“Cal ser dur, però sense perdre mai la tendresa”
Ernesto
Che Guevara
Estic segur que
aquestes paraules del Che deuen ser la frase de capçalera de la senyora Gil
quan se’n va a dormir. Segurament deu ser també d’aprenentatge obligatori per a
totes les seves direccions generals.
No m’ha quedat mai
cap dubte de què en té ben present la primera part. Encara la recordo fa anys
en una reunió amb les direccions dels centres quan ella era directora general i
ens presentava les previsions de desplegament del Mapa Escolar: repartia una
varietat de mastegots dialèctics tan contundents que sempre m’ha recordat el
“Goliat” del “Capitan Trueno” en les seves millors batalles tot i l’aspecte de
“Crispín”. També és un fet constatable que la duresa i la contundència han
acompanyat la seva dicció de govern.
Sí, sí, la
dicció... que no pas l’acció.
El que encara no
havia pogut comprovar mai era si feia servir la segona part de la frase... fins
que fa unes setmanes vaig veure la llum quan va aconsellar públicament amb una
elemental tendresa –com faria una mare amorosa o una àvia entranyable- que per
resoldre els problemes que plantejava l’arribada constant d’alumnat a les
escoles i instituts, el que havíem de fer era aprendre a organitzar-nos millor.
Ho va dir parlant de les direccions però se li entenia que aquest consell de
consellera ens abraçava a tots i a totes.
Que bé!... Gràcies, honorable. Ja no cal que
es planifiqui de manera diferent la dotació de les plantilles dels centres, ni
que s’ajustin els recursos per a l’alumnat que arriba. Ja no cal que amb
justícia equitativa ens empassem tots per igual, públics i privats, la
cobertura de necessitats que ens toqui. Tampoc cal més personal per desdoblar
grups, per donar suport, per fer assessorament, per elaborar plans d’acollida,
per adequar materials didàctics, per iniciar en la llengua,... només cal que en
un estat de profunda i tranquil·la meditació aprenguem a organitzar-nos millor
i s’haurà acabat el problema.
Darrerament tinc
malsons perquè se’m planteja un dubte filosòfic-matemàtic si és que aquesta
frase de capçalera s’ha estès a tota l’estructura del Departament d’Ensenyament
o fins i tot a d’altres departaments que també estan pregonant dolçament les
excel·lències de l’organització. El dubte que no sé resoldre és: duresa més
tendresa és igual a democràcia?
O sigui, vull dir
tot allò d’escoltar els altres, de deixar parlar i opinar, d’estudiar les
propostes dels que són escollits per fer-ne, de saber el paper que et toca
jugar respecte dels que opinen diferent que tu... en fi, aquestes coses de
participar i compartir, ja sabeu.
O no hi té res a
veure...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada