dimarts, 19 de juny de 2012

País petit, petits patriotes

El meu és un país petit. Un país que ens cap a la butxaca dels sentiments. Per això és fàcil estimar-lo sencer. Per això també és fàcil posar-se a defensar-lo sense pensar massa, perquè si bades gaire no te'n queda gens.
Per això potser sorgeixen petits patriotes de sota les pedres que s'empassen una rere l'altre les trapasseries dels que ens expliquen la voluntat de llibertat d'aquest país amb la mà esquerra, mentre amb l'enorme mà dreta es venen a les finances internacionals, als lobbies espanyols o als negocis foscos de qualsevol mesquí.
Patriotes de butxaca, fariseus de carrer, que malveneu la paraula llibertat.
Jo vull el meu país lliure, sí; per decidir el que vol ser, és clar. El vull lliure de veritat: sense submissió al capitalisme financer, sense els drets de les persones retallats perquè puguin sentir-s'hi lliures; el vull lliure de contrabandistes que se'l venen a trossos al millor postor perquè facin amb la terra qualsevol malvestat.
I un altre dia, si voleu, parlem d'Espanya.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada