Trump, les mentides i la llei d’educació

Publicat al Diari de Girona el 4/12/2020: https://www.diaridegirona.cat/opinio/2020/12/04/trump-mentides-llei-deducacio/1077009.html

Que en Donald Trump és un mentider és un fet constatable i acceptat pel mateix personatge. El que no sembla tan clar és distingir, en el president taronja, entre si és mentider compulsiu o mentider estratègic o, segurament, una combinació d’ambdues formes d’engany. En canvi, el que sí que està acreditat després de les eleccions americanes és que aquestes mentides, utilitzades adequadament, arrosseguen, generen addicció i poden acabar donant molts vots i massa poder.

La mostra, els setanta milions que l’han votat. No tots són de l’Amèrica profunda, amb el revòlver a punt i la mala llet congènita. Hi ha de tot. Però segur que qui l’ha votat ha trobat en la seva forma de mentir una solució senzilla als enormes i complexos problemes que viu avui la societat nord-americana. Alguns són crèduls de mena i prefereixen les conspiracions a l’estúpida realitat. Altres tenen fe, simplement perquè hi estan acostumats, perquè per això es van inventar les religions. Els més, -probablement els més-, prefereixen creure en les solucions simples que els ofereix un líder, que encetar una reflexió profunda que els portaria segurament a contradiccions massa vitals per ser assumides personalment.

És a dir, simplicitat davant de complexitat; immediatesa davant de reflexió. Són les claus, no de Donald Trump, sinó de tots els mentiders del món que, ara i abans, d’una manera o altra, han estat líders a les seves societats. En qualsevol cas, els resultats per aquestes societats han acabat sent desastrosos.

No cal que parlem del Brexit, per exemple, o de com un mecanisme aparentment democràtic com és un referèndum, posa en qüestió la validesa de la pròpia democràcia quan s’ha mentit reiteradament sobre les conseqüències dels resultats de les diferents opcions a refrendar. I si parlem a escala casolana, en el país del pessebre amb caganer, no podem oblidar a quin atzucac ens han portat totes les mentides abocades durant el “procés” i quin grau de fe cega han aportat, que encara hi ha gent que les segueix creient i defensant tot i ser reconegudes pels propis autors.

Ara bé, posats a imitar aquests comportaments, no hi ha res com la dreta espanyola. Castissa, xulesca i prepotent, menteix sense vergonya, igual que fa Trump, compulsivament, però també estratègicament. Això és el que ha fet, en tromba, amb la nova llei d’educació recentment aprovada al Congrés dels Diputats.

Diuen els casposos que la gent no podrà aprendre el castellà a Catalunya amb la nova llei. No és cert. Perquè l’únic que aquesta fa és retornar a la situació anterior a la llei Wert, situació que havia permès un aprenentatge correcte de les dues llengües durant un grapat d’anys; com a mínim amb uns resultats de castellà igual de correctes que a les comunitats monolingües. Ho sabem tots els que vivim a Catalunya. Com sabem de quina manera s’ha mentit utilitzant la llengua com a arma per generar confrontació i rèdits polítics i com, fora de Catalunya, s’ha aconseguit col·locar aquesta mentida com una veritat inqüestionable.

Tampoc és cert que s’estigui deixant sense espais educatius l’alumnat de necessitats educatives especials. El que fa la llei és prioritzar la inclusió de l’alumnat especial en els centres ordinaris. La realitat d’aquesta mentida, -d’altra banda bastant miserable per la por que inocula a les famílies amb fills o filles en aquesta situació-, és que pot afectar determinats lobbies de centres d’educació especial privats que són els que controlen l’oferta de places en una bona part del territori espanyol, si finalment hi ha una bona oferta pública i una bona gestió de la inclusió en els centres ordinaris, cosa que ara mateix no passa.

Ni és cert el mantra eternament repetit de què limitarà la llibertat d’elecció de centres a les famílies, en referència a les que volen escolaritzar els seus fills en escoles concertades. Tu podràs seguir escollint l’opció que vulguis, com ara. La diferència és que te l’hauràs de pagar tu si aquesta opció no és la que socialment es considera adient o necessària per tenir un concert. Això sí, el que fa la llei és posar la xarxa pública com l’eix vertebrador del sistema educatiu i la xarxa concertada com a subsidiària amb uns controls similars als dels centres públics quant a admissió i escolarització. Naturalment això limita l’exercici continuat de control social dels grups de poder propietaris d’una bona part del pastís educatiu.

Més enllà d’aquests tres exemples i alguns altres fakes que estan fent córrer aquests dies, el que és evident és que hi ha uns interessos de classe, i no tant de classe en relació amb els diners que tens, sinó en la forma d’entendre el món. El que queda clar és que la dreta sempre és reaccionària. El que sembla de calaix és que no només mentiran impunement, sinó que posaran tots els obstacles que puguin per que res del seu món de privilegis canviï.

I és que això que fan, cala. Les mentides són atractives, i molta gent de bona fe, trobant respostes simples als seus complexos problemes quotidians no només escolta els mentiders, sinó que els pot acabar aplaudint i, fins i tot, abraçant, com ha passat a Amèrica... i com també està passant aquí.

Mentir és lleig, però en mans de la dreta és extremadament perillós. Vacunem-nos contra la falsedat, que l’escola Trump no ha fet més que començar.