En un país on s'apuja l'IVA sobre la cultura del 8% al 21% i
es vol rebaixar l'IVA sobre el joc dels casinos del 55% al 10%, com passarà a
Barcelona World, o a l'1% com passarà a Eurovegas, és un país profundament
surrealista que ha donat resultats tan esplèndids com l'enorme Buñuel, el visionari
Dalí o l'esperpèntic govern de Rajoy.
En el mercat venecià de les rebaixes propiciades per la
crisi hi cap tot i serveix per tot. El "no tenim diners" és la
justificació que es fa servir quan es vol desmuntar alguna cosa que et fa
sortir grans al cul. (amb perdó)
Perquè si fos certa la justificació econòmica ingressaríem
més diners i n’estem perdent. N’estem perdent perquè hi ha una disminució
important de consum cultural i d’assistència a espectacles i, el que és pitjor,
estan tancant multitud d’empreses culturals i s’ha perdut un 25% de llocs de
treball.
Aquesta justificació podria arribar a ser certa en origen perquè
han demostrat ser prou ignorants i arrogants com per aplicar mesures d’autisme
profund, però no me la crec. Perquè, històricament, els governs de dretes tenen
un concepte de cultura elitista, unívoc, identitari i han utilitzat el control
de la cultura com un element clau del control social que els ha servit per
perpetrar els pillatges més diversos a la ciutadania i aconseguir el seu
silenci.
La puja de l’IVA cultural al 21% per part del govern del PP
ens col·loca líders a Europa: cap altre país ens supera i és, ho reitero,
profundament ideològic.
Però és un menysteniment de la democràcia perquè no permet a
la ciutadania exercir el dret a la cultura en igualtat de condicions, ni permet
que la cultura sigui una eina potent d’integració, de cohesió social, d’enfortiment
de la identitat individual i col·lectiva en permanent evolució com seria
desitjable en un país democràtic.
Ni tampoc ho fa el govern català quan dedica un miserable 1%
del pressupost global a la cultura. Aquest és el seu valor que, en època de
retallades, ha significat passar de 42 a 30 euros per habitant d’inversió
cultural en un any.
En una societat moderna, democràtica i lliure, les
polítiques culturals han de tenir molta més centralitat i ser profundament més
transversals que el que ens aporten els governs que patim. Impresentable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada