divendres, 21 de setembre del 2012

Si voleu tapar-me la boca, feu-m'hi petons.


Avui he tingut una experiència gairebé mística. Estava mirant les notícies i veient un president Mas exultant després de tornar de Madrid amb la derrota coneguda del seu programa de govern i la gent l'aclamava a la plaça de Sant Jaume. Somiava? No, no, l'aclamaven. Per venir amb les mans buides?, he pensat. Se'm començava a posar la pell de gallina quan he llegit pancartes que deien "tots amb el president"... Amb aquest senyor?, m'he dit amb cara de carallot, i la suor se'm començava a glaçar perquè no entenia res. En això que m'ha trucat la meva fila i m'ha explicat el seu dia a l'institut de FP on treballa... estava esgotada perquè portava tota la setmana treballant deu hores diàries per preparar l'inici de classes amb trenta-cinc alumnes que físicament no hi caben perquè són de mida XL amb més de vint anys cada un, i per concretar les tutories de pràctiques en empresa amb el doble d'alumnes que tenia l'any passat i per veure com li quadrarà l'horari amb el doble de guàrdies que el curs passat perquè els substituts no les cobren i no les fan i per superar la histèria del claustre que ha de treballar amb cinc profes menys que l'any passat però amb força alumnes més... i aleshores ho he entès tot: el senyor exultant de la plaça de Sant Jaume és el que ha procurat per tots nosaltres perquè ens acostumem a treballar més amb menys per quan hàgim d'aixecar el país. Ens està entrenant!! Les retallades són per entrenar-nos i fer-nos forts contra les adversitats!! Espavilat del carall! Amb aquest sí que anirem lluny! ... I no he tingut un orgasme allà mateix de pur miracle perquè estava dret amb una copa de vi a la mà i el telèfon a l'altra.

Cagum déna! Aleshores he anat al facebook i he trobat aquesta imatge tan maca que m'ha fet pensar: si voleu tapar-me la boca, feu-m'hi petons, que si no seguiré parlant per no plorar.

1 comentari: