Portem temps observant com la mediocritat
s’instal·la a les nostres cases amb tota naturalitat. Acostuma a entrar per la
porta del televisor en forma de programa escombraria o de declaració
il·luminada d’algun pseudopolític, tot i que cada vegada més ens va penetrant
com un virus cada cop que sortim al carrer.
Fins i tot s’ha arribat a escapolir dins de
les institucions més serioses del país i s’ha arrapat, entre d'altres, als
discursos incendiaris o irreflexius d’alguns pseudointel·lectuals d’esquerres
residents d’aquells que, aparentment, n’hi ha sempre dins dels centres on la
cultura, el pensament i la paraula haurien de brillar amb claredat meridiana.
Formen part del paisatge.
La recent campanya electoral, o millor
encara, els esdeveniments precedents a la campanya, ens han mostrat un catàleg
extraordinari de mitjanies que ensenyaven sense rubor la insuficiència de
pensament i l’excés de la paraula quan bufava fort el vent de Ponent.
El que mai havia constatat, -però ara ja és
un fet-, és que tota aquesta aportació de ciutadans i ciutadanes mediocres que
dirigeixen les nostres vides governant-nos, aconsellant-nos, marcant les pautes
dels valors intel·lectuals, econòmics i socials, té per objectiu assolir uns
nivells de cretinisme col·lectiu que no permetin generar contestació al seu
afany de poder.
Perquè aquell que pensa pot discutir, i el
que discuteix pot tenir raó, i la raó pot ser crítica amb el que usa i abusa
dels mitjans i de les persones. La contestació intel·lectual sòlida o la
reflexió col·lectiva sobre fets i evidències i la recerca conjunta de solucions
han sigut sempre elements perillosos per a qualsevol poder que pretén clonar-se
indefinidament. El poder és per manar, i prou.
Per això controlen els mitjans de comunicació
i ens venen cada dia la moto que volen. Per això reformen la hisenda pública i
paguem més cada dia amb cada cosa que comprem, però diuen que han abaixat els
impostos. Per això reformen el mercat laboral i fan la feina més precària, però
ens diuen que cada dia el treball és millor. Per això parlen cada dia de
llibertat i utilitzen com volen les institucions democràtiques...
Ho fan per convertir-nos a poc a poc en
cretins.
També per això han fet una nova llei de
l'ensenyament limitant l'interès intel·lectual, la reflexió i la cooperació.
Només els faltava aquesta clau de volta: un sistema educatiu que vetlli per la
classe dels excel·lents, que bandegi els marginats, i que creï mà d’obra barata
perquè els pseudoempresaris, que alguns n’hi ha, puguin fer caritat. Amb això
el cicle està complet. Naturalment, també ens fan creure que és per millorar la
qualitat i per donar valor a l’esforç.
I, de mica en mica, ens enfonsarem tant en
aquesta apoteosi dels cretins que serem incapaços de distingir-la i a sobre
encara ens aplaudirem els uns als altres per formar-ne part.
Ens queda, però, passar de l’apoteosi a la
rebel·lió. La rebel·lió del pensament i de la paraula. La rebel·lió de
l’esperit crític i la contestació sensata. I aquesta la podem fer des del racó
que cada un de nosaltres ocupi en l’espai social que ens han deixat.
Als professionals de l’ensenyament, per
exemple, ens queda analitzar junts les mancances del sistema essent tant
crítics com vulguem, exigir canvis a partir d’aquells elements que estan
funcionant i reclamar els recursos que els fan possible. Però no ho podem fer
només mirant-ho des de la rodonesa del nostre melic sinó des de la visió social
de la nostra tasca. No ens convé un sistema educatiu que vetlli només pels
nivells de coneixement de les matemàtiques, el llenguatge, les ciències o les
arts. Això sempre és necessari, però en temps de mediocritat, ens cal, a més,
un sistema que asseguri la profunditat del pensament i la pertinència de la
raó, i ens cal una actitud bel·ligerant en contra de la desigualtat i a favor
de la justícia social.
Només sabent que tenim posat el punt de mira
de la nostra feina en l'educació d'una ciutadania més crítica i, per això, més
lliure, podrem sentir-nos col·laboradors de la necessària -i cada cop més
urgent- rebel·lió dels cretins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada