per molta gent corrent mentre se’ns amagaven les detencions, les
pallisses, les tortures i alguna mort a comissaria d’aquelles persones valentes
que mai no es van resignar al feixisme i van intentar obrir-hi escletxes en el
món obrer, en el món universitari o en el món veïnal.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Perquè allò sí que era feixisme. Feixisme
d’estat. Sap greu haver-ho de recordar avui dia que es generalitza aquesta
paraula i es compara, per estupidesa o per desconeixement, la situació actual
amb aquell trist i lamentable passat.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Certament en Franco va morir al
llit i no hi va haver revolució que tallés amb el passat. Però la tímida
democràcia que va sorgir el 78 és la que va permetre consolidar drets socials i
institucions polítiques que al llarg dels anys han creat generacions senceres
que es poden permetre criticar el passat per superar-lo. Com ha de ser. Però que
hauria de ser sense oblits ni tergiversacions estèrils de la memòria
col·lectiva.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Mai ens podríem perdonar començar
de nou sobre terra cremada sense tenir en compte aquest passat i bandejant les
conquestes democràtiques que fa quaranta anys van ser imprescindibles. Mai es
construeix sobre el no res i mai és positiu no aprendre dels errors passats per
construir el futur aprofitant els encerts.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Al 78 vam poder substituir els
eufemismes de la vella xiruca per l’expressió obertament lliure d’una societat
democràtica. Em produeix autèntica basarda veure com hi ha gent que banalitza l’acció
política i perverteix les institucions catalanes per uns nous eufemismes
quaranta anys després. Jo no vull tornar a fer el camí a l’inrevés.<o:p></o:p></div>
<br />@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2397405318986349600.post-45867697883307313862018-09-05T00:04:00.000+02:002018-09-05T00:04:53.048+02:00En Llarena deu ser de la cup… com a mínim<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">P</span>el que jo conec, si alguna cosa caracteritza els moviments polítics
com el que representa la cup, -deixant de banda la utilització del femení
genèric per comptes del masculí-, és el que en podríem dir “nihilisme màgic”
que consisteix en arribar al no-res volent-ho tot, encara que el tot sigui un
cúmul de desitjos benintencionats sense cap fonament pragmàtic. Qui ho vol tot
no en té prou amb cap engruna, encara que de vegades acumular engrunes sigui
l’únic recurs per tenir pa. Això, naturalment, des d’una perspectiva
abrandadament radical i d’esquerres.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Aquesta filosofia pot estar
hàbilment utilitzada pels defensors de canviar-ho tot perquè res canviï, que és
un dels clàssics del conservadorisme a tot el món. Moviments conservadors de
tots els colors han fet grans esforços per presentar-se com a promotors dels
canvis socials més extrems, -i per això enormement engrescadors-, coneixedors
que, des de la seva impossibilitat de realització immediata, els consolida en
la seva posició de poder, ja sigui mediàtic, econòmic o polític, que de tot hi
ha hagut. Tenim exemples recents i, lamentablement, sembla que
estan creant tendència.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
És en aquesta tessitura on
podríem inscriure el moviment puigdemontista que, desafiant la realitat, i
empesos per la situació en què es troben, han evolucionat des del processisme
radical cap aquest nihilisme màgic que tan ens engresca perquè ens promet el
cel sense exigir-nos a canvi res més que paraules i gestos simbòlics: llaços,
creus, incendis a les xarxes i performances d’aniversari per cobrir la nostra
quota de consciència solidària. Mentrestant, la gent que està tancada a la presó
ho segueix estant i no fem cap moviment pràctic perquè ho deixi d’estar. Cap.
Perquè no ens enganyem: si el moviment groc va sorgir inicialment per denunciar
la situació dels polítics empresonats, a hores d’ara ja només és útil per
incomodar els que no creuen que s’hagi de denunciar.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Jo sí que crec que hauria de
canviar la situació dels empresonats, perquè em crec les desenes de juristes de
prestigi que consideren que, amb la llei espanyola a la mà, l’acusació de
rebel·lió no s’aguanta i, per tant, l’empresonament preventiu, tal com està
plantejat, tampoc.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Naturalment, quan la maquinària
jurídica està en marxa, ni els llacets ni les creuetes serveixen per res. Sí
que serviria una defensa rigorosa de la llei i una voluntat política
negociadora per trobar solucions, torpedinada permanentment pels –permeteu-me
que segueixi insistint en el meu concepte-, defensors del nihilisme màgic,
entre els quals, lamentablement, es troba també el president del país.<o:p></o:p></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKcrLTYsD0hju1mWQEonY2gYWjEyO1d1qqJ7WOiozRJGI8pRUnIslVpW9WgFjgS44q0c1CuNRri2WXpj6kcwk-JD4tcssGGsVDHYG2aucPs3zPJ0FKse-yHRPHTCM_IuOIoJ0WgFjtRWlm/s1600/baixa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKcrLTYsD0hju1mWQEonY2gYWjEyO1d1qqJ7WOiozRJGI8pRUnIslVpW9WgFjgS44q0c1CuNRri2WXpj6kcwk-JD4tcssGGsVDHYG2aucPs3zPJ0FKse-yHRPHTCM_IuOIoJ0WgFjtRWlm/s400/baixa.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
I aquí és on cal analitzar el
paper del jutge Llarena en tot l’afer. Podia haver fet una instrucció que no
fos, diguem-ne, tan creativa, tan forçant el text legal, tant buscant
obstinadament l’empresonament. Fins i tot podria haver estat igual de creativa
sense empresonament preventiu. Aquesta ha estat una decisió exclusiva del jutge
instructor i per això, com que no em crec la subjectivitat,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>li atribueixo intencionalitat. Qualsevol
diria, pels resultats de la seva instrucció, que pertany clandestinament a una
cèl·lula alliberada de les més radicals perquè aquesta estratègia només ha
afavorit políticament als obstinats del nihilisme màgic. Ni als partits
espanyols, ni a l’estat, ni als partits que tenen gent a la presó, ni òbviament
a Catalunya ens ha anat bé. Només a aquells d’un costat i de l’altre que
defensen que quan més radicalitzada estigui la situació, poden obtenir millor els
seus objectius polítics.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Naturalment, sense
l’empresonament no només no existiria un país de groc, sinó que no existiria el
puigdemontisme. És més, el procesisme radical estaria esgotat en la seva pròpia
inconsistència i probablement l’independentisme buscaria vies racionals per
seguir defensant la seva idea i treballant-hi.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Però ara tenim el que tenim i mentre
tinguem gent empresonada només hi haurà diàleg de sords. Caldria que el flamant
govern Sánchez en prengués bona nota perquè no en tindrà prou amb aspirines.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
I a Catalunya caldria que tots
prenguéssim bona nota de l’actuació política de cadascú més enllà del que
pensem sobre la independència, sobre l’autogovern o sobre el país, perquè no
totes les opcions polítiques fan el que poden ni per revertir la situació dels
presos, ni per evitar el creixement de la crispació social, ni tan sols per
aconseguir els objectius polítics que proclamen. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Mireu, sempre m’han dit que per
conèixer els instigadors d’un fet cal mirar a qui beneficien els resultats
d’aquest fet.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>A qui beneficia la
radicalització verbal ? A qui beneficia l’enquistament de la situació actual de
cara a les properes eleccions? Pensem-hi un moment.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
A Catalunya, sigui autonomia,
república o principat, segur que no.<o:p></o:p></div>
<br />@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2397405318986349600.post-22711591627192378232018-07-27T21:49:00.000+02:002018-07-27T21:49:08.095+02:00Populismes i cabdills<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El tercer cap de setmana del
juliol del 2018 passarà als anals polítics com el de la consolidació del
populisme a casa nostra. Ja hem tingut molts i tristos exemples en els darrers
temps dels que defensen substituir les accions polítiques dels partits o de les
institucions per fer “allò que diu el poble” que, en boca de segons qui, és l’eufemisme
que s’utilitza per acabar fent el que et dóna la gana sense control perquè per
això tu ets el que més frases radicals i demagogues saps dir per engrescar el
personal, que porta molts anys emprenyat de tanta merda com hi ha.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Però el cap de setmana passat és
especialment assenyalat al santoral polític perquè posa al cim del principal
partit de la dreta espanyola un vailet amb cultura comprada i somriure profiden
com a principals valors, i amb el rescat de la naftalina de quatre frases
prestades dels abueletes del movimiento com a principal ideologia. I la
coincidència astral fa que la dreta catalana hagi decidit també posar-se en
mans del més famós fill de pastissers gironins, donada la seva habilitat per
prometre-ho tot amb potents invents i mentides pietoses, no aconseguir res,
però seguir-ho prometent tot mentre va liquidant i enemistant-se amb els propis
i els companys de viatge que li tossen a l’orella.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht1nC6PAPuU8zENIXwQSOfd7nAeaQ7XsViz2fIOb39dLC0ISjb54bOXaAaBumpuCDG8GlC4ESp-__zihrszfogPthTnjxVympDExRSXBBuFakT6gOOVpu6PEv4eCvK_EbbhqpakpERdIcZ/s1600/populisme.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="152" data-original-width="331" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht1nC6PAPuU8zENIXwQSOfd7nAeaQ7XsViz2fIOb39dLC0ISjb54bOXaAaBumpuCDG8GlC4ESp-__zihrszfogPthTnjxVympDExRSXBBuFakT6gOOVpu6PEv4eCvK_EbbhqpakpERdIcZ/s400/populisme.jpg" width="400" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
A cap dels dos se’ls coneix
ideologia contrastada més enllà del seu “leit motiv”. Però no els cal: mouen
passions entre molta gent perquè han estat capaços de vendre fe i esperança.
Gens de caritat. I perquè enfilats a l’altar on els han posat els seus fidels dictaminen
i dictaminaran el que està bé i el que està malament. Reducció profunda de
l’acte polític com han fet tants i tants altres timoners del poble al llarg de
la història, sovint d’infausta memòria.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Trist país el nostre on s’ha
deixat de fer política i s’ha substituït el pensament polític pel pensament
moral, perquè això porta com a conseqüència substituir els actes polítics per
actes morals. De la mateixa manera que la política és essencialment complexa, amb
matisos, amb grisos i amb colors, la moral és només dicotòmica: això està bé o
està malament; pot estar molt bé o molt malament, però no té la diversitat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cromàtica de les coses que no tenen perquè
estar ni bé ni malament o que de vegades estan bé i altres malament i que, en
el fons, són la immensa majoria de les coses que ens passen a la vida.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Naturalment els actes basats en
la moral necessiten un codi interpretatiu que cohesioni i identifiqui un grup
humà. I per dictar un codi moral es necessita qui el dicti. Un líder. Un
cabdill. Un messies. Un predicador. Un dictador. Digueu-li com vulgueu, que el
que en surti mai podrà ser un fruit col·lectiu i, per tant, democràtic, perquè,
una vegada més, tot allò que és col·lectiu introduiria diversitat i clarobscurs
i deixaria de ser estrictament moral. Aquí és on els populistes de tots els
signes es mouen com el peix a l’aigua. Els nostres, també.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
I com que la moral és tan
binària, aquests codis poden ser altament contraposats: el que per un grup humà
és bo, per un altre és exactament dolent. És el problema de la falta de matisos
i és el caldo de cultiu utilitzat mecànicament els darrers anys que els ha
permès retroalimentar-se perquè no poden viure l’un sense l’altre. El pensament
moral creix sempre amb la confrontació amb un altre pensament moral diferent. I
facilita la vida als adeptes perquè no han de pensar: ja tenen un codi; i
facilita les seves relacions perquè no cal ser assertiu ni empàtic; només s’han
de plantejar si tu ets dels meus o ets dels altres.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Això és probablement el més greu
que ens està passant com a país perquè ens limita el pensament, ens encotilla
les accions i ens parteix permanentment entre bons i dolents segons els dictats
de qui valora el que està bé i el que no ho està.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Potser la causa llunyana
d’arribar fins aquest nivell d’alienació el devem a l’herència dels molts anys
de fèrria submissió a la moral catòlica del nostre país. Però, com que aquests
impulsos substitutius de les organitzacions pel “movimentisme”, -clau de volta
dels populismes-, apareixen a tot arreu de la vella i de la nova Europa, més
aviat penso que el que està triomfant sense saber-ho, són les teories de Nietzsche
quan reinterpreta la doctrina de Zaratustra sobre la moral, el bé i el mal, i
aposta per superar el nihilisme de l’home, les religions, la il·lustració,
l’igualitarisme, amb la voluntat de poder, la creació del superhome i l’etern
retorn.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Mama, por. Aquest populisme
porta, indefectiblement, al cabdillisme.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
No estem, doncs, d’enhorabona,
des d’aquell infaust dissabte. Per més que tothom, a dreta i esquerra, utilitzi
eines populistes amb l’excusa que decideixi la gent, el populisme no és
democràcia. La clau no és que decideixi la gent sinó “què” decideix i “com” ho
decideix.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Aquesta és la qüestió clau. Aquí
ens han volgut fer creure que fem coses que no fem, que tindrem coses que no
tindrem i que serem el que no serem. Un bon cabdill populista com el que tenim
pot guanyar unes votacions i això no el fa més democràtic si enganya en el què
i modifica el com.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Però per adonar-se d’això cal
pensar lliurement, argumentar amb propietat i escoltar la diversitat, i
aquestes qualitats el virus del populisme fa temps que les ha aparcat.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Pobre país meu. Als dissidents
només ens queda seguir predicant en el desert.<o:p></o:p></div>
<br />@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2397405318986349600.post-58328861716924410342018-06-13T23:22:00.000+02:002018-06-13T23:39:08.012+02:00Una finestra d’oportunitat pel sentit comú<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El punyetero Jordi Pujol ho va
fer molt bé. Se li ha de reconèixer. Va entrar en política amb voluntat de
corredor de fons però va aprofitar el primer cop de vent com un velocista.
Contra tot pronòstic, quan les esquerres que s’havien partit la cara durant la
llarga nit del franquisme semblava que podrien governar Catalunya després d’en
Tarradellas, guanya ajustadament les eleccions i aconsegueix el govern que li
permet construir al llarg dels anys la Catalunya conservadora amb ànima
caritativa i discurs d’esquerres que tots coneixem i que des d’aleshores encara
no hem superat.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
I encara ho fa millor quan
aconsegueix sortir-se’n de l’estafa de Banca Catalana. En aquell moment fa un
tomb: per salvar el cul estableix un vincle de no agressió amb el recentment
totpoderós govern González i engega el perillós procés d’identificació
patriòtica de Catalunya amb un “nosaltres” d’interpretació pròpia que, amb
molta cura, peça a peça, comença a construir amb elements tan imprescindibles
com la creació i control de TV3. I com que qualsevol construcció d’identitat
col·lectiva basada en un lideratge personal beu de les fonts culturals del
líder, ens surt una barreja de l’èpica d’uns suposats orígens carolingis, de la
mística dels kibutz, i del nacionalisme alemany més wagnerià.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Tot això passava mentre el
president posava la mirada llunyana cap als cims nevats del Canigó i la Pica
d’Estats però tancava fortament els ulls a les conxorxes que feien alguns dels
seus fills i els dirigents polítics posats a dit per ell mateix amb una bona
part del noble empresariat català per aprofitar-se del diner públic. És a dir,
de la butxaca dels catalans.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Per tant, permeteu-me que digui que
aquest sentiment victimista que tenim de poble escollit i sempre maltractat no
ve de tant lluny com ens sembla i, a part de la mística i de l’èpica, ha
servit, de manera indirecta o directa, a uns objectius clarament pecuniaris
dels qui controlaven l’aparell.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
És més, si fóssim capaços de
mirar-ho fredament, veuríem que ni som un poble més escollit que d’altres, ni
més maltractat que d’altres. Tenim grans valors col·lectius, però justament si
en podem destacar algun històricament és l’enorme pluralitat d’aquesta societat
que sempre l’ha fet sortir-se’n de les situacions difícils i complexes per la
lluita i pel treball de la gent.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX6enJFNLSXXNqFakxPHiqo-IkuA_z11PZxF2qou3vd_JIB3WVJr-zrbbRi76S6Fw8PWz9j8408MScDW8AxjcwCtuJeqUWmp4hIWjoF9oLURWoXrcGgApeu8eV16h8ULHWYW4dj5JHJrnC/s1600/finestra.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX6enJFNLSXXNqFakxPHiqo-IkuA_z11PZxF2qou3vd_JIB3WVJr-zrbbRi76S6Fw8PWz9j8408MScDW8AxjcwCtuJeqUWmp4hIWjoF9oLURWoXrcGgApeu8eV16h8ULHWYW4dj5JHJrnC/s400/finestra.jpg" width="400" /></a></div>
Contràriament als seus
successors, en Pujol era un líder polític astut, que controlava els temps i els
moments de la política. Que havia fet sempre passos amb mirada llarga, sense
cap “tenim pressa” ni “som a tocar” fins que es va autodestruir amb el
testament de l’avi Florenci. Una espècie en extinció, vaja, com ha demostrat a
bastament la mediocritat dels seus hereus polítics que són els que ens han
portat fins on som.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
I intueixo que és justament
aquesta mediocritat la que empeny Mas a fer el salt de poble escollit a poble
que té drets inalienables perquè se’ls ha guanyat a pols, -o el que seria
sociològicament equivalent: el pas del català emprenyat al català indepe-, i a
Puigdemont a fer el salt al buit i considerar obertament que Espanya, Europa i
el món sencer no fan amb nosaltres el que ens pertoca com a poble, que
correspondria sociològicament al pas del català indepe al minyó escolta que
estima el groc.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
No vull valorar aquí amb quins
interessos s’han fet aquestes salts, però s’han fet. I si escoltem les
declaracions de conselleres i de dirigents del darrer govern veurem que s’han
fet no amb astúcia sinó amb engany. Amb intenció d’enganyar, que és més greu.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El més lamentable de tot, però,
és que quan poses en marxa la maquinària de les identitats i exaltes els
sentiments, els petits enganys es multipliquen i es fan grans, i acaben per
convertir-se de manera descontrolada en un mastodòntic autoengany col·lectiu,
que és en el que s’ha convertit l’acció política dels darrers anys.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Tenim un poble il·lusionat i
enganyat, a qui no només se li ha aixecat la camisa sinó que se li ha fet pagar
la crisi perquè els que eren rics són més rics, els que eren pobres les estan
passant més canutes que mai i la classe mitjana està en seriós perill
d’extinció. És a dir, més enllà d’alguna immolació col·lectiva a l’estil bonzo
per posar un punt èpic a la tragèdia, la majoria dels autoenganyats haurien de
tenir com a mínim la sensació de ser cornuts i pagar el beure.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Sé que no passarà, perquè com he
intentat explicar, ja fa molts anys que s’ha anat substituint sistemàticament
l’acció política pel realisme màgic i aquesta tendència és tan addictiva que
difícilment alguns es podran treure el mono fàcilment.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Però ves per on, l’Espanya
irreformable ens ha donat una sorpresa i en una setmana ha capgirat el mapa
polític del país. El tancredisme de Rajoy ha donat pas a l’atreviment inconscient
de Sánchez i ha obert, a la meva manera d’entendre, una finestra d’oportunitat
pel sentit comú.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
No és per una qüestió de més o
menys confiança en el nou govern, -que a aquestes alçades les confiances són
escasses-, sinó per dues observacions essencials: la primera, que Sánchez no té
temps per consolidar-se ni tampoc té deutes entre els seus, i això li pot
permetre atrevir-se a proposar canvis que altres no voldrien ni podrien. La
segona, que en el panorama polític espanyol i català no queda cap dirigent que
hagi de justificar davant dels seus perquè no compleix les promeses trapasseres
que havia fet. Aquesta doble situació podria permetre deixar de competir per
veure qui la fa més grossa i intentar exercir una competitivitat col·laborativa
que, encara que sembli un oxímoron, és una manera diferent de construir.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Parlo només d’una finestra d’oportunitat. Un cop de
vent la pot obrir del tot o la pot tornar a tancar. El paper que poden i
haurien de jugar les esquerres en aquest nou escenari, des de les més radicals
a les més moderades, podria transformar el país encetant una dinàmica de canvi
que impulsi polítiques socials des del sentit comú o podria abandonar-lo
novament en mans de la dreta.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Seria una greu irresponsabilitat deixar que ens
tanquin la finestra i tornar a convertir l’oportunitat en un desengany. </span></span></div>
@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2397405318986349600.post-35610187174422310562018-04-27T00:11:00.000+02:002018-04-27T00:11:45.807+02:00Tenim els polítics que ens mereixem<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">La irresponsabilitat permanent que una bona part de la classe
política catalana ha mantingut per situar en l’actual estat de degradació el
país, només és comparable a la irresponsabilitat que ha exercit un bon gruix de
la classe política espanyola per situar també Espanya en un estat de
descomposició institucional com fa temps que no vèiem. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Un pot pensar que la ignomínia s’ha produït per deixadesa o,
simplement, per incompetència d’uns i altres. Sense descartar aquestes dues lamentables
qualitats de molts dels nostres representants, per mi hi ha una clara actuació
de solidaritat de classe. Entengui’s aquí econòmica i social. És a dir, transformant la frase recurrent: no hi ha res que s’assembli més a un espanyol de dretes que
un català de dretes. I així anem. La salvaguarda dels interessos de classe de
les mal anomenades tres-centes famílies és equivalent a la salvaguarda dels
interessos de classe dels hereus d’aquells que es van enriquir immoralment a la
postguerra. Exactament el mateix interès i sempre tota la col·laboració encara
que aparentment s’esgarrapin.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggPNkhdhhAl59Uw3ssnIzLL_VF2GnKnZnTaj01VCtXXE-G-KfmhQpbiXWsAkChZxES5NLh0e2FyzfWUfoYZqy7aQ-7dWIA-pLiiS52EqoJQU44Kc9_uNM7bpD_NygnZTNObuBaWcqDG0Oo/s1600/caganer.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="256" data-original-width="192" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggPNkhdhhAl59Uw3ssnIzLL_VF2GnKnZnTaj01VCtXXE-G-KfmhQpbiXWsAkChZxES5NLh0e2FyzfWUfoYZqy7aQ-7dWIA-pLiiS52EqoJQU44Kc9_uNM7bpD_NygnZTNObuBaWcqDG0Oo/s400/caganer.png" width="300" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Per ells, la crisi ha estat el manà perquè, utilitzada com a
xantatge, ha permès dilapidar les conquestes socials que, -a correcuita i
sempre massa tard-, van anar aconseguint els moviments socials de veritat -sindicats,
associacions veïnals, escolars, entitats civils-, després de la mort del
dictador i que actuaven de contenció de la voracitat del capital.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">I el detonant que han aprofitat de manera extraordinària ha
estat el conflicte territorial a Catalunya que ha alimentat exponencialment els
seus interessos utilitzant els recursos èpics, místics, emocionals, però cap de
dialèctic, excepte el de la confrontació identitària. Confrontació que els ha
estat altament productiva, d’altra banda, perquè mentre l’aparença és de
picabaralla dialèctica, a l’hora de legislar, en economia o en drets socials,
s’han donat i se segueixen donant la mà. No en va els elements repressius utilitzats
per l’estat contra el processisme van ser aprovats en el seu moment i sovint
presentats per les dretes catalanes en el congrés dels diputats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">És molt trist, en tot aquest procés d’estigmatització de la
política i, en conseqüència, la pèrdua de control polític sobre l’economia i
els elements essencials de producció i de benestar de la ciutadania, l’oblit de
classe de moltes esquerres. Posar la pàtria per davant del pa sempre ha estat
un mal negoci per la gent senzilla. I substituir l’ètica per l’estètica un mal
negoci per tothom. I res no s’entendria de la situació actual sense la
col·laboració per acció o per omissió d’aquesta anomenada esquerra que tant ha
sintonitzat amb la dreta i l’ha deixat fer mentre proclamava als quatre vents
la seva puresa intel·lectual.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El més trist, però, i el que costa més de veure, és que la
culpa de tot plegat la tenim nosaltres. Sí, sí. Tu i jo i el meu veí i el teu
parent. Els polítics no són mala gent de "per se" ni s’hi tornen quan entren a la
política. Són, senzillament, la imatge i el reflex del que nosaltres som i fem
en la vida quotidiana. Pensem un moment: seria possible el nivell de corrupció
sistèmica al que s’ha arribat a Catalunya i a Espanya sense un consentiment
tàcit d’una manera de funcionar quotidiana? Serien possibles els nivells de
frau fiscal a gran escala sense les misèries del frau a petita escala
consentits per tothom? Hagués estat possible la bombolla immobiliària i el
comportament dels bancs si tot aquell que podia no hagués apostat pel totxo amb
entusiasme? Serien possibles les mentides sistèmiques del procés i el
contraprocés sense la fe cega de milers de persones?. I sense la fidelitat i la
creença que els mitjans de comunicació propis no t’enganyen mai?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Com a polític que fa quatre dies que ha deixat la política l’únic
que vull dir, doncs, és que no cal situar la culpa d’allò que ens passa sempre
en l’altre perquè tenim exactament els polítics que ens mereixem. No només els
que hem votat o hem deixat que altres votessin, sinó aquells als qui hem permès
que fessin amb la vida pública allò que nosaltres sovint fem en la vida
privada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’esperança, però, rau en el mateix defecte: el dia
que reconeguem la nostra pròpia imperfecció i responsabilitat com a societat,
estarem en el camí adequat per començar a canviar les coses.</span></span>@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2397405318986349600.post-1951840090105873262018-03-17T21:00:00.001+01:002018-03-18T10:28:21.848+01:00Un projecte nacional per Catalunya<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El divendres, 16 de març, vaig ser convidat a participar en un acte que organitzava el col·lectiu de Comuns Federalistes amb motiu de la seva presentació pública com a corrent d'opinió. Com que crec que en tot aquest llarg procés del país el que més ha faltat és un debat d'idees serè, amb ànim constructiu i no de victòries fraccionals, vaig acceptar la invitació gustós perquè no hi havia cap altra condició que la d'expressar la meva opinió personal sobre un projecte nacional per Catalunya diferent al que fins ara hem tingut i que, a més, puc explicar amb més tranquil·litat d'esperit sense ferir cap susceptibilitat ara que ja no represento institucionalment ningú.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Per tant, el que llegireu a continuació els que encara seguiu aquí, és el que vaig dir en aquest acte i no representa altra cosa que el que jo penso. És una mica llarg però ho deixo escrit. Primer, per si algú hi té interès i segon, per evitar algunes interpretacions interessades que han començat a aparèixer per part dels que sempre ens han volgut tant de bé.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuwOBtDSuShO11Y-ZwwvnklMfe6UhyphenhyphenuMk1lUE2FBla2mdHRZslN6jTuBwuKX36W5z4MS39IJLyDMxzVI9U53sRbZYrHMK2d5xmuTeVn9ih8BE5bNEM1o2u2zJQfFc8D0IxYeHoswuOFcl7/s1600/fedrcomu.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="562" data-original-width="1600" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuwOBtDSuShO11Y-ZwwvnklMfe6UhyphenhyphenuMk1lUE2FBla2mdHRZslN6jTuBwuKX36W5z4MS39IJLyDMxzVI9U53sRbZYrHMK2d5xmuTeVn9ih8BE5bNEM1o2u2zJQfFc8D0IxYeHoswuOFcl7/s640/fedrcomu.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Bona tarda. En primer lloc, vull agrair la invitació a participar en aquest
acte de presentació de la proposta que heu titulat “Un projecte nacional per a
Catalunya dins un estat espanyol federal i plurinacional”. Crec que a hores d’ara
és imprescindible que es defineixin propostes alternatives a l’únic projecte
nacional hegemònic que durant els darrers cinc anys els mitjans de comunicació
ens han presentat com l’únic possible, que no és el de la independència, sinó
el de la independència màgica, independència low cost, fàcil, ràpida i gairebé autàrquica
que depèn només de la ferma voluntat d’aquelles persones que la desitgen. Allò
que n’hem dit el processisme i que ja veiem quins resultats ha donat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Negant la possibilitat de qualsevol altra alternativa, considerant
que és molt més difícil treballar per qualsevol pacte que, senzillament, decidir
que els desitjos són la realitat amb un acte de fe col·lectiu amb pocs
precedents, s’han anat fent salts al buit fins a deixar el país pitjor de com
estava, amb la inestimable col·laboració de la inoperància i la mala llet del
govern espanyol, que ha permès que una demanda social molt potent esdevingués
un carreró sense sortida. Per Catalunya, però també per Espanya.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Vist el resultat, la primera conclusió que hauríem
d’extreure, és que qualsevol projecte nacional per Catalunya diferent del que tenim ara i que vulgui tenir alguna possibilitat de reeixir,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>més tard o més d’hora, ha d’anar acompanyat
d’un necessari projecte nacional per Espanya diferent del que ara tenim. I per
això, és evident, que d’una manera o d’una altra és imprescindible la
connivència, com a mínim, de les forces polítiques d’àmbit estatal que creuen
que el recorregut del pacte constitucional del 78 ha donat els seus fruits,
però per esgotament, ja no dóna resposta a totes les aspiracions de la
ciutadania, no només en el tema territorial, sinó també en el terreny econòmic
i, especialment, en el terreny social. </span></span><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 14pt;">I aquí voldria demanar una reflexió molt
seriosa de quin ha estat el paper, o l’absència de paper, de totes les forces
que s’autoanomenen d’esquerres, a una banda i a l’altra de l’Ebre. I, per
descomptat, la reflexió s’ha d’estendre a quin hauria de ser el seu paper vista
la situació d’empantanament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Jo entenc els centenars de milers de persones que han apostat
per aquest procés fallit i que hi segueixen apostant a hores d’ara. Perquè aquí
hi han jugat els sentiments i les identitats, elements altament contraproduents
a l’hora de prendre decisions polítiques serenes i objectives. I els carronyers
del vot, que n’hi ha molts a banda i banda, han aprofundit en aquelles
realitats i en aquells tòpics que creen potentíssims processos d’identificació
social, més que no pas en les propostes polítiques que aporten solucions
concretes, fins i tot més que en les utopies que treballen per la justícia social.
Algun mal pensat com jo, creu que s’ha aprofitat i s’ha atiat per part de la
dreta, a banda i banda, el conflicte territorial, per què quedés en segon terme
el conflicte social. I alguna dreta concreta, a més, per esborrar de
l’imaginari algun conflicte d’interessos, fraudulent amb l’ús del diner públic.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dic que els entenc perquè jo també tinc aquest sentiment de
catalanitat. Jo em sento català. I no em sento espanyol malgrat que sé que sóc
ciutadà espanyol. No podria ser d’altra manera: he descobert que tinc setze
cognoms catalans, no vuit. I de jove vaig ser excursionista de la UEC i
sardanista d’una colla. Malgrat que alguns indigents intel·lectuals de piulada
fàcil em diguin botifler o traïdor per no pensar com ells, tinc tot el pedigrí
de catalanitat intacte. Per tant, no podria sentir-me d’altra manera. Però això
és la meva identitat, són els meus sentiments, sobre els quals jo he de fer les
meves propostes polítiques, que són i han de ser una altra cosa ben diferent.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I
exigiré el reconeixement de Catalunya com una nació per sentir-me a gust en
aquestes propostes polítiques perquè no poden fer-se en abstracte sense partir
del fet territorial al qual tu et sents pertànyer. Però això no vol dir
necessàriament que hagin de ser exclusives d’aquest territori, ni que aquesta
exclusivitat aporti millors solucions pel fet de ser-ho, i molt menys si són excloents
de la resta d’un món globalitzat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I entenc també la transmutació del català emprenyat al català
indepe. Perquè hi ha motius per estar emprenyat amb uns governs de l’Estat que
no han entès ni han volgut entendre la diversitat nacional d’Espanya, que els
hi ha fet nosa i que han treballat per la uniformitat, la seva uniformitat,
sovint de manera agressiva i ofensiva. Per tant, hi ha hagut un maltractament
clar, a partir del fenomen de la identitat, però fet sobre polítiques concretes
que han afectat i estan afectant directament la ciutadania.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El que em nego a acceptar, tot i que crec entendre-ho massa,
és el paper de determinada classe política que, coneixedors de què les seves
propostes es basaven sobre sentiments i identitats, no han dubtat en generar
fantasies sobre polítiques concretes que s’han acabat convertint en un engany
col·lectiu proper a l’estafa.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per això no m’agrada parlar de federalisme versus
independentisme. Primer perquè és una dicotomia falsa. Són projectes que poden
recórrer trams paral·lels de camí durant molt de tros si no es centren en la
utopia final de cadascuna, sinó en el llarg camí compartit que serà necessari
per arribar a qualsevol canvi en l’actual projecte de país.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Segon, perquè segueix existint i existirà durant temps molta
gent que seguirà apostant pels mecanismes del procés. Hi ha una frase pescada
per internet que s’atribueix a l’astrofísic Carl Sagan que diu: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Una de les lliçons més tristes de la
història és que si estàs sotmès a un engany massa temps, tendeixes a rebutjar
qualsevol prova de què realment ho és. No ens interessa trobar la veritat
perquè l’engany se’ns ha empassat. Senzillament és massa dolorós reconèixer,
fins i tot davant del mirall, que hem caigut en aquest engany.”</i><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><br /></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per tant, és possible que això duri i amb això haurem de
conviure i, malgrat tot, caldrà defensar propostes de projecte nacional que
siguin sòlides en l’argumentació, que siguin útils en termes polítics a la
ciutadania, que respectin les identitats sense malmetre la diversitat i que
puguin ser recorregudes quants més trams millor per quanta més gent millor.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I han de ser projectes que donin resposta i esperança, però no
només il·lusió, a les tres grans crisis que estem vivint a Catalunya i a
Espanya, la territorial, sí, però l’econòmica, també, i la social, especialment.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per això, jo respecto les persones que segueixen creient que
la independència pot resoldre aquestes tres grans qüestions. Jo crec que no. En
tot cas, jo crec que en les actuals circumstàncies i amb el comportament
demostrat per les actuals forces polítiques que la defensen, no. Perquè no han
pretès la inclusivitat de la societat catalana malgrat dir que ho feien. Perquè
el projecte que han defensat no s’ha basat en arguments polítics sòlids, sinó
en la reafirmació de desitjos i anhels col·lectius com si aquests fossin
realitats tangibles. Perquè aquests mateixos desitjos els han fet concebre un
concepte esbiaixat de democràcia i de llibertat basant-se només en què una
majoria de vots<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>permet utilitzar
qualsevol mitjà per aconseguir la finalitat que aquesta majoria considera com
l’única desitjable.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Caldria recordar-los la cita de Rosa Luxemburg quan diu que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“la llibertat, només per als membres dels
governs, només per als membres dels partits, encara que sigui molt abundant, no
és llibertat del tot. La llibertat és sempre la llibertat dels dissidents.
L’essència de la llibertat política depèn no dels fanàtics de la justícia, sinó
dels efectes vigoritzants i benèfics dels dissidents. Si “llibertat” es
converteix en “privilegi”, l’essència de la llibertat política s’haurà
trencat.”</i><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><br /></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Imagineu-vos si la minoria dissident és la meitat del país. Naturalment
això pot canviar, i ha de canviar, però a dia d’avui, encara és aquesta la
perspectiva per una bona part de la població. I el resultat real d’aquesta
pràctica no ha resolt cap d’aquestes crisis, sinó que les ha agreujat,
permetent la incursió recentralitzadora i regressiva del govern del PP i posant
en perill de trencament les múltiples identitats compartides de la societat
catalana.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El meu sentiment tampoc és federalista. Però sóc avui aquí
perquè ja he dit que la política s’ha de bastir des del pragmatisme posat a
damunt del teu particular sentiment. I el concepte federal és a dia d’avui
probablement, ni que sigui per exclusió, l’única utopia disponible que ens
permetria avançar. Que ens permetria treballar des del respecte per les
diferents opcions i per la inclusivitat. Que ens permetria elaborar unes
propostes polítiques útils a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la societat
i defensables en uns terminis de temps possibles. Que ens permetria respectar i
projectar les identitats nacionals que, de manera asimètrica, existeixen a
l’Estat. Que permetria elaborar un projecte nacional per Catalunya mentre
Espanya treballa en un projecte plurinacional.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I, per últim, que permetria abordar el concepte de sobirania
des d’una perspectiva del segle XXI i abandonar el concepte actual que encara
és del segle XIX, que és el que defensen processistes i espanyolistes.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ser sobirà vol dir tenir atorgada la capacitat darrera de
decisió, encara que aquesta la puguis delegar. Gairebé tots els estats-nació
actuals són sobirans i com més descentralitzats són, més delegació fan d’aquesta
sobirania en forma de competències. Però segueixen essent sobirans perquè el
fet de delegar o no, és seu.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">N’hi ha que parlen de sobiranies compartides i això és un
oxímoron. La sobirania és teva o no ho és. Però pots tenir-la de manera
absoluta sobre tots els temes, o només sobre una part. Jo prefereixo parlar de
sobirania parcial. És a dir, jo tinc la capacitat última de decisió sobre
determinats temes perquè el meu àmbit territorial de decisió és el més adequat
en relació a aquest tema per beneficiar el ciutadà. I només és meva.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Fins ara hem estat defensant, contra la sobirania absoluta
dels Estats-nació, que com més propera la capacitat de decisió al ciutadà, millor.
Crec que des de la perspectiva d’un capitalisme altament globalitzat hem de
revisar aquest concepte perquè la massa crítica de determinats temes els fan
més defensables des d’una perspectiva més global. L’administració de la
decisió, sí, ben a prop. Però la capacitat de decidir, depèn. Hi ha temes que
són molt locals. Però n’hi ha que són molt globals, i s’haurien de decidir
globalment, encara que es treballin localment.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Poso alguns exemples: Un sistema públic de pensions com el
nostre és més sostenible amb una caixa única a Espanya que amb una caixa única
a Catalunya. Però és que probablement, -s’hauria d’estudiar-, seria més
sostenible encara si hi hagués una caixa única europea. Una altra cosa és que
Catalunya pugui administrar-les. I una altra cosa diferent és aquells que des de Catalunya pensen en la
seva sostenibilitat, però no precisament en un sistema públic.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Evitar els dumpings empresarials o les deslocalitzacions
podria ser més factible amb una legislació de drets i deures bàsics d’ampli
espectre europeu. Una altra cosa diferent és la negociació col·lectiva concreta
pròpia de sectors i territoris. O la lluita contra el frau i l’evasió fiscal
que és impensable fer-la efectiva si no hi ha una capacitat sobirana molt
superior als actuals estats.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Són només exemples però és, per tant, amb aquesta perspectiva
de parcel·lació de la sobirania, que una solució federal permetria acordar el
marc parcial de les sobiranies que corresponen a cada entitat federada i que no
tenen perquè coincidir en totes les entitats. I és també amb aquesta
perspectiva que, essent encara més utòpic però factible, podríem encetar
l’antiga idea de la construcció d’una Europa social de les regions i les
ciutats.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Benvinguda, doncs, aquesta proposta dels comuns federalistes,
si permet encetar un diàleg serè, si permet contraposar opcions polítiques i
debat, i si pot aportar solucions que ens permetin defensar-les a quanta més
gent, millor. En tot cas, el que entenc que sí vol aportar és voluntat i
capacitat de treball, que és molt important perquè, tal com deia Picasso, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“un geni no és aquell que fa grans
genialitats,</i> -ara alguns en diuen astúcies-, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sinó aquell que quan ve la inspiració, et troba treballant.”</i><o:p></o:p></span></span></div>
<br />@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2397405318986349600.post-17549406151396321292018-03-13T20:56:00.000+01:002018-03-13T20:56:22.471+01:00Volíem un estat i tenim un decorat<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Sembla que aquest Sant Jordi hi haurà una collita de llibres
que posen al seu lloc les fantasies del procés. No cal que us digui que el
llibre “Empantanados” del Coscu reflecteix fil per randa la meva visió del que
ha passat. Seria estrany que no fos així, després d’haver viscut com a
“patrulla nipona” aquests pocs més de dos anys des de la mateixa bastida
política.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Abans havia sortit el llibre del Jordi Amat que
fa un repàs molt seriós i documentat de com hem arribat fins aquí. Però també
hi ha el del Santi Vila que diu moltes de les coses que dèiem nosaltres mentre
ell era al govern fent el contrari del que ara es lamenta. I, recentment, el
del periodista Oriol March que reprodueix converses sucoses entre els dirigents
del desgavell més esperpèntic que ha produït la política catalana els darrers
anys, on el president escapolit reconeix literalment que no tenen res de res
del que havien dit que tenien des de tots els púlpits i de forma reiterada,
insistent i, fins i tot, abraonada contra tots aquells botiflers i traïdors que
gosàvem posar en dubte les capacitats i les voluntats de tan ínclits governants
per portar-nos a l’Arcàdia feliç.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV0Gkj9XPnBHm4tV3-Sd4WQdEPzDeNV4lF-_KD_7WgghNGU2wViMToY51UvVQxclan2qoFHjQhFlWOuOwmqlEHU8mDrdtRYtYDYlwaSliiof1amp7COTYdSMxc7jq3y1UrmQK5hpFcDIqM/s1600/decorat2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV0Gkj9XPnBHm4tV3-Sd4WQdEPzDeNV4lF-_KD_7WgghNGU2wViMToY51UvVQxclan2qoFHjQhFlWOuOwmqlEHU8mDrdtRYtYDYlwaSliiof1amp7COTYdSMxc7jq3y1UrmQK5hpFcDIqM/s400/decorat2.jpg" width="400" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Són visions des de punts de partida polítics i socials molt
diferents que acaben desembocant en un fet: la classe política processista ha
perpetrat un engany col·lectiu sabent que ho feia. I jo afegeixo: i encara no
ha tingut la valentia de reconèixer-ho. D’això se’n diu, normalment, estafa.
Donada la magnitud, estafa monumental.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">I si tantes visions diferents coincideixen en el mateix fet,
li hauríem de donar el beneplàcit de la versemblança. I més veient que ningú,
ni privadament, ni pública, ho desmenteix. Només trobarem les piulades dels
clàssics indigents intel·lectuals amb connexió de banda ampla que creuen
insultar o algun article posant a parir l’exconseller amb molta bilis i cap
argument. Fets que encara confirmen més la cruesa del que descriuen aquestes
publicacions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Sóc perfectament conscient que hi ha moltíssima gent de bona
fe que, precisament per això, per la fe aconseguida a base de moltes dosis diàries
de notícies i opinions de tots els mitjans subvencionats, quan la trista
realitat els ha desmuntat el desitjos, s’ha posat al coll el mocador de minyó
escolta i ha decidit viure en els desitjos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Però la realitat és que un bon gruix de polítics més o menys
il·luminats va prometre un Estat davant d’un desig inqüestionable de la
societat catalana de superar l’esgotament institucional que no donava resposta
a cap de les sagnants crisis obertes: l’econòmica, la territorial i la social.
No diré avui la meva opinió sobre les diverses causes que els van impulsar a
fer-ho. Avui no toca. En canvi, la realitat descrita és que l’únic que han fet
aquests mateixos polítics durant els darrers cinc anys és construir un enorme decorat,
és bastir una magnífica façana, és seguir alimentant el desig col·lectiu fent
cada dia la bola més grossa sense voler veure tots els indicis alarmants de
realisme que ens assenyalaven el camí de l’abisme.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw7XbuRuPc3WPc0DO0vaEqm6dck_mtOq9O5vtBrNbPeBntFH_KTso5Jb6F_4BOhCF-8QJf2jY0okEhfBbT0U77s0wTVOjAISCWWVdRg16hezUz3aAdb9kUMRUcasa9RqLaBcx2CjuRiMdu/s1600/decorat1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="184" data-original-width="274" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw7XbuRuPc3WPc0DO0vaEqm6dck_mtOq9O5vtBrNbPeBntFH_KTso5Jb6F_4BOhCF-8QJf2jY0okEhfBbT0U77s0wTVOjAISCWWVdRg16hezUz3aAdb9kUMRUcasa9RqLaBcx2CjuRiMdu/s400/decorat1.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">I sobre el país que teníem abans, gràcies a aquesta actuació
irresponsable però plenament conscient, ara tenim aquest immens decorat del que
no sabem com sortir perquè ni dóna ni pot donar cap solució a cap dels
problemes que teníem quan van començar a construir-lo. Però ens comença a
ofegar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Lamento profundament que alguns d’aquests polítics estiguin a
la presó i d’altres amenaçats de ser-hi per uns actes judicials maldestres
d’uns jutges irats. No és just per ells, ni és just per nosaltres. Per ells perquè
haurien d’estar al carrer amb la seva gent. I per nosaltres perquè hauríem de
sentir com ens demanen disculpes per tot l’engany que han perpetrat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">No es pot fer política jugant amb les esperances de tota la
societat. Pots equivocar-te, però no estafar la gent. I si t’adones que ho has
fet, pots dedicar-te a l’agricultura o a l’aeronàutica però has de deixar la
política per qui pugui aportar solucions, perquè tu seguiràs formant part del
problema.<o:p></o:p></span></div>
<br />@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2397405318986349600.post-37929673250477931072018-02-28T23:18:00.000+01:002018-02-28T23:18:35.600+01:00La perversió<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Llibertat, igualtat, fraternitat.
Doncs, sí. Desitjos encara incomplerts d’una revolució que va tallar caps com
mai però que va liquidar l’absolutisme per donar pas als estats moderns. Una
revolució que va ser i no només va declarar. Com totes les revolucions que són,
funcionen quan la gent no té res a perdre i s’ho pot jugar tot. No com aquí,
que alguns es pensen que estan fent una revolució amb un somriure, i a cada
bugada perdem un llençol que no voldríem perdre. Llàstima. Llàstima
d’autoengany i d’astúcies vàries perquè ens caldria canviar moltes coses i
potser hem perdut una gran oportunitat de fer-ho.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Segurament això forma part de la
perversió que provoquen els temps líquids de la postmodernitat, que diria
Bauman. En aquesta perversió podem atribuir-li als fets i a les coses un nom,
sense haver reflexionat gaire en el concepte, de manera que ens acabem creient
que l’etiqueta fa la cosa. I d’aquí alguns grans errors comesos en el procés i
el contraprocés. En aquesta societat poc reflexiva on vivim, a impuls de
piulades virtuals, acabem substituint el que hauria de ser pel que no és i ens
conformem amb una paraula que ho representa. I tan contents.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilXyASB_Gw_QMk9C-Y4Yc7jfp4RelXq7xvypMnC86EXLSicqGybXXq98ChdxQirX0di003rWAbQ_CCoPEWl8QVhsqxSYGyjKl2Glkt6vn02O5SAmBqmrRBxbmKQEXhyphenhyphenucPG6ETpebY1yxI/s1600/democr2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilXyASB_Gw_QMk9C-Y4Yc7jfp4RelXq7xvypMnC86EXLSicqGybXXq98ChdxQirX0di003rWAbQ_CCoPEWl8QVhsqxSYGyjKl2Glkt6vn02O5SAmBqmrRBxbmKQEXhyphenhyphenucPG6ETpebY1yxI/s400/democr2.jpg" width="400" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Cert que la dreta política de
tota la vida no ho ha fet amb autoengany, sinó que ha jugat a consciència a
aquesta confusió. Només cal pensar com el mateix Aznar aixecava la bandera de
la llibertat, paraula robada de totes les revolucions, per justificar totes les
iniciatives mafioses d’un capitalisme d’amiguets sense fissures. Molts se’l
creien, sense reflexionar que el concepte polític de llibertat només té sentit
quan parlem de llibertat col·lectiva i aquesta només existeix de manera
efectiva quan se’n reconeixen els límits. La conclusió és perillosament
demolidora perquè el que ens queda és menys llibertat.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
O sense anar tan lluny, recordem
com tots els governs Rajoy han defensat la igualtat, de paraula, assimilant-la
al fet d’anivellar a la baixa les expectatives de creixement, tant en l’entorn
educatiu o en el món del treball, per posar dos exemples, mentre permetien i
afavorien els abusos de poder econòmic o social de determinades elits. I alguns
els segueixen creient, i votant, que és pitjor, sense tenir en compte que el
concepte polític d’igualtat es refereix sempre a la possibilitat de la igualtat
social en els punts d’arribada i no en els punts de partida on cal fer polítiques
de compensació per fer valer l’equitat. La conseqüència de no fer-ho està sent
un profund increment de la desigualtat.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
No cal que parlem de la fraternitat,
oi? No ens cansem de dir que som una societat solidària i fraternal. Potser sí.
Però us sona allò de “primer els de casa”? Quantes vegades haurem sentit les
comparacions entre el “nosaltres” i “ells”? No hem percebut mai als mitjans multiplicades
les “nostres” virtuts i els “seus” defectes? I el concepte de què “nosaltres”
hi tenim dret, -al que sigui-, perquè ens ho hem guanyat com a poble? Heu
sentit mai a parlar “d’ells” com a societat irreformable? Doncs, això:
fraternitat. Millor que avui no en parlem.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Però l’èxit més clamorós
d’aquesta perversió conceptual al llarg de tots aquests carregosos i esgotadors
anys de procés i contraprocés ha estat el de la democràcia. Uns diuen que ells
són democràtics perquè segueixen les lleis. Altres diuen que són democràtics
perquè segueixen el resultat d’unes votacions. Com que és el meu bloc em
permeto dir-ho clar: una merda per tots dos.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Reduir la democràcia a un dels
mecanismes que té per resoldre conflictes o prendre decisions com és votar, seria
infantilisme sinó fos per la utilització perversa que se n’ha volgut fer. Ningú
és més democràtic per anar a votar. Votar s’utilitza a tot arreu tant per les
qüestions més nobles com per justificar les més depravades.<o:p></o:p></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgU4OjPs8uKZxVACK3vcwdN5o2EJY1B5i-OM21AY3gaM7TAWvMsxfOlNvzrTAAgQFXQ74fAlJsPxWNzSoicQDEv_K8nN7qqqPDZgUeS718N185DloQF0lHW4keuWVjo5EwZcqa12JNb90eh/s1600/democr1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="173" data-original-width="292" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgU4OjPs8uKZxVACK3vcwdN5o2EJY1B5i-OM21AY3gaM7TAWvMsxfOlNvzrTAAgQFXQ74fAlJsPxWNzSoicQDEv_K8nN7qqqPDZgUeS718N185DloQF0lHW4keuWVjo5EwZcqa12JNb90eh/s400/democr1.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
I reduir la democràcia a un dels
resultats possibles d’utilitzar-la, com és el fer lleis i fer-les complir, és
atribuir a les conseqüències categoria de causa. Ningú és més democràtic per
seguir el dictat d’una llei. Al món hi ha lleis fetes des del més estricte
respecte per les persones fins a lleis que poden argumentar els actes més
abjectes.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Estem obviant en tots dos casos
que la democràcia és un conjunt equilibrat de mecanismes que hem construït per governar-nos,
i que ha d’anar acompanyada forçosament de la voluntat de fer-los servir precisament
en el seu conjunt i no seccionats i a la carta. I que el seu objectiu final és que tothom, majories i minories, hi pugui trobar el seu encaix perquè el que pretén preservar és la riquesa de la diversitat social i de pensament a l'hora de prendre decisions que afecten el col·lectiu.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Durant aquests temps d’incertesa
cadascú ha aixecat la bandera amb la paraula democràcia escrita, entenent el
que li ha convingut sense reflexionar en el conjunt que representa el concepte
i les mancances dels propis arguments. I el que és pitjor, ha fet servir el pal
de la bandera per estovar l’altre.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
La conseqüència de tot plegat és
que avui tenim a la societat actituds menys democràtiques, malgrat tenir la
paraula a la boca moltes més vegades. Aquesta
és la greu perversió que no ens hauríem de permetre.</div>
@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2397405318986349600.post-70475280205468737002018-02-20T23:24:00.000+01:002018-02-20T23:24:19.411+01:00És la llengua, estúpid!<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Des de la teoria de
l’estructuralisme, que neix a partir dels treballs i el pensament lingüístic del
suís Ferdinand de Saussure, hi ha hagut nombroses aportacions, confrontacions i
debats en relació a la influència de la llengua en la configuració del pensament
humà i, per tant, en la conformació de les comunitats lingüístiques.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Fins i tot, una
evolució posterior de l’estructuralisme, el relativisme cultural, arriba a
situar la hipòtesi que cada llengua conceptualitza la realitat d’una manera
particular. És a dir, que cada llengua influeix de manera determinant en allò
que es pensa i com es pensa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8QIbnKwIzo8lmqHSq-bdobo1CJI4FLXCOeT-SSHqHRuXj3d5joLAFj1O8Odj4xSHXmiQYCAH1VwZIyNMvwI4MNMAww7Hl1Vka1tDUZ8ySQvN8azzBcm4vAvAyr9NEZodWu7wdd9QJmL5J/s1600/22060_a43873.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="276" data-original-width="400" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8QIbnKwIzo8lmqHSq-bdobo1CJI4FLXCOeT-SSHqHRuXj3d5joLAFj1O8Odj4xSHXmiQYCAH1VwZIyNMvwI4MNMAww7Hl1Vka1tDUZ8ySQvN8azzBcm4vAvAyr9NEZodWu7wdd9QJmL5J/s320/22060_a43873.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Hi ha hagut i hi
segueix havent molt de debat científic a l’entorn de la relació entre llengua i
pensament. Però el que és constatable és que les comunitats lingüístiques
tendeixen a teixir llaços d’identificació social molt més potents que les
comunitats generades a partir d’altres processos de coneixement o de relació.
I, per tant, la percepció de pertinença a una comunitat social és molt més
elevada si formes part de la comunitat lingüística.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">No sé si Jordi
Pujol coneixia aquesta teoria, però estic convençut que va tenir molt clar que
la llengua era un element cabdal en el seu somni de construcció d’una identitat
nacional el dia que es va trobar amb la presidència de la Generalitat que l’ERC
d’Heribert Barrera li va facilitar per evitar la influència comunista en un factible
i possible govern d’esquerres a Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per això el primer
servei propi que va crear la Generalitat, va ser el servei d’ensenyament del
català (SEDEC) i hi va posar al front el mataroní Joaquim Arenes que va entomar
el repte de dissenyar el futur model lingüístic de l’escola catalana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Recordo aquells
anys de transició i de traspassos de competències educatives amb una ebullició
permanent del debat sobre la llengua i el model d’ensenyament. Hi havia sectors
que inicialment plantejaven la possibilitat d’un model bilingüe, amb escoles en
català i escoles en castellà, a l’estil del que passa al País Basc, però al
final va pesar més el model d’immersió lingüística i, al meu entendre, va ser
un gran encert.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El que va decantar
la balança cap a aquest model, no va ser l’evident voluntat política
identitària dels governs Pujol, sinó el fet que s’hi sumés la voluntat
explícita de les classes treballadores, amb una gran majoria castellanoparlant
provinent de les migracions interiors dels anys seixanta que, una i altra
vegada, a través dels sindicats de classe, les associacions veïnals i el Partit,
-entengui’s PSUC-, reclamaven pels seus fills i filles les mateixes
possibilitats d’ascensor social que qualsevol, i entenien que, fent del català
la llengua escolar comuna, facilitaven la construcció d’una única Catalunya per
a tothom, -Catalunya un sol poble-, que hagués estat molt més complicat amb un
model bilingüe per l’evident segregació social que comportava si es construïen comunitats
lingüístiques diferenciades.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Ningú tenia por que
es perdessin els orígens ni la llengua materna. Ningú. I ningú va tenir por durant
la següent desena d’anys perquè es demostrava que els resultats lingüístics
dels nostres alumnes en castellà eren equiparables als d’altres comunitats
espanyoles monolingües. I el més valuós de tot plegat, va ser l’evident contribució
de la immersió per evitar la segregació escolar i la cohesió social.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBGEzujmLLiBOPrZ3i4-ZwhSvvdY3-AFuWQD-oKiKvGJDGThV-52okYnlC5b8XkTISNDpN5GNXjcSgaVcxBl4Lf4ly8xBzt0Z93pnocLT72yxVPdofsJ-dSb1vnM5iWfyiphBUfbbm59P2/s1600/576_1321284368palagt.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="323" data-original-width="576" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBGEzujmLLiBOPrZ3i4-ZwhSvvdY3-AFuWQD-oKiKvGJDGThV-52okYnlC5b8XkTISNDpN5GNXjcSgaVcxBl4Lf4ly8xBzt0Z93pnocLT72yxVPdofsJ-dSb1vnM5iWfyiphBUfbbm59P2/s320/576_1321284368palagt.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Només quan els
polítics sense escrúpols, com l’Alejo Vidal Cuadras, decideixen crear un
problema allà on ja hi havia una solució, es comença a parlar de dificultats en
l’ensenyament del castellà a Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Segurament ell i
els polítics del PP que el seguiren també coneixien les teories del relativisme
cultural i volien utilitzar la llengua per uniformitzar Espanya amb aquella
idea d’imperialisme castís que encara no s’han tret de sobre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Segurament el
ministre Wert estava posant-les en pràctica quan va començar a “espanyolitzar”
catalanets.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Segurament
Ciutadans ha trobat una bicoca fent seves les tesis lingüístiques del PP i
fent-les servir com a arma política per guanyar vots a partir de la
contraposició d’identitats, encara que això trenqui la unitat social del país.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Tots saben del
poder de la llengua per configurar socialment un país. Estic segur que, a més,
saben que en una societat amb moltes identitats compartides com la nostra, els
equilibris són fràgils i delicats. Per això els hi atribueixo un punt de
maldat. El contrari seria un excés d’estultícia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I, per uns i altres,
la immersió ha estat utilitzada com el gresol d’on neixen tots els mals, amb un
exercici d’irresponsabilitat permanent. Inclús avui, que amb més de noranta
llengües parlades a les escoles catalanes, ningú amb dos dits de front pot
imaginar-se que cadascú pugui fer l’aprenentatge inicial amb la seva llengua
materna, a menys que decidim prescindir de tota aquesta diversitat. Avui, el
procés de tenir una llengua vehicular que sigui el vincle de comunicació comú,
no només no és uniformitzar sinó dotar d’una eina sintàctica potent que
facilita l’anàlisi de la pròpia llengua i esdevé gairebé imprescindible.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Però els hi hem
deixat el camp adobat per exorcitzar els seus fantasmes perquè ara juguen a
arrasar. Quan a l’octubre passat els processistes s’ho van jugar tot a una
carta sobrevalorant les pròpies forces i subestimant les del govern de l’estat,
potser havien de calcular que tenim molt a perdre i que un dels perills de perdre
sense cap acord és que el que guanya s’ho vulgui emportar tot.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Sembla que no s’hagin
adonat de la fragilitat amb la que els mecanismes lingüístics configuren les
relacions socials del país i la importància essencial de la llengua per
garantir la cohesió i no fer més trencadissa. No serà mantenint l’èpica d’opereta,
encara que sigui des de Waterloo o des de Ginebra, sinó governant, com podrem aturar
el cop i recomençar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Hi ha
irresponsabilitats que són molt compartides.<o:p></o:p></span></div>
<br />@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2397405318986349600.post-60370328819500255162018-02-06T23:41:00.001+01:002018-02-06T23:41:50.435+01:00Molta història i poca política<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Quan vaig sortir
escollit diputat per primera vegada, ara fa cinc anys, molts amics meus em
manifestaven, dia sí, dia també, un punt d’enveja perquè podria estar en primera
línia en el moment històric que ens havia tocat viure.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Jo encara era un
punt innocent políticament, si es pot dir així, però sempre he desconfiat dels
líders carismàtics que volen fer història, perquè acaben construint-se altars per
poder mirar la gent des de dalt i s’obliden de fer la política que aquesta gent
que miren necessita.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per això no pensava
gens que ningú m’hagués de tenir gaire enveja. Alguns d’aquests amics creien de
veritat que l’aposta dels nostres líders canviaria la història del país i ens
portaria a una independència per la que suposadament havíem fet mèrits com a
poble.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Jo no m’atrevia a contradir-los
però em malfiava, perquè pensava que el líder que ens hi volia conduir era en
Mas, que acabava de sortir de dos anys de pacte amb el Partit Popular per poder
fer les retallades que tots coneixem, que la bomba del Palau de la Música
començava a esquitxar la seva presidència i que havia convocat precipitadament
unes eleccions anticipades anunciant la seva nova fe independentista i havia
fotut una destrossa al seu partit que en qualsevol país normal li hagués
aportat una jubilació política anticipada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Com tampoc em creia
que qui l’havia d’ajudar a governar i a portar-nos al paradís promès era un
Junqueras que fins el dia abans havia criticat les retallades de la dreta catalana
com el que més, i que ara se les empassaria per l’avidesa d’obtenir l’hegemonia
política per sobre d’una convergència desgastada i cada vegada més enfonsada. Però
que, ai las!, com tots els líders republicans han anat demostrant, quan és l’hora
de la veritat acabem descobrint que tenen els peus de fang.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I així va ser com
van començar els dies històrics i la fe que mou muntanyes. Dies que van tenir continuïtat
en la legislatura del pas al costat, l’ascensió de Puigdemont i la dependència
de les ocurrències cupaires.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Dia rere dia
apujaven l’aposta cap a un futur independent i lluminós on tot estava
controlat, on tots els càlculs ens portaven a un món millor. Estaven fent
història. Però, de fet, estaven construint històries perquè mentien. Mentien
compulsivament. Darrere del que deien que farien no hi havia res, però atiaven
la fe dels indepes de sempre i inflamaven la fe dels nous conversos perquè la
finalitat era noble i l’objectiu estava a tocar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I mentre feien
història, s’oblidaven de fer política. S’oblidaven de l’oponent i el
menystenien. Feien veure que governaven el mentrestant. Però tot just
gestionaven. Cap aposta de futur fins que no assolíssim el fi suprem. Al
Parlament aprovàvem lleis súper progres sabent que ens les tombarien. Fèiem uns
pressupostos guais comptant amb els diners que no ens tornava Madrid i sense
tocar la butxaca del bon burgès català. Tot per justificar que no podíem fer
res tal com estàvem, perquè tot ens ho impedien.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Quanta política s’ha
deixat de fer en aquests cinc anys per poder fer història!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu-pGkd04HSjWTl-uSWoEMef0DooAc_Z45pOZNLBKLPOfqoe5970Rt6J9C7yPMdR5DParA4Y2XO_8O_4TQ9axIe8ZS-O26NIkKHPotkHKuL8yUN36ScqmSdREb5moNLWCgQgcJ8pWAjX5I/s1600/baixa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="184" data-original-width="274" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu-pGkd04HSjWTl-uSWoEMef0DooAc_Z45pOZNLBKLPOfqoe5970Rt6J9C7yPMdR5DParA4Y2XO_8O_4TQ9axIe8ZS-O26NIkKHPotkHKuL8yUN36ScqmSdREb5moNLWCgQgcJ8pWAjX5I/s400/baixa.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I ara què? On ens
han portat els nombrosos dies històrics? Cinc anys després no només no hem
resolt la crisi econòmica, sinó que hem ampliat les desigualtats, la
precarietat laboral i l’afebliment de l’economia. Cinc anys després tenim la
societat catalana menys cohesionada i més enfrontada. Cinc anys després, la
pèrdua de confiança en el país és evident, i la pèrdua de llibertats fa basarda.
I el que és pitjor, per falta de política, per falta de negociació, per falta
de mesura en les pròpies forces i en les del teu oponent, per una estúpida
fugida endavant a pèl, hem permès que la dreta carrinclona de sempre, la dreta
carpetobetònica, s’apropiï de les regles
del joc i tingui el camp adobat per fer qualsevol bestiesa com tristament estem
vivint.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La història mai l’escriuen
els mediocres i el mal ja està fet. Deixem-nos d’històries, recuperem la
política i intentem refer la trencadissa. És el que millor pot ajudar a
recuperar llibertats. De les persones i del país.<o:p></o:p></span></div>
@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2397405318986349600.post-11719070177863732962018-01-26T22:20:00.000+01:002018-01-26T22:20:32.763+01:00La carlinada<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Ai, Carles, com enyoro els dies en què
compartíem la mesa de la comissió de Cultura al Parlament, i tu només eres
alcalde de Girona i no president, i podies lluir coneixements i fer ciutat des
de la Ciutadella i promoure aquestes coses culturals que tan vesteixen a la
Catalunya interior cosmopolita d’arrel menestral.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Aleshores eres una persona força normal
malgrat ser un convergent diferent, amb aire modern i desenfadat, que defensava aquell independentisme
essencial tan allunyat dels postulats regionalistes que tan bé li havien anat a
la convergència burgesa dels negocis esculpida a pedra picada pel patró Pujol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I com de malament t’ha anat que l’espavilat
d’en Mas, que és qui ens ha ficat a tots en aquest monumental embolic on ens
trobem, fugís per la dreta i et deixés lidiar amb les restes del naufragi
convergent que ell va provocar, amb l’ambició de poder dels autoanomenats
republicans i amb les aspiracions de revolució màgica d’uns sobredimensionats
cupaires.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzjZZjkJaULKp2Pgc9k62ZB6dFabNbYnEEiQutCufCxUI0Swh9WVAQPbF_51x4WFmHQwtuIweoi9rKOpcGr9oN3UUEvMUQTMgkJ33H5jUiAVJAYyFMyUeotFiAYFEsNEJP-MzWMcXToHCl/s1600/batalla.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="950" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzjZZjkJaULKp2Pgc9k62ZB6dFabNbYnEEiQutCufCxUI0Swh9WVAQPbF_51x4WFmHQwtuIweoi9rKOpcGr9oN3UUEvMUQTMgkJ33H5jUiAVJAYyFMyUeotFiAYFEsNEJP-MzWMcXToHCl/s400/batalla.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Crec que no has estat un bon president. Ho
sento, és la meva opinió que ja sé que no comparteixen milers de persones. Però
a veure, estem millor o pitjor que quan vas començar? El país és més sobirà que
abans, potser? Estem de veritat a les portes de la independència o tenim a penes
una part del que teníem? La gent viu millor? Sí...?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">L’objectiu era noble i legítim, ho reconec.
Però les eines eren fal·laces i ho saps. I ho sabies tu i el teu govern quan
les utilitzàveu. D’acord que aquests fatxes del govern d’Espanya han impedit
per terra, mar i aire qualsevol intent d’ampliar sobirania amb el procés de
recentralització casposa que practiquen des que vam patir l’Aznar. Completament
d’acord que l’ofensiva és injusta i repressora quan el que calia, -i cal-, era
diàleg polític. Que no hi ha dret a tenir gent a la presó per aquesta causa.
D’acord.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Però deixa’m fer-te una pregunta: si haguessis
actuat com a president seríem avui aquí? Si haguessis actuat el 6 i el 7 de setembre com a primera
autoritat de l’Estat a Catalunya seríem avui aquí? Si l’1 d’octubre haguessis
fet valdre la teva autoritat legítima afrontant les conseqüències i no canviant
de cotxe sota un pont seríem avui aquí? Si no t’haguessin tremolat les cames
quan volies actuar com a home d’estat i convocar eleccions per fer una passa
enrere i qui sap si després dues endavant seríem avui aquí?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Aleshores tenies tota la legitimitat per fer
tot això. Per fer front a un govern repressor amb les armes de l’estat de dret
i no amb les astúcies d’una república imaginària i imaginada. Eres el meu
president amb qui no compartia objectius, però el meu president al cap i a la
fi. El president legítim per tothom. També pel govern d’Espanya encara que no
els agradés.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Ara no. Per mi, sincerament, vas deixar de ser
el president legítim quan vas marxar a Bèlgica deixant penjada la gent que
t’havia seguit i t’havia cregut. La del teu govern i la del teu país.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I ara què, doncs? Jo no et vull veure a la
presó de cap manera. I vull que surtin els que hi ha. Però una carlinada
republicana, que és el que més s’assembla al que estàs fent, no crec que ajudi
en res a recuperar el país i a fer-lo avançar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Potser mirant de salvar-te tu, acabes
enfonsant l’ideal pel que et van nomenar. Tu tens la clau.<o:p></o:p></span></div>
@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2397405318986349600.post-2817175472985907882018-01-14T23:56:00.000+01:002018-01-14T23:56:25.465+01:00Rendiment de comptes<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Quan escric aquest post està a
punt de constituir-se la dotzena legislatura del Parlament de Catalunya.
Legislatura de la que, per decisió pròpia, no en formaré part. Crec que la
representació política ha de ser temporal i cada grup polític ha de saber trobar
en les persones que en formen part el temps convenient de permanència per
garantir la renovació i també per assegurar la necessària experiència. En el
meu cas hauran estat cinc anys en dues convulses i curtes legislatures. Vam
començar la desena legislatura el 17 d’octubre de 2012 i la vam acabar l’agost
del 2015; i la onzena, iniciada el 26 d’octubre d’aquell any, ha acabat, com
tots sabeu, abruptament, el 28 d’octubre del 2017. D’octubre a octubre, doncs,
cinc anys pelats. Per fer una comparació amb el món del treball, això
equivaldria a uns mil dies laborables.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
No és aquest el moment ni pretenc
aquí fer un balanç perquè per fer això cal explicar totes les coses, -bones i
dolentes, que de tot hi ha hagut-, amb calma, amb temps i amb perspectiva. I ho
faré, us ho prometo, però no ara.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Quedeu-vos només amb el meu agraïment
a les persones que em van voler donar la representació del meu grup polític a
les comarques gironines amb el seu vot, perquè per a mi ha estat un honor
representar-les i us ben asseguro que, malgrat tots els malgrats, el creixement personal que ha implicat aquesta feina no té preu. Hi ha moltes maneres d’implicació
social, però la política institucional és una manera excel·lent de deixar de
veure els toros des de la barrera i implicar-se activament en la resolució dels
problemes de la gent. És poder passar de la queixa i de la crítica, al treball
i als fets. I encara que de vegades no ho sembli, és un bany de realitat que
avui fa més falta que mai.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
No faré balanç qualitatiu, doncs, però en
l’espai que permet un text com aquest sí que el puc fer quantitatiu. Crec que és
el mínim rendiment de comptes que dec a les persones que em van fer confiança
perquè són les que hauran de jutjar la meva feina.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Per això m’he entretingut a
repescar en el sistema d’informació de l’activitat parlamentària del web del
Parlament, les meves intervencions i iniciatives parlamentàries per poder-vos
fer aquest resum. Com que el web és públic, podeu consultar tota l’activitat
aquí: </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/siap/index.html">https://www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/siap/index.html</a><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjP7m6dBVv6gL_lkImDrl3sTXgBq-V6Dw14vVcRPStCDE_W9EIn1XDfeYBoB77R__jNr5UWMGzDEkpfAne3BKHHqQmhprCzLUxU0jOLr7vCfxpLXmT06p77wkj_uclsgXKtYIh9uVtQ8Blw/s1600/490x373_Barcelona_Parlament+de+Catalunya.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="373" data-original-width="490" height="303" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjP7m6dBVv6gL_lkImDrl3sTXgBq-V6Dw14vVcRPStCDE_W9EIn1XDfeYBoB77R__jNr5UWMGzDEkpfAne3BKHHqQmhprCzLUxU0jOLr7vCfxpLXmT06p77wkj_uclsgXKtYIh9uVtQ8Blw/s400/490x373_Barcelona_Parlament+de+Catalunya.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Breument, doncs, a la desena
legislatura vaig ser vicepresident en una comissió legislativa, portaveu en una
altra i membre d’una tercera durant tota la legislatura. També vaig ser portaveu
en dues comissions d’investigació i en dues comissions d’estudi, i vaig ser ponent
en tres projectes de llei. Vaig fer vuitanta-quatre intervencions en el Ple i cinc-centes
vint intervencions en les diferents comissions. Vaig presentar setanta-quatre
propostes de resolució, quatre interpel·lacions i les corresponents quatre
mocions. Vaig fer vint-i-quatre preguntes orals al govern en el plens i en
comissió i vaig fer cent-quaranta-una preguntes al Govern a respondre per
escrit.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
En la onzena legislatura, més
curta, he estat portaveu en tres comissions legislatives i membre de dues més
durant tota la legislatura. També he sigut membre de dos grups de treball, tres
comissions d’estudi i una comissió d’investigació i he estat ponent en sis
projectes de llei. He fet setanta-cinc intervencions en el Ple i dues-centes
vuitanta-dues intervencions en les diferents comissions. He presentat quaranta-set propostes de
resolució, tres interpel·lacions i les tres mocions corresponents. He fet vuit
preguntes orals al govern en el Ple i cent-seixanta-tres preguntes al Govern a
respondre per escrit.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Suposo que si fos matemàtic, us
diria que en uns hipotètics mil dies de treball fer nou-centes-seixanta-una
intervencions i tenir quatre-centes-setanta-una iniciatives parlamentàries dóna
unes mitjanes raonables.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Però com que sóc de lletres, confio que la gent del
territori, la gent del món del treball, de l’educació o de la cultura, que són
els aspectes que més he treballat en aquest temps, podran valorar justament si
he merescut la seva confiança. La vostra. Espero que sí.</span>@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2397405318986349600.post-59737122850331349122017-07-04T21:35:00.000+02:002017-07-04T21:35:23.722+02:00El vestit nou de l’emperador<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Pobre Baiget. Avui
quan sentia el president Puigdemont agraint-li els serveis prestats i lloant la
seva honestedat, he pensat que s’ha mossegat la llengua per no dir: “i per això
et faig fora, per ser honest”. Independentment del càlcul que tothom hagi pogut
fer, inclòs el propi Baiget, pel que va dir, el moment en què ho va dir i qui
li va voler publicar, -que res en la política catalana té el pecat de la
innocència-, no va fer altra cosa que dir no només el que ell pensava sobre el
primer d’octubre, sinó de dir el que pensen i diuen en passadissos i en petit
comitè molta de la gent que es va embarcar en aquest procés: que darrera de la “mise
en scène” no hi ha res.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">No cal dir que això
mateix ho pensen molts dels independentistes que volen ser algun dia
independents i no només mantenir viu l’independentisme amb la parcel·la d’interès
particular o col·lectiu de cadascú. Ja fa temps que reclamen fer les coses bé
perquè saben que una sotragada fallida empesa per les presses fa recular passes
enrere.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOgXe_P-fZ-HaZvXG9r9EfjwKZWZBi7O_6w-Kdtf00xxHQgRACWtPp_s8uUylICegwOPoOlduDklOd8DG29UCVfhTPRuMNZroB9qfqMNyLC85r7hVDaWSoYzb9AtrHA6e_sU6hoKnWBkE2/s1600/baixa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOgXe_P-fZ-HaZvXG9r9EfjwKZWZBi7O_6w-Kdtf00xxHQgRACWtPp_s8uUylICegwOPoOlduDklOd8DG29UCVfhTPRuMNZroB9qfqMNyLC85r7hVDaWSoYzb9AtrHA6e_sU6hoKnWBkE2/s400/baixa.jpg" width="400" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Doncs bé, recordeu “El
vestit nou de l’emperador”? El que ha fet Baiget m’ha recordat el que feia el
nen al conte d’Andersen: atrevir-se a dir que l’emperador va nu. La diferència
important és que en el conte, a partir d’aquell moment, tothom s’atreveix a
reconèixer l’evidència i l’engany. I aquí no.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Llàstima perquè
tenim, com a país, tots els ingredients del conte: des dels engalipadors que
fan un vestit invisible, sabent que no hi ha vestit, fins els que fan córrer la
veu de què només els ximples o males persones no poden veure el vestit nou de l’emperador,
passant pels que callen, i callen, i callen, tot i veient la crua realitat per
por que no els prenguin per beneits o per dolents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I també, perquè no
falti, aquells que diuen cada dia a cau d’orella de l’emperador tot allò que
ell vol sentir: que hem guanyat un plebiscit; que tindrem la independència en
divuit mesos; que encara que hàgim guanyat el plebiscit ara farem un referèndum
però aquest serà vinculant, el guanyarem i en quaranta-vuit hores proclamarem
la independència; que tothom ho reconeixerà immediatament i que el país que
farem serà més ric, més just i més igualitari tot i que els pressupostos
aprovats no són prou socials perquè són els darrers autonòmics (això tres
vegades); que ens podem estalviar garanties democràtiques en tot el procés
perquè vivim una situació d’excepcionalitat obligada per l’estat espanyol
opressor; que aquesta excepcionalitat la podem estendre a tot el que fem perquè
l’opressió ens hi dóna dret i, per tant, podem aprovar coses amb menys vots que
els que necessitàvem a dia d’avui, sense sentir l’oposició perquè ja se sap què
diran i deixant de banda totes les lleis de l’estat espanyol que no ens agradin
però, això sí, respectant les que sí que ens agraden i portant al
constitucional els incompliments de Madrid al mateix temps que neguem que el
constitucional pinti res, i que després serem més rics perquè ara el Montoro
ens roba però cada mes l’anem a veure perquè afluixi els calerons i, de
passada, pactem el deute del 2018, tot i que ja serem independents, però, és
clar, per si de cas, la pela és la pela... Buff. Que tristament cansat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Perquè tota aquesta
fugida endavant fora del sentit comú, que no seria possible sense un acte de fe
diari, col·lectiu, alimentat per cent altaveus, retorni al camí que pot fer
possible, un dia, que superem la situació social i nacional que vivim, calen
molts més Baigets i que els seus els facin cas.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Perquè les veus
minúscules com la meva, ja es donen per descomptades. Formem part dels ximples
i dels dolents que no veiem per enlloc el vestit nou de l’emperador.<o:p></o:p></span></div>
@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2397405318986349600.post-82547106319373713402017-03-30T16:48:00.000+02:002017-03-30T16:48:51.652+02:00No calia que vingués, president Mas<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14pt;">Reconec que va ser un error, després de sentir-lo, haver-li
demanat que vingués a donar explicacions al Parlament sobre les acusacions del
cas Palau, perquè vostè no en va donar cap de nova, d’explicació. Vostè ja donava
per descomptades les declaracions, encara que siguin en seu judicial, dels
lladres confessos Millet i Montull, de què una part del robatori se l’havia
emportat el partit que vostè dirigia, i dirigeix encara, tot i que amb un nom
diferent, i aquesta part substancial del robatori els havia servit per fer unes
campanyes electorals amb un gran desbordament de mitjans i qui sap si, gràcies
a això, vostès s’emportaven</span><span style="font-size: 14pt;"> </span><span style="font-size: 14pt;">aquell 10 o
15% de votants que els experts expliquen que les campanyes fan decantar. Qui
sap, doncs, si amb aquests diners que Millet i Montull els atribueixen, vostès
han pogut guanyar eleccions que d’altra manera no haguessin guanyat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14pt;"><br /></span><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Suposo que també donava per descomptades les declaracions en
aquest mateix sentit d’alguns empresaris acusats d’haver participat en aquesta
conxorxa tan habitual durant els anys que CIU feia país, estenent aquesta
manera de fer favors; avui per tu, demà per mi; avui tu em dónes una obra, demà
et pago una campanya; avui et faig el favor, fins i tot em faig del partit, i
tu em col·loques la dóna, la filla i el nét; tot legal, és clar; amb concurs
per davant; excepte que se’ns escapi alguna anotació de tot el negre que ha
passat de mans; excepte que es recuperi alguna carta reclamant el favor que em
vas prometre i no m’has donat; menudències perquè el gruix de la bicoca està
salvaguardat; Ferrovial no dirà mai que ha participat d’aquest joc i ensenyarà
en canvi els concursos ben guanyats, encara que les obres s’hagin desviat una
mica; uns quants milions; ni ho dirà Copisa, ni Teyco, ni Isolux, ni Shers, ni
tantes altres que han treballat durant molt de temps per moltes
administracions, i poden ensenyar un full de serveis impol·lut. I no diran res
perquè tot queda a casa. I no diran res perquè aquesta és la manera de funcionar
i tothom ho sap, i si no entres a la roda estàs mort com empresari. I si algú
ho destapa, adéu negoci rodó.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Sap quan va baixar l’obra pública el poc temps que el
tripartit se’n va fer càrrec? Gairebé un dotze per cent. I ningú va fer màgia,
però curiosament les obres licitades es desviaven poquíssim del preu adjudicat.
Amb això què provem? Res, senyor Mas. Ni preteníem provar res, ni falta que fa,
perquè els judicis els fan els jutges.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Però estem qüestionant socialment la manera de funcionar de
tota una època d’especulació i pilotasso que hauríem d’evitar que torni, encara
que alguns ho segueixen intentant. I sap qui liderava el primer partit de
Catalunya durant aquesta època després del senyor Pujol? Vostè, senyor Mas.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi43JU2scFbUOX0pzatjGBq9cVlnSL76R8I7CFFEDwe5TVi901O7RX9zjj2ycyKeKp2jDlfNfByCTNpnhscs04Yi_5JE_dOAePo0RQpAVOzYsOiUZhJoFDpAY-S5_dre3XKXYsciajDdo0R/s1600/artur-mas-compateix-al-parlament-de-catalunya-pel-cas-palau.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi43JU2scFbUOX0pzatjGBq9cVlnSL76R8I7CFFEDwe5TVi901O7RX9zjj2ycyKeKp2jDlfNfByCTNpnhscs04Yi_5JE_dOAePo0RQpAVOzYsOiUZhJoFDpAY-S5_dre3XKXYsciajDdo0R/s400/artur-mas-compateix-al-parlament-de-catalunya-pel-cas-palau.jpg" width="400" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Per això importa poc el que ahir ens va venir a dir al
Parlament, que no és res de nou. Importa poc perquè no pot fer una altra cosa
que negar-ho tot. Perquè si no ho nega està mort políticament de manera
definitiva i, qui sap, si algú podria trobar-li motius per inculpar-lo. És igual
que tinguin totes les seus embargades, és igual que hagin retirat desenes de
testimonis, és igual que hi hagi un jutge que estirant del fil està trobant uns
quants casos locals del famós 3%. És igual. No té més remei que negar-ho tot
perquè sinó el personatge històric i èpic que vostè s’ha construït s’enfonsa
com es va enfonsar el que va crear en el seu moment el senyor Pujol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Per tant vostè al·legarà una i una altra vegada que no passa
res, o al·legarà que vostè només passava per allà i es dedicava a altres
tasques, o aprofitarà i dirà que li volen mal perquè se’ns ha tornat
independentista i el que fan és perseguir el procés.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">El que passa és que aquest personatge només se’l creuen els
fidels, els que posen la fe per davant de qualsevol malifeta, que certament
encara són molts. Però la resta ja no es creu res, senyor Mas. Se n’adona que
cada vegada li queda menys marge?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">I miri, potser si vostè fos una figura de pedra picada a qui
no se li ha trobat ni una escletxa molts diríem: la seva paraula va a missa; encara
que sembli impossible me’l puc creure. Però ens té acostumats a no dir la
veritat, senyor Mas, o a no dir-la tota sencera. I, a més, es contradiu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">No són contradictòries les declaracions contundents de
credibilitat total sobre el seu tresorer, el senyor Osàcar i de què la justícia
no trobarà res contra Convergència i, al mateix temps, dir que vostè no sap res
del tema de diners perquè la seva feina com a president del partit era una
tasca política? No és contradictori? En què quedem, sabia el que passava amb
els diners i pot assegurar que de tot això res de res, o vostè també caçava
papallones i no pot assegurar res, ni a favor ni en contra del seu tresorer i
del seu partit? En què quedem, perquè si assegura que CDC no s’ha quedat res
dels diners del Palau és que vostè n’estava al corrent de com funcionava el
tema dels diners, passi el que passi, i si es demostra alguna relliscada, vostè
és culpable. I si, per contra, diu que no en sap res, la qual cosa el deixa en
molt mala posició com a líder, com pot estar segur que CDC no cobrava diners a
empresaris a través dels seus cobradors del frac? Les dues coses a l’hora són
impossibles.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">I miri, ens té acostumats a no dir la veritat. No diré mentir
perquè és lleig i perquè implica una voluntarietat inequívoca de fer-ho. Però
no diu tota la veritat ni en les coses menors ni en les coses importants.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Per exemple, quan va comparèixer al Parlament en la comissió
d’investigació del cas Pujol va negar els seus amics, que per vostè deu ser una
cosa menor. Va negar que tingués res a veure amb Millet a les vacances
menorquines, va negar que s’hagués vist amb el seu amic Jordi Pujol Ferrusola i
després aquest va llançar aquella enigmàtica frase de “quan jo truco els amics
ells s’hi posen”, que si fos en una pel·lícula de Coppola ja presagiaria
l’aparició del cap de cavall al llit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">I per agafar un exemple de les coses importants, l’hem vist reiteradament
defensar a capa i espasa que no podia fer altra cosa que retallar i retallar perquè
li obligaven els de dalt quan resulta que era el defensor més radical de l’austeritat
davant dels de dalt.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Amb la mà al cor, senyor Mas, i vostè ho sap, amb tot el que
els està caient a sobre no hi ha ningú en aquest país com no sigui algun hooligan
descontrolat que cregui que la CDC que vostè dirigia està neta com una patena i
que vostè anava amb el lliri a la mà.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Per tant, li he de reconèixer, vostè sempre ha vingut al
Parlament a donar la cara i sempre hi ha posat tota la cara. Per sort, la
història, des de la paperera o des del reciclatge, sempre acaba posant tothom
al seu lloc.<o:p></o:p></span></div>
@marcvidalpouhttp://www.blogger.com/profile/05682462595053331479noreply@blogger.com1