La carlinada

Ai, Carles, com enyoro els dies en què compartíem la mesa de la comissió de Cultura al Parlament, i tu només eres alcalde de Girona i no president, i podies lluir coneixements i fer ciutat des de la Ciutadella i promoure aquestes coses culturals que tan vesteixen a la Catalunya interior cosmopolita d’arrel menestral.

Aleshores eres una persona força normal malgrat ser un convergent diferent, amb aire modern i desenfadat,  que defensava aquell independentisme essencial tan allunyat dels postulats regionalistes que tan bé li havien anat a la convergència burgesa dels negocis esculpida a pedra picada pel patró Pujol.

I com de malament t’ha anat que l’espavilat d’en Mas, que és qui ens ha ficat a tots en aquest monumental embolic on ens trobem, fugís per la dreta i et deixés lidiar amb les restes del naufragi convergent que ell va provocar, amb l’ambició de poder dels autoanomenats republicans i amb les aspiracions de revolució màgica d’uns sobredimensionats cupaires.

Crec que no has estat un bon president. Ho sento, és la meva opinió que ja sé que no comparteixen milers de persones. Però a veure, estem millor o pitjor que quan vas començar? El país és més sobirà que abans, potser? Estem de veritat a les portes de la independència o tenim a penes una part del que teníem? La gent viu millor? Sí...?

L’objectiu era noble i legítim, ho reconec. Però les eines eren fal·laces i ho saps. I ho sabies tu i el teu govern quan les utilitzàveu. D’acord que aquests fatxes del govern d’Espanya han impedit per terra, mar i aire qualsevol intent d’ampliar sobirania amb el procés de recentralització casposa que practiquen des que vam patir l’Aznar. Completament d’acord que l’ofensiva és injusta i repressora quan el que calia, -i cal-, era diàleg polític. Que no hi ha dret a tenir gent a la presó per aquesta causa. D’acord.

Però deixa’m fer-te una pregunta: si haguessis actuat com a president seríem avui aquí? Si haguessis  actuat el 6 i el 7 de setembre com a primera autoritat de l’Estat a Catalunya seríem avui aquí? Si l’1 d’octubre haguessis fet valdre la teva autoritat legítima afrontant les conseqüències i no canviant de cotxe sota un pont seríem avui aquí? Si no t’haguessin tremolat les cames quan volies actuar com a home d’estat i convocar eleccions per fer una passa enrere i qui sap si després dues endavant seríem avui aquí?

Aleshores tenies tota la legitimitat per fer tot això. Per fer front a un govern repressor amb les armes de l’estat de dret i no amb les astúcies d’una república imaginària i imaginada. Eres el meu president amb qui no compartia objectius, però el meu president al cap i a la fi. El president legítim per tothom. També pel govern d’Espanya encara que no els agradés.

Ara no. Per mi, sincerament, vas deixar de ser el president legítim quan vas marxar a Bèlgica deixant penjada la gent que t’havia seguit i t’havia cregut. La del teu govern i la del teu país.

I ara què, doncs? Jo no et vull veure a la presó de cap manera. I vull que surtin els que hi ha. Però una carlinada republicana, que és el que més s’assembla al que estàs fent, no crec que ajudi en res a recuperar el país i a fer-lo avançar.

Potser mirant de salvar-te tu, acabes enfonsant l’ideal pel que et van nomenar. Tu tens la clau.

Rendiment de comptes

Quan escric aquest post està a punt de constituir-se la dotzena legislatura del Parlament de Catalunya. Legislatura de la que, per decisió pròpia, no en formaré part. Crec que la representació política ha de ser temporal i cada grup polític ha de saber trobar en les persones que en formen part el temps convenient de permanència per garantir la renovació i també per assegurar la necessària experiència. En el meu cas hauran estat cinc anys en dues convulses i curtes legislatures. Vam començar la desena legislatura el 17 d’octubre de 2012 i la vam acabar l’agost del 2015; i la onzena, iniciada el 26 d’octubre d’aquell any, ha acabat, com tots sabeu, abruptament, el 28 d’octubre del 2017. D’octubre a octubre, doncs, cinc anys pelats. Per fer una comparació amb el món del treball, això equivaldria a uns mil dies laborables.

No és aquest el moment ni pretenc aquí fer un balanç perquè per fer això cal explicar totes les coses, -bones i dolentes, que de tot hi ha hagut-, amb calma, amb temps i amb perspectiva. I ho faré, us ho prometo, però no ara.

Quedeu-vos només amb el meu agraïment a les persones que em van voler donar la representació del meu grup polític a les comarques gironines amb el seu vot, perquè per a mi ha estat un honor representar-les i us ben asseguro que, malgrat tots els malgrats, el creixement personal que ha implicat aquesta feina no té preu. Hi ha moltes maneres d’implicació social, però la política institucional és una manera excel·lent de deixar de veure els toros des de la barrera i implicar-se activament en la resolució dels problemes de la gent. És poder passar de la queixa i de la crítica, al treball i als fets. I encara que de vegades no ho sembli, és un bany de realitat que avui fa més falta que mai.

No faré balanç qualitatiu, doncs, però en l’espai que permet un text com aquest sí que el puc fer quantitatiu. Crec que és el mínim rendiment de comptes que dec a les persones que em van fer confiança perquè són les que hauran de jutjar la meva feina.

Per això m’he entretingut a repescar en el sistema d’informació de l’activitat parlamentària del web del Parlament, les meves intervencions i iniciatives parlamentàries per poder-vos fer aquest resum. Com que el web és públic, podeu consultar tota l’activitat aquí: 

https://www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/siap/index.html

Breument, doncs, a la desena legislatura vaig ser vicepresident en una comissió legislativa, portaveu en una altra i membre d’una tercera durant tota la legislatura. També vaig ser portaveu en dues comissions d’investigació i en dues comissions d’estudi, i vaig ser ponent en tres projectes de llei. Vaig fer vuitanta-quatre intervencions en el Ple i cinc-centes vint intervencions en les diferents comissions. Vaig presentar setanta-quatre propostes de resolució, quatre interpel·lacions i les corresponents quatre mocions. Vaig fer vint-i-quatre preguntes orals al govern en el plens i en comissió i vaig fer cent-quaranta-una preguntes al Govern a respondre per escrit.

En la onzena legislatura, més curta, he estat portaveu en tres comissions legislatives i membre de dues més durant tota la legislatura. També he sigut membre de dos grups de treball, tres comissions d’estudi i una comissió d’investigació i he estat ponent en sis projectes de llei. He fet setanta-cinc intervencions en el Ple i dues-centes vuitanta-dues intervencions en les diferents comissions.  He presentat quaranta-set propostes de resolució, tres interpel·lacions i les tres mocions corresponents. He fet vuit preguntes orals al govern en el Ple i cent-seixanta-tres preguntes al Govern a respondre per escrit.

Suposo que si fos matemàtic, us diria que en uns hipotètics mil dies de treball fer nou-centes-seixanta-una intervencions i tenir quatre-centes-setanta-una iniciatives parlamentàries dóna unes mitjanes raonables.

Però com que sóc de lletres, confio que la gent del territori, la gent del món del treball, de l’educació o de la cultura, que són els aspectes que més he treballat en aquest temps, podran valorar justament si he merescut la seva confiança. La vostra. Espero que sí.