“En la vida se da junto lo grande y lo pequeño. Pero como estamos siempre
viviendo en lo pequeño no alcanzamos a darnos cuenta de qué parte de lo grande
es lo pequeño que hacemos”.
Antonio Skármeta
He estat a punt de
fer-me de “l’Associació de Mestres de Català a l’ESO ubicats en antics
instituts de FP, variant dialectal alpicatina”, que editaran un manifest
disjunt per reivindicar les especials dificultats que tenim per desenvolupar la
nostra tasca, tan diferent de la resta de professors de català, d’ESO, de FP,
d’institut i de l’Alpicat.
Cal dir, a més, que
sóc soci del “Club d’Aspirants a Professor amb Cinc Sexennis”, -recentment
creat per empènyer el temps cap al cobrament del cinquè estadi docent-, també
sóc militant de l’enfervorida “Colla Pseudosindical del Diftong Independent,
CPDI”, espècie molt radical que ens definim per una vaga general indefinida
quan siguem molts, i afiliat al “Grup de Defensa Professional del Bon Parlar”,
que ha demanat al nou conseller un complement per al professorat que demostri
usar el català amb més correcció que la resta.
Ara bé, quan m’han
proposat d’ingressar a la “Lliga de Docents Contraris a la Mostra de Melics a Classe”,
que reclamen una reducció horària per aquell professorat que està constantment
exposat a la visió de llombrígols perniciosos damunt de les lletres “UNNO”, he
arribat a la conclusió de què m’estava passant de voltes: a força de
reivindicar cada una de les meves múltiples i variades circumstàncies
professionals i laborals, he acabat demanant-me millores contradictòries a mi
mateix.
És per això que
aquest matí he decidit treure la pols al carnet de CCOO que fa anys que tenia
abandonat en un calaix, castigat per revisionista i pactista, i he decidit
presentar-me a la seu del sindicat per dir que sóc molt, però molt
reivindicatiu, jo...que ho reivindico tot, vaja; però que ara estic disposat a
establir prioritats en les meves demandes, a compartir i decidir aquestes
prioritats amb les altres persones i a fer pinya per anar-les aconseguint, ara
que tenim una patronal que diu que són d’esquerres.
Ah!, ves per on,
pel camí m’he emportat la meva veïna, -interina de fa anys-, que sempre es
passeja pel carrer amb una pancarta del seu col·lectiu, el reagrupament “Interins Amb Contracte Fix, Ja!, IACF,J!”
Hem decidit que la seva demanda anava primer... que allò del diftong
independent ho deixaria per més endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada