La carlinada

Ai, Carles, com enyoro els dies en què compartíem la mesa de la comissió de Cultura al Parlament, i tu només eres alcalde de Girona i no president, i podies lluir coneixements i fer ciutat des de la Ciutadella i promoure aquestes coses culturals que tan vesteixen a la Catalunya interior cosmopolita d’arrel menestral.

Aleshores eres una persona força normal malgrat ser un convergent diferent, amb aire modern i desenfadat,  que defensava aquell independentisme essencial tan allunyat dels postulats regionalistes que tan bé li havien anat a la convergència burgesa dels negocis esculpida a pedra picada pel patró Pujol.

I com de malament t’ha anat que l’espavilat d’en Mas, que és qui ens ha ficat a tots en aquest monumental embolic on ens trobem, fugís per la dreta i et deixés lidiar amb les restes del naufragi convergent que ell va provocar, amb l’ambició de poder dels autoanomenats republicans i amb les aspiracions de revolució màgica d’uns sobredimensionats cupaires.

Crec que no has estat un bon president. Ho sento, és la meva opinió que ja sé que no comparteixen milers de persones. Però a veure, estem millor o pitjor que quan vas començar? El país és més sobirà que abans, potser? Estem de veritat a les portes de la independència o tenim a penes una part del que teníem? La gent viu millor? Sí...?

L’objectiu era noble i legítim, ho reconec. Però les eines eren fal·laces i ho saps. I ho sabies tu i el teu govern quan les utilitzàveu. D’acord que aquests fatxes del govern d’Espanya han impedit per terra, mar i aire qualsevol intent d’ampliar sobirania amb el procés de recentralització casposa que practiquen des que vam patir l’Aznar. Completament d’acord que l’ofensiva és injusta i repressora quan el que calia, -i cal-, era diàleg polític. Que no hi ha dret a tenir gent a la presó per aquesta causa. D’acord.

Però deixa’m fer-te una pregunta: si haguessis actuat com a president seríem avui aquí? Si haguessis  actuat el 6 i el 7 de setembre com a primera autoritat de l’Estat a Catalunya seríem avui aquí? Si l’1 d’octubre haguessis fet valdre la teva autoritat legítima afrontant les conseqüències i no canviant de cotxe sota un pont seríem avui aquí? Si no t’haguessin tremolat les cames quan volies actuar com a home d’estat i convocar eleccions per fer una passa enrere i qui sap si després dues endavant seríem avui aquí?

Aleshores tenies tota la legitimitat per fer tot això. Per fer front a un govern repressor amb les armes de l’estat de dret i no amb les astúcies d’una república imaginària i imaginada. Eres el meu president amb qui no compartia objectius, però el meu president al cap i a la fi. El president legítim per tothom. També pel govern d’Espanya encara que no els agradés.

Ara no. Per mi, sincerament, vas deixar de ser el president legítim quan vas marxar a Bèlgica deixant penjada la gent que t’havia seguit i t’havia cregut. La del teu govern i la del teu país.

I ara què, doncs? Jo no et vull veure a la presó de cap manera. I vull que surtin els que hi ha. Però una carlinada republicana, que és el que més s’assembla al que estàs fent, no crec que ajudi en res a recuperar el país i a fer-lo avançar.

Potser mirant de salvar-te tu, acabes enfonsant l’ideal pel que et van nomenar. Tu tens la clau.