Quan escric aquest post està a
punt de constituir-se la dotzena legislatura del Parlament de Catalunya.
Legislatura de la que, per decisió pròpia, no en formaré part. Crec que la
representació política ha de ser temporal i cada grup polític ha de saber trobar
en les persones que en formen part el temps convenient de permanència per
garantir la renovació i també per assegurar la necessària experiència. En el
meu cas hauran estat cinc anys en dues convulses i curtes legislatures. Vam
començar la desena legislatura el 17 d’octubre de 2012 i la vam acabar l’agost
del 2015; i la onzena, iniciada el 26 d’octubre d’aquell any, ha acabat, com
tots sabeu, abruptament, el 28 d’octubre del 2017. D’octubre a octubre, doncs,
cinc anys pelats. Per fer una comparació amb el món del treball, això
equivaldria a uns mil dies laborables.
No és aquest el moment ni pretenc
aquí fer un balanç perquè per fer això cal explicar totes les coses, -bones i
dolentes, que de tot hi ha hagut-, amb calma, amb temps i amb perspectiva. I ho
faré, us ho prometo, però no ara.
Quedeu-vos només amb el meu agraïment
a les persones que em van voler donar la representació del meu grup polític a
les comarques gironines amb el seu vot, perquè per a mi ha estat un honor
representar-les i us ben asseguro que, malgrat tots els malgrats, el creixement personal que ha implicat aquesta feina no té preu. Hi ha moltes maneres d’implicació
social, però la política institucional és una manera excel·lent de deixar de
veure els toros des de la barrera i implicar-se activament en la resolució dels
problemes de la gent. És poder passar de la queixa i de la crítica, al treball
i als fets. I encara que de vegades no ho sembli, és un bany de realitat que
avui fa més falta que mai.
No faré balanç qualitatiu, doncs, però en
l’espai que permet un text com aquest sí que el puc fer quantitatiu. Crec que és
el mínim rendiment de comptes que dec a les persones que em van fer confiança
perquè són les que hauran de jutjar la meva feina.
Per això m’he entretingut a
repescar en el sistema d’informació de l’activitat parlamentària del web del
Parlament, les meves intervencions i iniciatives parlamentàries per poder-vos
fer aquest resum. Com que el web és públic, podeu consultar tota l’activitat
aquí:
Breument, doncs, a la desena
legislatura vaig ser vicepresident en una comissió legislativa, portaveu en una
altra i membre d’una tercera durant tota la legislatura. També vaig ser portaveu
en dues comissions d’investigació i en dues comissions d’estudi, i vaig ser ponent
en tres projectes de llei. Vaig fer vuitanta-quatre intervencions en el Ple i cinc-centes
vint intervencions en les diferents comissions. Vaig presentar setanta-quatre
propostes de resolució, quatre interpel·lacions i les corresponents quatre
mocions. Vaig fer vint-i-quatre preguntes orals al govern en el plens i en
comissió i vaig fer cent-quaranta-una preguntes al Govern a respondre per
escrit.
En la onzena legislatura, més
curta, he estat portaveu en tres comissions legislatives i membre de dues més
durant tota la legislatura. També he sigut membre de dos grups de treball, tres
comissions d’estudi i una comissió d’investigació i he estat ponent en sis
projectes de llei. He fet setanta-cinc intervencions en el Ple i dues-centes
vuitanta-dues intervencions en les diferents comissions. He presentat quaranta-set propostes de
resolució, tres interpel·lacions i les tres mocions corresponents. He fet vuit
preguntes orals al govern en el Ple i cent-seixanta-tres preguntes al Govern a
respondre per escrit.
Suposo que si fos matemàtic, us
diria que en uns hipotètics mil dies de treball fer nou-centes-seixanta-una
intervencions i tenir quatre-centes-setanta-una iniciatives parlamentàries dóna
unes mitjanes raonables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada