diumenge, 27 de gener de 2013

Amb corrupció no hi ha país

Vull mirar-ho en l'aspecte positiu: que cada dia surti un cas de corrupció a casa nostra, a més de l'angoixa vital que t'ofega, vol dir que s'està posant el dit a la nafra. I vull creure que ara no ens farem enrere.
Vol dir que l'oasi català que alguns posaven d'exemple i molts no ens crèiem, ha passat definitivament a millor vida. I vol dir que cap ciutadà de Catalunya pot tancar els ulls al piló de merda que ens envolta i que hem de fer endreça abans no ens narcotitzi la pudor.
La gent que "se ha metido en política para forrarse" com deia en Zaplana han d'anar al carrer. Tots. I si a més han delinquit, a la presó.
I el primer responsable que això sigui així es diu Artur Mas i és president de la Generalitat. I ho és per voluntat pròpia perquè en seu parlamentària va dir solemnement a una pregunta concreta del Joan Herrera que ell es responsabilitzava de la lluita contra la corrupció.
Alguns diputats li recordarem perquè presentarem propostes per una llei de transparència, però la ciutadania, sobretot aquells que li van confiar el vot, no poden deixar de recordar-li cada dia perquè, a més de ser president, és el líder d'un grup polític esquitxat de dubtes i d'algunes evidències que no es poden dissimular.
Si no ho fem així, estem perduts. Si no ho fem així, ens quedem sense país. El d'ara i el que aspirem per al futur.
Però amb això no n'hi ha prou. Perquè podríem arribar a la conclusió que la culpa és de la política i que millor que no n'hi hagi, abonant les tesis de la ultradreta. No. La culpa és de les persones que han utilitzat la política per enriquir-se sobretot amb la bombolla immobiliària que ens va fer somiar que érem més rics del que érem i que va crear la tendència del tot s'hi val.
Perquè hi hagi corruptes hi ha d'haver corruptors. I aquests, de vegades, estan considerats com a grans homes de negocis, i estan tan tranquils a casa seva veient com van passant els cadàvers d'antics amics i d'enemics i donant lliçons per solucionar la crisi.
Assenyalem amb el dit uns i altres. No deixem de fer-ho. Però no equivoquem la direcció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada