dilluns, 16 de setembre del 2013

La puta, la Ramoneta i els que estafen la tieta


Trobo curiós que sempre sigui la mateixa gent la que considera que m'he de definir jo respecte de la independència de Catalunya però que, en canvi, no li preocupi la profunda indefinició d'una part important del país pel que fa als gangsters i corruptes de casa nostra.
Em sorprendria la ceguesa d'alguns si no fos perquè l'edat em fa entendre que el cultiu de les emocions en aquest tema s'ha fet a flor de pell i ens fa cavalcar permanentment per la rauxa i ens fa desar el seny per més endavant.
Doncs bé, definim-nos perquè porto tota la vida intentant ser clar i no és qüestió ara de fer escarafalls: el meu objectiu a la vida no és la independència, ni la nació, ni la bandera, ni la pàtria. És, ras i curt, intentar construir un món més just en la mesura de les possibilitats que tinc a cada moment. La independència pot ser un instrument, les nacions són entelèquies, les banderes i les pàtries, emocions. La justícia social, per contra, és un objectiu polític.
I ara mateix ho estem barrejant tot alhora i correm el perill de fer un pa com unes hòsties, i traslladar les emocions al terreny de la irracionalitat.
"Això és fer la puta i la ramoneta! Pecat! A la foguera! Digues què votaràs, botifler!" Aquesta podria ser l'expressió nostrada d'algun independentista hiperventilat de nova generació després de llegir la introducció. De cara a aquest personatge imaginari he de dir que probablement votaré que sí en un suposat referéndum d'autodeterminació perquè en l'hipotètic moment que algú m'ho pugui preguntar seriosament és probable que no ens quedi cap altre instrument després de les armes de destrucció massiva que ens està aplicant el PP cada dia. Però seguirà sense ser el meu objectiu i serà, per mi, només una eina per construir un país més just.
I no acceptaré que algú em retregui allò de ser un mal català, o que faci llistes de bons catalans i catalans dolents i em posi en aquesta. I menys que ho faci algun català que es considera hereu de l'èpica històrica del país però només ha conegut el Franco del Polònia. O algun català de les famílies que es van fer riques amb l'estraperlo durant la guerra, o dels catalans que s'han fet d'or pagant sous de misèria durant dècades i estafant hisenda, o simplement dels lladres catalans tipus Millet i els seus amics, que ara són indepes de tota la vida. No. Aquests precisament no em poden posar a la llista de mals catalans.
Jo m'estimo el meu país, i he procurat lluitar sempre per ell, segurament més que alguns dels que ara es posen l'estelada a l'esquena i intenten deixar de parlar castellà en la intimitat, o dels que envien consignes de trencament revolucionari permanentment a les xarxes amb els seus mòbils de sis-cents euros. No. Aquests no poden jutjar qui i com hem de construir un nou país. A menys que considerin que el país no és la seva gent.
L'altre dia vaig anar a la Via Catalana a encerclar el Trueta. He de confessar que em va costar. Em sentia profundament incòmode amb algunes declaracions de membres destacats de l'ANC que s'acostaven a aquest "amb mi o contra mi" que he intentat explicar. Vaig decidir anar-hi per la gent. Per la meva gent, la que aprecio i que viu amb il·lusió i amb ganes el moviment social que s'està produint i que és inqüestionable. Per l'esperança profunda que d'aquí en pot sortir un canvi. Perquè no aguanten més injustícies ni maltractements. Perquè fa molts anys que la gent d'aquest país no es movia com es mou. Per això hi vaig anar. Però també he de confessar que n'estic fart de cofoïsmes inútils, de mentides interessades, de sortides endavant per no haver de mirar enrere. D'intransigència d'uns i altres. D'aprofitament dels sentiments identitaris d'ambdós costats per treure'n rèdit. De grapejar els sentiments per promoure exaltacions patròtiques. Fart.
I de corruptes i corruptors espanyols i catalans, amb els polítics mentiders que els encobreixen tirant-se pel cap les mesquineses identitàries per no haver de respondre per lladregots davant d'una ciutadania que acumula síntomes de pobresa inesperada.
No. Amb aquests i les seves mentides és molt difícil construir un nou país. Seria, a més, un espectacle lamentable ara que la misèria treu el cap per la finestra de casa.
Jo m'arremangaré com sempre i seguiré treballant colze a colze per una Catalunya més justa, però que ningú em demani que em refiï d'aquesta gent. No me'ls penso creure més.

9 comentaris:

  1. Boníssim l'article, Marc i molt guapa la foto del Massís del Montgrí. Des de Begur, quan fa un dia clar, em puc passar llargues estones mirant.lo.
    Fins aviat,

    Toni (Barcelona)

    ResponElimina
  2. Apreciat Marc,
    Comparteixo els teus desitjos d'intentar construir un món més just en la mesura de les possibilitats que tinguem a cada moment. És el primordial.
    Ara però es dóna una situació, si vols, paradoxal: en aquests temps i en aquesta terra això només es pot vehicular a través d'un procés independentista que ens alliberi d'una Espanya corrupta que rebrota del franquisme per raó d'una transició mal resolta.
    Dues coses que semblaria que no s'haurien d'intersectar ara van íntimament unides: si vols millores socials, ara cal la independència. De debò que vols seguir ballant el ball dels corruptes?

    ResponElimina
  3. Marc, he arribat per casualitat al teu blog per un link d'un amic al Facebook. Només et vull felicitar, perque avui en dia es molt difícil que algú facis anàlisis com tú. En el món digital els anàlisis son digitals. Blanc, o negre. Amb mi o contra mi. Bo o dolent.
    Tu en canvi fas una anàlisi poliédrica, com la vida mateixa que no es blanca, ni negre.

    Frederic, corrupta es Espanya i Catalunya, com bé explica en Marc.

    ResponElimina
  4. Jo també he arribat aquí per un enllaç d'un amic al facebook. Fa temps que intento expressar alguna cosa semblant a la teva, però no me'n surto. Gairebé el firmaria tot, amb alguns matisos. De vegades opto per callar, perquè em sembla que no m'entendran. Gràcies pel teu anàlisis tan ben fet

    ResponElimina
  5. he arribat aquí per un enllaç de un contacta, i en sento totalment identificat.

    ResponElimina
  6. Marc, felicitats per l'article!! hi estic totalment d'acord!!

    ResponElimina