diumenge, 28 d’octubre de 2012

Transparència

Estic sopant a casa d'uns amics. Els comento que em va costar ahir fer la presentació pública del meu patrimoni. Us asseguro que és com despullar-se en públic sense ser nudista. Però també els dic que ara estic molt tranquil. Que he redescobert coses que ja sabia però que potser no interioritzava, com per exemple, que després de quaranta anys de treballar no m'he fet gens ric, però que he viscut amb una extraordinària dignitat gràcies al treball. I que això és el que m'agradaria que poguessin fer els meus fills, que són fills de treballadors, com jo.
I també tinc molt clar que si la ciutadania m'escull diputat tampoc me'n faré, de ric, perquè els sous dels diputats són públics i, en contra del que pensa molta gent, és una feina ben pagada i prou.
Entenc, però, el que pensa la ciutadania quan veu alguns polítics que, havent passat per les institucions, n'han sortit galtarodons i amb l'armilla folrada. És cert que hi ha personatges que han aprofitat la política com a camp de batalla dels seus negocis, lícits o no.
I això cal que la ciutadania ho sàpiga. Cal que hi hagi noms i cognoms perquè tothom pugui distingir entre polítics i mercenaris.
Necessitem transparència. Per això he fet aquest pas. I per això reclamo que ho facin les altres persones que aspiren a ser diputat a les comarques gironines, algunes de les quals els mitjans de comunicació han posat sota sospita d'haver fet negoci particular amb la salut pública.
Aquesta pot ser per a la ciutadania la millor foto de campanya on tots hi quedarem ben retratats. Amén.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada