Ens prenen per idiotes

És així de clar. A la generació millor formada de la història d’Espanya li expliquen sopars de duro i es reboten,... s’indignen. I què voleu que facin? Els de sempre fan servir els arguments de sempre per fer ballar l’ou, i els joves aixequen el dit del mig i diuen “per aquí no passo; jo vull una altra cosa”.

Ho veiem quan justifiquen l’injustificable per mantenir el poder econòmic a bon recer mentre laminen el poc estat del benestar que havíem aconseguit els que ja tenim una edat. I envien els joves a vendre cafè a París.

Ho veiem quan ens expliquen el conte de la Caputxeta a l’hora d’espoliar la terra per treure hidrocarburs utilitzant el “bon fracking”. I no s’adonen que entre els joves hi ha economistes, geòlegs, científics de gran coneixement que no volen la seva caspa a la sopa.

Ho veiem quan modifiquen a plaer les lleis per evitar la transparència, per mantenir l’opacitat i per no deixar-nos decidir el que volem com a país quan serem grans. I no s’adonen que els joves s’han fet grans sentint com a rondalla permanent les seves mentides.

El que dic: ens prenen per idiotes a tots, als joves i als que, sense ser-ho tant, ens hem passat la vida intentant que poguessin analitzar críticament el món on han de viure... I ho seguirem fent, a casa, a la feina, o ara al Parlament.

I no s’adonen que el seu temps ha passat, que ja han escurat prou la saca dels diners amb impunitat, que és l’hora de passar comptes i pagar les factures... que els temps estan canviant, i canvien de pressa.