et protegeix dels malsons
i dels capvespres eixorcs
que s'amunteguen debades
a l'entorn dels mals presagis.
L'ànim a punt...,
i l'esperança...,
i els somnis vells eixelebrats
que travessaven les calitges
intemperades
i cavalcaven per les bromes
del matí...
et donen força
i la reclamen,
trenant-la a poc a poc
amb cada instant altiu inacabat,
amb cada revolta curosament silenciada
amb cada cop somort al mall de la vida.
Mira'm, doncs...
mira'm.
T'estic esperant per caminar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada