Ahir els amics i les amigues d'ICV em van escollir candidat per representar les comarques gironines a les properes eleccions del 25 de novembre. Dono les gràcies als qui m'han fet aquest honor i també les gràcies per proposar-me aquest repte. Els reptes són, justament, els que ens ajuden a superar-nos i a créixer.
Però aquest no és precisament un repte personal sinó extraordinàriament col·lectiu perquè decidim què volem ser. No què volem ser quan siguem grans, sinó què volem ser l'endemà mateix de les eleccions.
La singularitat d'aquesta convocatòria accelerada ve
precedida per dos fets: l’eco de la manifestació de l’11 de setembre però també pel
fracàs de les polítiques del govern de dretes que, en només dos anys, ha
mostrat la incapacitat d’oferir als ciutadans i a les ciutadanes de Catalunya
cap escenari per sortir de la crisi, sinó que, pitjor encara, ha enfonsat molt més les persones d’aquest
país en una espiral de pèrdua de capacitat econòmica i de degradació de molts
de drets que, amb molt d’esforç i sacrifici, s’havien aconseguit.
Cap d’aquests dos precedents ens poden ser aliens. La resposta a l’11 de
setembre ha de ser la radicalitat democràtica. En democràcia, el poble es
sobirà i allò que decideixi amb ple coneixement de causes i conseqüències no
pot ser bandejat o menysvalorat per unes lleis que ja no representen les aspiracions
ciutadanes amb les que varen ser concebudes.
Ras i curt, el poble de Catalunya té dret a decidir el seu futur com a poble
i els partits polítics que aspirem a representar-lo haurem de fer possible que
s’expressi i escoltar el seu mandat.
El segon aspecte ens afectarà el mateix dia 26 i això el fa més preocupant perquè no podem permetre que la dreta
d’aquest país, la burgesia de sempre, la que ha destruït el territori amb
l’especulació desmesurada, la que ha propiciat corrupteles i frau amb el diner
públic, la que ha supeditat als interessos financers les decisions
democràtiques, la que durant tant de temps, i especialment durant aquests
darrers dos anys, ha obert una escletxa enorme entre el benestar i la pobresa
de la ciutadania, s’apropiï de la voluntat ciutadana i cap dels desoris que ha
fet li passi factura.
El país que jo somio, el país que sempre hem somiat, el país que necessitem, amigues i amics, és a
l’esquerra i no hi ha cap cruïlla entre les llibertats com a país i la justícia
social. Hi ha un punt de confluència inequívoc que sempre hem defensat i que,
ara, en aquest envit que ens planteja la dreta, haurem de defensar encara amb
més energia.
I ho farem amb propostes valentes que volen canviar la manera de fer les coses i que ens donen una alternativa possible al fonamentalisme de les finances que sotmet la democràcia.
I ho farem amb la gent que defensa la terra de les mirades permanentment obscenes dels especuladors.
I ho farem al costat de les persones que han estat defensant persones. Que han defensat el dret a l'habitatge, a la salut, a l'educació i al treball.
Perquè sobre tot això també tenim dret a decidir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada