Aquesta frase plena
de sentit comú resumeix en poques paraules una gran part de les decisions que
prenem de forma quotidiana.
I és ben cert que,
de forma general, si un aspecte de la
nostra vida ens està funcionant, perquè caram ens hem d'embolicar a
trastocar-ho tot amb resultats incerts.
En el fons,
l'espècie humana és profundament conservadora, no en el sentit polític -que
també-, sinó en el sentit de voler preservar allò que per nosaltres té valor,
des de la mateixa integritat física fins a la cultura que ens permet
definir-nos.
Aquesta és
precisament una tasca essencial de la nostra professió. La transmissió de
valors i de cultura té un clar sentit de conservació. Podríem dir que els
mestres i professors som conservadors professionals.
Suposo que per això
no ens ha d'estranyar que, sovint, el nostre col·lectiu, el docent, ofereixi més resistències als canvis que
altres col·lectius. En tenim un exemple clar amb l'enrenou que està provocant
l'inici en l'aplicació d'algunes mesures incloses al Pacte Nacional per
l'Educació i les incerteses personals i de grup que genera aquesta aplicació.
Hi ha molta gent que es planteja: si ja em va bé com estic, perquè em volen fer
canviar.
Però també vull
deixar ben clar que, entre les persones que ens dediquem a la docència, sempre
hi ha hagut grans incorformistes i autèntics pioners. Tota una paradoxa, no?
I és que em fa
l'efecte que la frase de l'inici, si bé és útil per la vida quotidiana, no ho
deu ser tant per temes de més transcendència.
Tal com ho veig, si
mai no toquéssim res d'allò que va bé, ens podrien passar dues coses:
En primer lloc, que
només començaríem a canviar quan les coses anessin malament i això ens situaria
en pitjors condicions. Hauríem perdut l'oportunitat de preveure els canvis i
actuar en conseqüència.
Ens segon lloc, que
les coses sempre anessin bé i, per tant, no canviéssim mai. El problema que
tindríem seria si allò que passa al nostre voltant evoluciona i nosaltres no.
Encara hi veig,
però, una tercera possibilitat. Que nosaltres ens volguéssim creure que les
coses van molt bé com a justificació per no necessitar cap canvi. Aquesta seria
per mi, la pitjor de les tres situacions possibles.
Així les coses,
permeteu-me que aposti per canviar quan les coses estan anant prou bé, quan
pots tenir una perspectiva raonable de l'evolució dels fets, quan pots evitar
que es produeixi una situació d'empitjorament, quan tens capacitat per intentar
que vagin millor.
Qualsevol canvi fa
por i comporta riscos. Però si es sustenta amb bases prou sòlides, la solució
dels riscos és l'única possibilitat que tenim per avançar i deixar de ser, ni
que sigui per un temps, conservadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada