dijous, 9 de febrer de 2012

La justícia ha de ser justa

Jo no sóc cap entusiasta del jutge Garzón. Tothom té el seu historial i n'ha fet algunes de sonades. Em vaig reconciliar amb ell el dia que va tenir els sants pebrots d'amargar-li els darrers dies al dictador Pinochet. Per això sol, vaig pensar, per aquesta íntima satisfacció, li perdono els temps passats.
Ara, amb la seva àuria de justicier universal, s'atreveix a portar a judici alguns crims del franquisme en un país governat per franquistes, ex-franquistes, fills de franquistes i amics de franquistes.
Ara, amb la seva etiqueta de jutge estrella, s'atreveix a estirar de la manta d'un cas de corrupció en un país on milers de mantes ofeguen la ferum de l'especulació i l'estafa de tants anys.
Naturalment, s'ha equivocat. Sempre trobarem un defecte de forma per salvar la pell si som del sector que aguanta el mànec de la paella.
Trista i carrinclona Ibèria que segueix els dictats dels instints més primitius farcits d'enveges! País de pandereta que sempre sacrifica els més agosarats!
Doncs, ja ho veieu: aquesta és la justícia que tenim.
Conec jutges íntegres i honestos, i demòcrates, i avançats, que no suporten aquesta situació. Potser és hora que donin un cop de puny sobre la taula i enretirin les rèmores ideològiques de la dictadura que encara queden a  la justícia espanyola. Que es faci, igual com es va fer amb l'exèrcit ara ja fa uns quants anys, la veritable  transició a la democràcia d'una institució que els "pares de la constitució" no van saber transformar en el seu moment: la transició de les persones tècnicament justes a les persones èticament i moralment justes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada