Deixem de marejar la perdiu

La dreta catalana, la que ens governa, no només ens enganya sinó que ens porta al seu hortet. No tenim diners, diuen. Amb el que ens deuen de Madrid no ens caldria fer retallades, proclamen. El pacte fiscal  resoldrà els nostres problemes, afegeixen.

Si bé és cert que no hi ha diners a la caixa i haurien d’arribar-ne més de Madrid, la veritable reclamació no és només un bon PACTE fiscal sinó, sobretot, una lluita seriosa contra el FRAU fiscal.

El que Catalunya hauria de reclamar a Espanya és una persecució dels 89.000 milions que CADA ANY deixa d’ingressar Hisenda per irregularitats en les tributacions fiscals. I a més, el que s’hauria d’exigir és que el seguiment per part dels inspectors – que són pocs-, passés de centrar-se en el petit contribuent i toqués el crostó a les grans fortunes i a les grans corporacions que són els que més estafen.

Perquè resulta que en aquest país de pandereta els treballadors i pensionistes declarem a Hisenda de mitjana un 75% més d’ingressos que els empresaris i els professionals liberals. De fet, en aquest país de castanyoles, la mitjana de les xifres d’ingressos declarades per empresaris i professionals liberals se situa a l’entorn del mileurisme.

Ara bé,  dins del sector d’aquests “mileuristes”, -diuen des del sindicat d’inspectors d’Hisenda- el frau es concentra en les grans fortunes i les grans empreses espanyoles que facturen més de 150 milions d'euros l'any. I aquest frau es realitza a través de la banca, que el canalitza cap als paradisos fiscals, és a dir, països on pràcticament no es paguen impostos.

Aprofitant el fervor de l’11 de setembre alguns diran que això amb la independència i la hisenda pròpia no passaria. Doncs sí que passaria, perquè és precisament en el nostre estimat país de la barretina on els empresaris declaren de mitjana 8.765 euros a l’any menys que els seus treballadors. Aquest és, doncs, un altre problema: que ens podem autoenganyar amb paraules fervoroses carregades d’emotivitat continguda i desviar l’atenció dels noms i cognoms dels lladregots nostrats que estan a l’arrel del problema.

Atacant seriosament el frau fiscal no ens caldrien altres aventures per situar el país econòmicament on li toca.

Ja no us dic res si, a més, tinguéssim un sistema fiscal just. Posats a imaginar, imaginem que tinguéssim -proporcionalment al nostre PIB- la càrrega impositiva fiscal de Suècia perquè volguéssim aspirar al seu sistema de benestar. Doncs l’Estat espanyol ingressaria 200.000 milions d’euros més dels que ingressa. Amb això està dit tot.

Ara bé, el poder econòmic i mediàtic del país està en mans dels qui haurien d’aportar la part més grossa del pastís.

I majoritàriament, el poble espanyol, i també el català, -no ho oblidem quan cridem independència al seu costat- ha votat els polítics que el defensen.