dissabte, 22 de febrer del 2014

UNA NOVA POLITICA PER A UN NOU PAIS

Estem en un canvi d'època. No en tinc cap dubte. La crisi ha posat en evidència que les estructures de les nacions-estat que es van començar a configurar fa més de tres segles s’estan esmicolant i avui podem veure com es construeixen nous equilibris polítics, sovint des de països emergents que fins ara han tingut poc a dir en l'ordre internacional, i hi ha una eclosió de fenòmens socials l'origen dels quals cal trobar-los en les desigualtats en drets, en riquesa i en benestar de la ciutadania en aquests països.
Enmig d’aquest panorama a Catalunya ens trobem defensant la nostra identitat de país petit i una voluntat de ser, pròpia i particular. En l'enorme moviment de plaques tectòniques de la geopolítica, el nostre és un frec d'ales de papallona. I ens equivocaríem molt si creguéssim que aquest és l’únic canvi profund que ens pot permetre superar les creixents desigualtats de la població a casa nostra.
Hi ha una gravíssima crisi d'estructura global del capitalisme. Tant, que s’està empassant la democràcia representativa que ell mateix va ajudar a crear per generar drets a canvi de la força de treball que mantenia el capital.
Aquesta crisi d’abast mundial, -però de conseqüències esfereïdores a casa nostra-, està fent donar un tomb radical a la percepció de les relacions que ha de tenir la ciutadania tant amb l'economia com amb les estructures socials i polítiques. Apareixen permanentment moviments ciutadans que no accepten l’actual estat de situació ni aquest format de relacions. Que fan política entesa des del sentit col·lectiu de la resolució de problemes bàsics i de l’obtenció del bé comú. A les comarques gironines en tenim molts d’exemples de gent que s’està mullant políticament en temes d’habitatge, de drets socials, d’associacionisme, i que sovint desconfien dels partits polítics perquè no donen resposta als problemes reals de la ciutadania.
Permeteu-me una profecia: Els vells temps no tornaran per ningú i haurem d’aprendre a utilitzar totes les eines que tenim a l’abast. Transformar des del carrer, sí, però també des de les institucions. Especialment les dels nostres municipis.
Cal un canvi en profunditat en les relacions polítiques. No només per reivindicar-nos com a nació, sinó també per definir una nova política per a la ciutadania i amb la ciutadania, que asseguri els drets de la població, que garanteixi la participació en les decisions col·lectives que es prenen, que utilitzi la transparència com a bandera i que defensi unes relacions econòmiques que posin en primer terme les necessitats de la gent per davant del mercadeig i del negoci. I si això ho podem fer des de Catalunya, aleshores té el màxim sentit la voluntat de construcció d’un nou país amb totes les capacitats d’un estat.
A les comarques gironines, des d’ICV estem disposats a empènyer per produir aquest canvi on tothom hauria de ser capaç de cedir per sumar. Vam participar a l'assemblea oberta a primers de febrer on totes les organitzacions polítiques, moviments ciutadans i plataformes sectorials que creiem que aquest és un camí possible vam poder definir, escriure i començar a construir una nova política per a fer un nou país. Ara li hem de donar continuïtat perquè allò va ser un bri d'esperança.
Buscarem connivències perquè en les properes conteses electorals, les europees i les municipals, puguem fer un treball comú contra l’austeritat i per canviar les conseqüències d’aquesta política econòmica erràtica i salvatge de la dreta que tenim a Europa, però que té conseqüències a tots els nostres pobles i ciutats.
Des d’ICV volem parlar amb tothom perquè volem començar a treballar per la construcció d’un front d'esquerres nacional i social contra l'austeritat i la vella política.