Ens cal un bri d'esperança

Efectivament, Catalunya no és CiU. Ens ho volen fer creure una i altra vegada. Se'ns presenten com els nous redemptors de la nació i han estat destrossant el seu teixit social durant dos anys, han empobrit les nostres empreses, s'estan venent tots els bens públics, han fet negoci particular amb els diners de tots, s'han embutxacat calés, han tapat tots els casos de corrupció que feien pudor i, a sobre, premien els corruptes posant-los a les llistes. Aquesta és la Catalunya que ens espera amb el messies Mas.

I molts se'l volen creure perquè cal un bri d'esperança i ell ha dit públicament que agafava el timó.

Molts estem farts d'insults al país i als seus ciutadans, de menyspreus, de mentides, de ser cornuts i pagar el beure. Però també ho estem del carreró sense sortida que els escolanets de la dictadura financera imposen a les nostres vides.

Hem de creure que podem canviar realment les coses. Però no per una qüestió de fe, sinó simplement pel fet d'abandonar la resignació. Pel fet de treballar a diari en l'àmbit particular de cadascú empenyent, empenyent, empenyent...

Perquè volem un país socialment més just, èticament irreprotxable, sostenible ecològicament i amb una redistribució de la riquesa que ens permeti viure amb dignitat.

Aquest país no és el mateix que vol CiU. El país que molts somiem és a l'esquerra i no perdrem l'esperança perquè podem canviar les coses.